Resultats de la cerca
Es mostren 26374 resultats
barform
Música
Forma binària en la qual la primera part es repeteix (AAB).
Les perdius, llibre de cançons , J Maiden, Eumo ed, Barcelona 1992 © Fototecacat/ Jesús Alises Aquesta forma es vincula a l’estrofa de la cançó medieval alemanya dels meistersänger meistersinger , tot i que aquests feien servir la paraula bar , d’etimologia incerta, no per a designar l’estrofa gesätz sinó tota la cançó Una estrofa es compon d’un cant inicial o aufgesang format per la repetició d’un peu o stollen i d’un cant final o abgesang que acostuma a ser més curt que el cant inicial però més llarg que un peu La barform es troba també, per exemple, en les ballades franceses dels…
heterofonia
Música
Terme propi de l’etnomusicologia que descriu la combinació simultània d’una melodia amb una o diverses variants d’aquesta.
El terme, d’origen grec heteros , ’altre', ’diferent', i phōnḗ , ’veu', ’so' i que fou utilitzat per Plató Lleis , 812 d-e per a esmentar, tot i que amb un sentit incert, les diferències entre la part melòdica de la veu i l’acompanyament de la lira, fou reprès per C Stumpf Tonsystem und Musik der Siamesen , ’Sistema tonal i música dels siamesos', Leipzig, 1901 per a caracteritzar tècniques de la música asiàtica Java, Bali, Japó, etc En aquestes tradicions, el fenomen heterofònic es genera normalment a causa de diversos factors els embelliments, per part de l’acompanyament instrumental, d’…
polirítmia
Música
Textura en què les parts presenten simultàniament valors rítmics diferents.
La polirítmia -la divergència de valors rítmics entre les diferents parts d’una obra- constitueix una de les característiques més importants de tota polifonia, tot i predominar particularment en els contextos imitatius Malgrat que el concepte engloba qualsevol combinació simultània de ritmes s’oposa, doncs, al d’ homorítmia , el seu ús sol reservar-se per a aquelles combinacions rítmiques que presenten un cert grau de contrast o conflicte En aquest sentit, cal assenyalar la tendència a atribuir l’adjectiu polirítmic a fenòmens que pròpiament constitueixen polimetria , és a dir, una combinació…
The Supremes
Música
Grup vocal femení, un dels més importants dels EUA els anys seixanta.
Diana Ross, Florence Ballard, Mary Wilson i Barbara Martin es presentaren com The Supremes l’any 1960, tot i que el grup començà a ser congut un any després i sense Martin The Supremes aconseguiren cantar una mescla perfecta de pop i soul que els obrí les portes a les audiències blanques i de classe mitjana dels EUA, fins aleshores de difícil accés per a un conjunt afroamericà En la discogràfica Motown tingueren bons compositors que les feren famoses amb peces com Stop in the name of love , You can’t hurry love , Come see about me o Nothing but heartaches L’any 1967 la formació patí el…
Public Enemy
Música
Grup nord-americà de rap, al qual donà contingut polític i social.
Public Enemy és format per diversos intèrprets de rap que el 1982 s’aplegaren a Nova York sota aquest nom El conjunt, format per Chuck D -pseudònim de Carlton Ridenhour, líder del grup-, Hank Shocklee, Flavor Flav -pseudònim de William Drayton-, Terminator X -pseudònim de Norman Rogers- i Professor Griff -pseudònim de Richard Griffin-, atragué de seguida l’atenció de la discogràfica Def Jam, que aleshores promovia el rap A més d’unes lletres amb gran càrrega política i social que reivindicaven els drets de la comunitat afroamericana dels Estats Units, Public Enemy es presentava als escenaris…
The Who
Música
Grup britànic de rock format el 1964 i dissolt el 1983, si bé posteriorment s’ha reagrupat esporàdicament.
Roger Daltrey veu, Pete Townshend guitarra, Keith Moon bateria i John Entwistle baix feren de The Who un dels referents del rhythm-and-blues dels anys seixanta i el convertiren en la icona musical del moviment mod , tot i que després canviaren d’estil Londinencs de classe treballadora, aparegueren en el panorama musical amb un so de guitarres i baix agressiu i una actitud violenta dalt l’escenari, amb cançons que esdevingueren himnes generacionals, com My generation , The kids are allright o Won’t get fooled again El geni creatiu de Townshend també fou el responsable de les òperes rock Tommy…
Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana
Música
Grup coral fundat el 1990 per l’Orfeó Català sota el patrocini de la Fundació Caixa de Catalunya.
Creat per a divulgar la música cambrística, el seu repertori inclou obres des del Renaixement fins al segle XX, tot emfatitzant la música catalana amb l’estrena d’obres de J Homs, J Soler, X Montsalvatge, Ll Balsach, S Brotons, X Turull, J Rossinyol i Ll Gasser, entre d’altres Dirigit per Jordi Casas i Bayer, la gran preparació dels components del cor ha fet que les més de 300 actuacions realitzades arreu de Catalunya, a Espanya, Europa, Guatemala, Israel i els Estats Units hagin assolit un gran èxit, reconegut per la Generalitat de Catalunya amb la concessió del Premi Nacional de Música, en…
Cobla Els Rossinyols
Música
Cobla catalana fundada a Castelló d’Empúries (Alt Empordà) el 1889 a partir de la divisió de la Cobla Empordanesa, que havia estat dirigida pel mestre Antoni Agramont.
El 1891, Pau Guanter, dit el Rossinyol, en fou nomenat director i començà, així, l’època de més gran prestigi de la formació el 1892 guanyà a Barcelona el premi d’honor de lectura a vista, i el 1902, el premi d’execució al concurs de les Festes Colombines El 1906, un any després que Pau Guanter abandonés el càrrec de director, es fusionà amb la cobla Els Agramonts Durant els anys vint entrà en un període de decadència, i el 1936 desaparegué Després de la Guerra Civil fou recuperada per Lluís Buscarons, i es mantingué fins a l’inici dels anys cinquanta amb el nom de Cobla Pau Rossinyol El 1925…
Quartet Sonor
Música
Quartet de corda català.
Fundat el 1968, inicialment era integrat per Jaume Francesch primer violí, Miguel Perales segon violí, Josep Casesús viola i Pere Busquets violoncel El 1985 s’hi incorporaren Mercè Serrat segon violí i Aureli Vila viola, en substitució de Perales i Casesús Tots els seus components formaven part de l’Orquestra Ciutat de Barcelona i ocupaven posicions destacades en la vida musical de la ciutat El Quartet Sonor feu gires per tot l’Estat espanyol i esdevingué una de les formacions de cambra més prestigioses del moment Interpretà obres del repertori internacional i estrenà composicions d’autors…
Trio Casals-Cortot-Thibaud
Música
Grup de cambra parisenc.
Entre el final del 1905 i el principi del 1906, el violoncellista català Pau Casals, el pianista suís Alfred Cortot i el violinista francès Jacques Thibaud es constituïren com a trio a París Feren el primer concert junts com a agrupació de cambra a Lilla, el 18 de desembre de 1906 El 1933 es dissolgué i cada membre reprengué la seva carrera en solitari, la qual, de fet, mai no havien abandonat Fou un dels grups de cambra més famosos i admirats del món Aconseguí èxits esclatants i lloances de la crítica i el públic, i enregistrà les grans obres del repertori clàssic i romàntic Les seves…