Resultats de la cerca

Fundat a Barcelona el 1968, el 1975 fou erigit canònicament com a institut eclesiàstic no collegiat amb una estructura interdiocesana El consell de direcció era integrat per un bisbe delegat de la Conferència Episcopal Tarraconense, càrrec que detingué Ramon Torrella fins el 1996, que fou substituït per Jaume Camprodon un delegat de cadascun dels bisbats catalans un religiós una religiosa, i altres persones fins a un nombre màxim de quinze El càrrec de director recaigué, des de la fundació fins al 1993, en la persona de Joan Batlles i Alerm  i, posteriorment, en Francesc Pardo 1994-2004 i…

Després de la derrota de Saint-Quentin i del fracàs del duc de Guisa a Itàlia, Enric II de França, davant l’esgotament econòmic i l’extensió del protestantisme al seu país, decidí de signar la pau amb Felip II que, malgrat el triomf militar, havia sofert la primera bancarrota 1557 i havia perdut l’aliança anglesa en morir la seva muller Maria Tudor 1558 En el tractat amb Anglaterra, França recuperava la ciutat de Calais En la pau amb Felip II, França recuperava les places del Somme i conservava els bisbats de Metz, Toul i Verdun, tornava Còrsega als genovesos, reconeixia les…

Fundada l’any 1966, la seva tasca consisteix a administrar l’exercici conjunt de funcions pastorals de l’episcopat pel que fa als fidels del seu territori, amb l’objectiu de desenvolupar la vida catòlica i la seva missió evangelitzadora Es regeix pels acords del 1979 entre la Santa Seu i l’Estat espanyol Des de la seva creació fins el 2020 tots els arquebisbes de Madrid en foren presidents, càrrec que ha estat ocupat, successivament, per Fernando Quiroga Palacios 1966-69, Casimiro Morcillo González 1969-71, Vicent Enrique i Tarancón  1971-81, Gabino Díaz Merchán 1981-87, Ángel Suquía…

Biografia Entrà a l’Escola Pia de Mataró a dinou anys, començà el noviciat l’11 d’abril de 1848 i professà el primer d’abril de 1850 Féu estudis eclesiàstics entre Moià i Barcelona Impartí les assignatures de llatí, geografia, retòrica, filosofia i ciències naturals als collegis de Mataró 1856-65, Terrassa, Igualada i Sabadell El 1965 es convertí en tutor dels seus nebots Joaquim i Josep després Josep Calassanç Vives i Tutó quan perderen el pare, i els acollí com a fàmuls al collegi de Santa Anna de Mataró, on estudiaren llatí, i després ingressaren a l’orde dels frares caputxins Bibliografia…

S'inicià professionalment vers el 1910 en el diari El Día Gráfico , per a l’edició dominical del qual feu una sèrie de fotografies aèries de pobles de Catalunya Freqüentà, per als seus reportatges, els ambients sòrdids de Barcelona, especialment el Barri Xinès Treballà també per a  La Tribuna i La Noche i com a corresponsal gràfic d’ Ahora , As , Estampa , Sol   i La Voz, publicats a Madrid Mentor d’ Agustí Centelles , ajudant seu entre el 1927 i el 1931, l’any següent introduí entre els fotògrafs catalans la primera càmera Leica de pas universal Amb Centelles,  Joaquim Brangulí , Carlos …

Ingressà el 1827 com a novici a l’orde de frares menors caputxins, i feu els vots amb el nom de fra Josep d’Igualada Ordenat prevere el 1834, fou destinat al convent de Santa Madrona de Barcelona, del qual hagué de fugir l’any següent arran de la Crema de Convents Exiliat, s’installà a Tolosa de Llenguadoc, on fou sacerdot d’un monestir de monges benedictines En tornar a Barcelona 1843, exercí com a sacerdot i fundà l’Associació de Donzelles de la Nena i Màrtir Santa Romana i, el 1850 la congregació femenina de la caputxina terciària de la Mare de Déu del Diví Pastor , de la qual redactà…

Llicenciat en filologia 1991 Dirigí, amb Biel Thomàs, les Edicions Atàviques, experiència plasticopoètica que es desenvolupà al final dels anys vuitanta i principi dels noranta a Llucmajor És autor, entre d’altres, dels llibres de poesia Carnaval 1990, premi Ciutat de Palma -Joan Alcover de poesia 1989, Crònica del desfici 1992, premi Ciutat d’Olot 1991, Versllum 2000, El convers 2004, premi Miquel de Palol 2003, de caràcter innovador, que trenca el llenguatge a la recerca de nous sentits, Anvers 2006 i L’Espiga del buit 2010, premi Maria Mercè Marçal 2010 i premi Crítica Serra d…

S'inicià de molt jove als Estudios Chamartín, on fou nomenat cap de producció el 1954, any que s’estrenà el seu primer guió, Como la tierra , escrit en collaboració d’AHurtado Fundador de Pedro Masó Producciones Cinematográficas 1962, al llarg de la seva carrera posterior fou autor i coautor de prop de 150 guions, alguns dels quals foren èxits del cinema espanyol des de la segona meitat dels anys cinquanta fins als primers anys vuitanta Cal destacar-ne els de Las Chicas de la Cruz Roja 1958, de Rafael Julià Salvia Atraco a las tres 1962, Un Millón en la basura 1967, de José Maria…

Llicenciat en teologia per la facultat de teologia de Catalunya, fou ordenat de sacerdot a Vilafranca del Penedès el 1973, d’on des d’aquest any fins el 1980 fou coadjutor en les parròquies de Santa Maria i de la Santíssima Trinitat i arxipreste 1979-1980 i rector de Sant Sadurní d’Anoia Consiliari diocesà del Moviment Familiar Rural i dels Joves Rurals JARC 1982-86, posteriorment fou membre del consell presbiteral i del collegi de consultors fins el 1988 Del 1993 al 1995 fou rector de Monistrol d’Anoia i formà part de la Comissió Diocesana per a la Preparació del Concili…

Llicenciada en Dret per la Universitat de Deusto, fou designada secretària interventora de l’Ajuntament biscaí de Kortezubi Militant del PNB, fou regidora de l’Ajuntament de Bermeo 1987-91, directora de serveis del Departament de Cultura del Govern basc 1989-94 i des del 1996 ocupà les mateixes funcions al Departament d’Interior, aleshores dirigit per Juan María Atutxa Diputada al Parlament basc des del 1996, fou elegida presidenta del Parlament basc al maig de 2005 la primera dona en ocupar el càrrec en substitució del seu predecessor, després que l’elecció fos desbloquejada quan PNB i EA…