Resultats de la cerca
Es mostren 3942 resultats
convenció de Setembre
Història
Acord signat a París el 15 de setembre de 1864 entre França i Itàlia, a fi de retirar de Roma les forces franceses d’ocupació que hi romanien des del 1849 ( Qüestió Romana
).
En canvi d’aquesta retirada, Itàlia s’avenia a respectar la integritat dels Estats Pontificis —amb la qual cosa renunciava a convertir Roma en la capital del regne— i transferia la capitalitat de Torí a Florència Això causà un alçament dels torinesos, que no evità que Florència esdevingués la capital d’Itàlia 1865 L’acord fou criticat pel papa i pels republicans de Mazzini
ducat de Pulla
Història
Territori format el 1059 per Robert I d’Hauteville, dit Guiscardo, després d’haver estat conquerit als bizantins pel seu germà Guillem d’Hauteville, que en feu un comtat (1042).
Al fill i successor de Robert I, el duc Roger I, el succeïren el seu net Guillem I, el seu nebot, Roger II i el fill d’aquest, Roger III, a la mort del qual restà integrada al regne de Sicília i més tard al de Nàpols Filla del duc Robert I fou Mafalda de Pulla-Calàbria , comtessa de Barcelona i vescomtessa de Narbona
Nut
Mitologia
Deessa egípcia del cel.
Segons una llegenda, Nut el cel fou separada del seu marit Geb la terra pel pare d’ambdós, Šu el buit i l’aire Hom la representava com una dona nua, corbada en forma de volta celeste sobre la terra, o com una vaca sostinguda per Šu i per altres déus Bé que documentat des del Regne Antic, el seu culte no gaudí de gaire difusió
Sébastien Vaillant
Botànica
Botànic francès.
Estudià la classificació del regne vegetal Director del Jardin des Plantes, descriví acuradament la funció reproductora dels estams i del pollen en el seu discurs d’obertura del curs 1717 Sermo de structura florum , 1718 Publicà treballs sobre l’estructura de les flors i sobre la vegetació de la regió parisenca, com el Botanicon Parisiense , que fou la primera flora dels voltants de París
Andreu I d’Hongria
Història
Rei d’Hongria (1046-60) de la dinastia d’Árpád.
Esdevingué rei en usurpar el tron a Pere d’Hongria Des del 1049 fins al 1052 defensà el regne, juntament amb el seu germà Béla, contra l’emperador Enric III, i alhora hi restablí l’ortodòxia cristiana Poc després assegurà la successió en el seu fill Salomó, fet que l’enemistà amb Béla Tots dos germans s’enfrontaren prop de Tisza, on Andreu fou ferit mortalment
Johann Heinrich Alsted
Filosofia
Cristianisme
Filòsof i teòleg alemany.
Cercà el fonament de les ciències a la Bíblia i profetitzà la realització pròxima del regne de Déu a la terra Important representant del lullisme renaixentista alemany, interpretà l’art de Lull com l’instrument idoni per a arribar al saber universal, finalitat que es proposà en diverses obres de caire enciclopèdic Exposà les seves doctrines sobre Lull, fonamentalment a Clavis artis lullianae et verae logices 1609
Cesare Albicini
Història
Polític italià.
Ministre al govern provisional de Bolonya 1859, collaborà a l’adveniment de Víctor Manuel II com a rei Constituït el regne d’Itàlia 1861, fou ministre d’instrucció pública 1862 al govern de Farini, diputat 1865 i conseller municipal 1872 Catedràtic de la Universitat de Bolonya, de la qual fou rector 1871-18 Escriví un assaig sobre la revolta del 1831 i Politica e storia 1890
Constança d’Aragó
Història
Filla de Jaume I de Catalunya-Aragó, el 1256 en fou concertat el matrimoni amb l’infant Manuel, fill menor de Ferran III de Castella.
Segons Ramon Muntaner el regne de Múrcia, recentment conquerit per Jaume I 1265-66 en benefici de Castella, li era destinat i, en cas de morir sense descendència, havia de revertir a la corona catalanoaragonesa Segons Juan Manuel, fill d’un segon matrimoni de l’infant Manuel, morí emmetzinada per la seva germana Violant, muller d’Alfons X de Castella, acusació que sembla poc versemblant
‘Imād al-Dawla
Història
Darrer rei de la taifa de Saragossa (1110) de la família dels Banū Hūd.
Durant el govern del seu pare, al-Musta'īn, aconseguí de l’emir Yūsuf ibn Tašfīn 1102 el manteniment de l’autonomia hudita com a enclavament entre els almoràvits i el regne cristià aragonès davant les aspiracions d’annexió del governador almoràvit de València Mort el seu pare, fou aviat foragitat de Saragossa i governà 1110-30 un petit territori independent entorn de Rueda de Jalón
Dagobert I
Història
Rei merovingi (623-639).
Fill de Clotari II, fou proclamat rei d’Austràsia vers el 623, sota la regència de Pipí de Landen i del bisbe de Metz S'annexà Borgonya i Nèustria el 629 i Aquitània el 632 Aturà la descomposició del regne i reformà la justícia, les finances, el comerç i l’Església Establí la capital a París, dominà les revoltes internes i sotmeté gascons i bretons 638
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina