Resultats de la cerca

Alumne de Llotja a Barcelona 1894 i deixeble de Torrescassana Es presentà el 1896 a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona El 1898 guanyà el concurs de portada i contraportada de l’Almanac de L’Esquella de la Torratxa per al 1899 amb uns dibuixos plenament Art Nouveau Collaborà des d’aleshores en aquella revista i a Iris i Hispània Féu dissenys de dibuixos de marqueteries per a Gaspar Homar, dins el simbolisme i l' Art Nouveau , i pintà els murals per a la botiga Cassadó i Moreu 1900, avui en collecció particular El 1901 se n'anà a París, on collaborà a Le Rire , L’Assiette au beurre ,…

Redactor del diari La Publicitat , en fou director dels darrers temps de la guerra civil Fou director fundador del setmanari L’Esport Català 1925-27, on creà, amb el pseudònim de Crítias , el comentari intellectual de la boxa Fou encara cap de premsa de la Generalitat 1937-39, càrrec en què substituí el seu germà Joaquim, mort en un bombardeig S'exilià a França el 1939, i tornà a Barcelona el 1940 Fou director gerent dels remolcadors del port Escriví Ocho combates de boxeo , i féu algunes traduccions

Deixeble de Joan Baptista Pujol, l’any 1877 anà a París, pensionat, a estudiar amb Antoine François Marmontel Hi debutà amb un gran èxit de crítica, i poc després es presentà a Barcelona 1879 Es destacà per la perfecció del fraseig Actuà sovint en concerts, fins que es retirà, el 1914 Es dedicà especialment a l’ensenyament Fou mestre de Joaquim Nin i Castellanos

Ingressà a la Companyia de Jesús el 1955 i el 1988 fou elegit superior provincial dels jesuïtes de Catalunya Es llicencià 1968 en teologia al Heythrop College d’Oxon Gran Bretanya i doctorà 1971 a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma i s’especialitzà en l’exegesi de Sant Joan Fou degà de l’antiga secció de Sant Francesc de Borja i des de l’any 2000 degà de la Facultat de Teologia de Catalunya És autor de  La verdad os hará libres Juan 8,32 1973, que fou la seva tesi doctoral,  El testimoniatge de l’evangeli de Joan 1980,  Jesús y el evangelio en la comunidad joànica  1987, Jesús en…

Estudià al seminari de Girona i s’ordenà el 1916 Després d’exercir el ministeri a Cornellà de Llobregat, Barcelona, etc, es traslladà a França, on estudià metodologia històrica a l’École des Chartes i s’especialitzà en litúrgia, dret canònic i colonització carolíngia Visqué més de cinquanta anys a París, on era conegut de la colònia catalana per la seva generositat i el seu pintoresquisme Fou capellà d’un orfenat i bibliotecari de l’Institut Catholique de Paris Escriví articles erudits, i la seva tesi sobre les fonts de la legislació eclesiàstica en un període de la província tarraconense…

Es doctorà en ciències a la Universitat de Barcelona i en teologia a València Fou canonge, i professor de geologia i d’història natural al seminari de Barcelona Fou deixeble del geòleg Landerer, amb el qual collaborà en un estudi sobre el Maestrat l’any 1876 L’any 1874 fundà el Museu de Geognòsia i Paleontologia del seminari de Barcelona Publicà, el 1878, una obra molt important en aquell moment Cosmogonía y Geología i l’any següent ingressà a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i llegí en l’acte d’ingrés el seu treball De Montjuich a Papiol a través de las épocas geológicas Amb l’…

Rebé formació eclesiàstica, però molt aviat s’inclinà als estudis de nàutica De jove viatjà a les Repúbliques del Riu de la Plata i residí un temps a Buenos Aires, on publicà Escenas de la revolución hispanoamericana 1860 El 1864 passà a Cuba i treballà al diari “La Prensa” de l’Havana, del qual fou més tard director i propietari fins que el 1871 esdevingué La Voz de Cuba Tornà a la Península i s’establí a Madrid, on creà un periòdic especialitzat en temes antillans Retornà a Cuba, on fundà també el diari “La Constancia” Fou collaborador al Diario de la Marina i corresponsal del Diario de…

Assistí a la Universitat de Barcelona i als Estudis Universitaris Catalans En collaboració amb R Albert, publicà Parlaments a les Corts Catalanes 1928 Més tard, promogué els apèndixs especials sobre legislació i jurisprudència del Principat —corresponents als anys de la Catalunya autònoma—, de l' Enciclopedia Jurídica Española , la qual codirigí amb el seu pare, Josep Gassiot i Magret Olot, Garrotxa 1883 — Barcelona 1963 Aquest, coneixedor del dret català tradicional, publicà, entre altres obres, Derecho civil especial a Cataluña 1962

Estudià a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en dret el 1864 Posteriorment, es traslladà a Madrid, on ingressà a l’Acadèmia de Jurisprudència i s’inicià en la maçoneria Arran de la seva participació en diversos alçaments republicans i en l’aixecament revolucionari de 1866, hagué d’exiliar-se a Amèrica i s’establí a Montevideo Es destacà pel seu activisme en defensa del racionalisme i dels principis democràtics Fundà en aquesta ciutat el diari El Progreso 1868 El 1871 retornà a Espanya i durant la Primera República 1873 ocupà la direcció política del Ministeri d’Ultramar, càrrec que…

Ingressà a la Companyia de Jesús el 1832 Es doctorà a la Universitat Gregoriana, en la qual després fou professor Passà a Orvieto, a França 1848 i a Anglaterra, i tornà el 1854 a Roma, on fou assistent de la cúria general de la Companyia per a Espanya i Anglaterra En 1859-68 residí a Barcelona, on tingué una intensa activitat pastoral Expulsat en la Revolució de Setembre, passà a Londres, on fou rector de Westminster El 1870 acompanyà com a teòleg consultor el bisbe d’Urgell al concili I del Vaticà És autor d’un tractat sobre la Immaculada Concepció i d’altres obres, inèdites