Resultats de la cerca

Residí a Itàlia 1635-57, especialment a Roma Allí assimilà la pintura decorativa de les escoles bolonyesa i romana i començà, sempre dins un estil graciós però afectat, la sèrie de les seves madones, entre les quals es destaca la Mare de Déu del raïm Musée du Louvre, París Cridat a la cort per Lluís XIV el 1657, a París fou pintor d’Anna d’Àustria, per a qui decorà la cúpula de Val-de-Grâce amb la Glòria dels benaventurats , obra acabada el 1664 en un estil aeri, italianitzant, molt llunyà del classicisme francès Fou essencialment un retratista, tant a Roma com a París, on retratà…

La capella de Sant Esteve no es pot identificar pas amb la parròquia de Sant Esteve “ subappendicio ” de Sant Martí de Romanyà que s’esmenta en l’acta de reforma de la canònica de Girona de l’any 1019, com algú havia apuntat Aquesta parròquia, en canvi, coincideix amb la de Santa Maria de Bell-lloc d’Aro, que tenia dues advocacions Tanmateix, el culte a sant Esteve permet de continuar mantenint la hipòtesi d’un possible origen medieval per a la capella del terme de Calonge, situada en una vall del massís de Ruàs, prop dels masos Artigues i Rosselló Un camí hi porta des de la…

Situada dins l’antic terme del castell de Lluçà, fou inicialment una parròquia dependent del monestir de Santa Maria de Ripoll, però el segle XIV passà a sufragània de la parròquia de Sant Agustí de Lluçanès Les primeres notícies de l’església es troben l’any 938 en el precepte que el rei Lluís d’Ultramar concedí al monestir de Ripoll confirmant els seus béns, entre els quals figurava l’alou anomenat Pi amb terres, vinyes i boscs i amb la seva església Aquests béns foren vinculats a la pabordia de Palau d’Osona, que el monestir de Ripoll creà en l’alou de Palau, el…

Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Lluçà, però aviat s’independitzà i quedà inclosa en el petit terme del castell de Montorronell, on s’aixecava l’església de Sant Amanç i el mas Montorró que li donà nom Sempre degué ser una capella rural dependent de la parròquia de Sant Boi de Lluçanès i vinculada al mas i al castell del petit terme de Montorró El terme del castell de Lluçà es documenta l’any 905 en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria, situada als peus del castell de Lluçà El castell de Montorronell es documenta a partir de l’any 1297,…

El primer document que parla del nucli de Tolse és una donació de l’any 1167, en quç l’abat Berenguer i els monjos del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles atorguen a un tal Martí Bernat i a la seva muller Maria el mas de Tolse en determinades condicions El mas Tolse apareix també en la concòrdia de l’any 1176 Possiblement a causa d’aquest document hom ha dit que la capella d’aquest mas era romànica Actualment en resten molt pocs vestigis, i el tipus de paraments que es conserven no sembla pas que sigui romànic En alguna fotografia de l’any 1880 hom pot veure la porta d’entrada,…

Fins ara la documentació ha aportat ben poques notícies sobre l’església de Sant Climent, de la qual es té una referència de la tercera dècada del segle XI Consta, per una acta testamentària datada el 1037, que el testador, un sagristà de Santa Maria de la Seu dit Seniofred, llegà ad Sancti Clemente… Chavane el seu antifoner, i ultra això, deixà també als dos preveres que la regien un sou a cadascun Tres segles i escaig després, en les relacions de la dècima de la diòcesi d’Urgell de l’any 1391, consta que el capellà de l’església de Cava satisféu per aquest impost una lliura i…

La primera notícia que hi ha relativa a Sallent és de l’any 1010 o 1012 en el testament de Sunifred, que llegà un alou situat a Sallent L’any 1068 hi ha documentada una donació d’un alou, situat al seu terme, a Santa Maria de la Seu En tots dos documents Sallent apareix relacionat amb altres topònims de la vall de Castellbò, cosa que permet identificar-lo com Sallent de Castellbò, diferenciant-lo de Sallent d’Organyà Posteriorment, l’any 1198 es documenta la venda d’unes possessions situades a Sallent i Campelles, i l’any 1212 la donació al monestir de Tavèrnoles d’uns masos a…

El mas de Canturri, dividit des del segle XIX en el mas de Dalt, al qual pertany la capella de Sant Vicenç, i el mas de Baix, situat a l’esquerra del riu de Pallerols, pertanyia a l’antic municipi de Pallerols del Cantó, annexat l’any 1972 al nou de Montferrer-Castellbò El lloc de Canturri figura entre les donacions fetes a l’església del monestir de Santa Cecília d’Elins, en la seva acta de consagració del 1080 En el Spill … del vescomtat de Castellbò del 1519 Canturri de la vall de Santa Cecília consta com a mas habitat per dos germans La jurisdicció civil era del prior de Santa Maria…

El lloc de Toloriu, esmentat en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, apareix documentat l’any 1025, en què la vescomtessa Guisla i els altres marmessors del testament del vescomte Arnau, donaren a Santa Maria de la Seu un alou situat a la vila de Toloriz , al terme del castell de Bar, i en altres documents del 1058 Tolarit , el 1080 Tolorivo , i els anys 1084 i 1088 Toloriz L’any 1081 els habitants de Bar i Toloriu signaren un document on es comprometien, davant el comte Ermengol i el bisbe Bernat, en canvi d’una promesa de pau i treva, a aplanar el camí entre el grau d’…

Desconeixem l’indret on era construïda aquesta església, ja que no n’ha quedat cap vestigi arquitectònic Gràcies als documents dels segles XI i XII on apareix relacionada la vila de Cerqueda, es pot establir que devia ser situada entre la vila de Nabiners i les terres meridionals de la vall de Castellbò, ja que apareix com a límit, per ponent o per llevant, respectivament, de tots dos indrets El primer esment és del 967, en la donació d’una vinya a Santa Maria de la Seu, situada a la vall de Cercheda L’església de Santa Eulàlia de Cerqueda es coneix únicament pel testament del 1073 de…