Sant Pere de Vellanega (Llavorsí)

El monestir de Sant Pere de Vellanega, del qual no es coneixen vestigis arquitectònics, és un dels monestirs que existien al Pallars al segle X i que aviat van decaure, o es van posar en l’òrbita de cases més poderoses.

L’esment més antic que coneixem d’aquest monestir data de l’any 969, quan el seu abat Sal la presentà davant els comtes de Pallars, Ramon, Borrell i Sunyer, per reclamar pel robatori d’unes vaques del monestir. La vida en aquest moment ja devia ésser força migrada, perquè set anys després, l’any 976, els mateixos comtes feien donació del monestir, sense abat, a l’abadia de Sant Serni de Tavèrnoles. A la fi d’aquest segle X, el comte Borrell deixà en el seu testament un alou a Sant Pere in Villa Necha.

L’adscripció a Sant Serni de Tavèrnoles del 976 devia presentar algun tipus de problemes, car en el seu Viage Literario J. Villanueva parla d’un abat Ponç, actiu l’any 1021, i un abat Pere de data desconeguda, la qual cosa palesa una independència de la casa de Vellanega. L’any 1093 es documenta, però, una nova unió amb Sant Serni de Tavèrnoles, passant a ésser definitivament un simple priorat del monestir urgellès.

L’any 1268 encara tenia vida monàstica, que es mantenia en la visita arquebisbal del 1314, en què es parla de Sant Pere com a “ecclesie sive monasterium”, amb un prior i un sol monjo, Joan, incorporada al deganat de Montenartró. En la dècima del 1391, dins el deganat de Cardós, el prior de Veyllanega pàgava 3 lliures i 3 sous.

En el moment de redactar-se el Spill... del vescomtat de Castellbò, al principi del segle XVI, el priorat, de l’orde de sant Benet, “és claustral e súbdit del monestir e abat de Sant Serni de Tavèrnoles. En lo dit Priorat és lo lloch de Sent Romà e la vall nomenada Vall Spir”. En el mateix Spill s’especifica que era “situat al Riu Madriu, prop el riu Noguera Pallaresa, a la part de tramontana”.