La primera notícia que hi ha relativa a Sallent és de l’any 1010 (o 1012) en el testament de Sunifred, que llegà un alou situat a Sallent. L’any 1068 hi ha documentada una donació d’un alou, situat al seu terme, a Santa Maria de la Seu. En tots dos documents Sallent apareix relacionat amb altres topònims de la vall de Castellbò, cosa que permet identificar-lo com Sallent de Castellbò, diferenciant-lo de Sallent d’Organyà. Posteriorment, l’any 1198 es documenta la venda d’unes possessions situades a Sallent i Campelles, i l’any 1212 la donació al monestir de Tavèrnoles d’uns masos a Sallent, a la vall de Castellbò, “in appendicione Sancti Clementis et Sancti Saturnini…”. L’església de Sallent, juntament amb la de Sant Climent de Sallent, apareix relacionada en el llibre de la dècima de la diòcesi d’Urgell del 1391, dins del deganat d’Urgellet. L’església de Sant Serni, abandonada a l’igual que la població, depenia de Sendes, i posteriorment fou annexionada a la parròquia de Castellbò.