Resultats de la cerca
Es mostren 1752 resultats
mètrica

Mètrica grecollatina
Literatura
Tècnica de la versificació.
La mètrica grega i la llatina la segona de les quals deriva de la primera es fonamentaven en la quantitat de les síllabes Aquestes podien ésser llargues — o breus ̆ La síllaba llarga, segons les consideracions dels retòrics antics, era pronunciada en un temps doble de la breu, la qual corresponia a una unitat de temps anomenada mora Una agrupació determinada de síllabes llargues i breus formava els peus mètrics Així, per exemple, - ̆, troqueu ̆-, iambe - -, espondeu - ̆̆, dàctil ̆̆-, anapest - ̆-, crètic ̆-̆, amfíbrac etc D’un conjunt de peus mètrics hom obtenia com a resultat el vers…
Acaia
Divisió administrativa
Nomós del Peloponès, Grècia.
La capital és Patres L’antiga regió d’Acaia fou refugi de grups importants d’aqueus escapats de les invasions dòriques No tingué un paper destacat fins el 280 aC, en què fou creada la Lliga Aquea, el moviment polític més important de Grècia a l’època hellenística, al costat de la Lliga Etòlia La Lliga Aquea, ajudada per Roma, lluità alternativament amb Esparta i amb Macedònia Fou dissolta pels romans el 146 aC, i Acaia esdevingué província romana A partir de la conquesta romana, el nom d’Acaia serví per a designar tot Grècia Tiberi la incorporà a Macedònia 15 dC i Claudi en feu una província…
Llenguadoc
Llenguadoc La catedral de Sant Pèire, a Montpeller
© Fototeca.cat
Regió del SE d’Occitània que limita al N amb el Lionès, a l’E amb el Delfinat i Provença, al S amb els Països Catalans, al SW amb el País de Foix, a l’W amb Guiena i Gascunya i al NW amb Alvèrnia, i s’estén des del massís de les Corberes, al SW, fins al Roine, a l’E, i des de la mar Mediterrània fins al Massís Central; inclou els departaments d’Aude, Gard, Erau i Losera, i l’Alta Garona (Tolosa).
El Llenguadoc és format per una plana litoral, llarga d’uns 200 km i estreta, que s’eixampla per les valls de l’Aude i el Roine, i per un conjunt de graons calcaris garrigues que pugen cap a terres altes els Causses al centre, les Corberes al SW, les Cevenes a l’E La costa és formada per platges sorrenques, i hi abunden els cordons litorals que tanquen estanys Climàticament és un país de transició entre la Mediterrània i l’Aquitània característiques atlàntiques, amb predomini de clima mediterrani els eqstius són molt secs amb temperatures que arriben a 40°C i els vents són forts tramuntana…
saxó | saxona
Història
Individu d’un poble germànic procedent de Jutlàndia.
A la fi del segle III, s’estengué al sud del riu Elba, absorbí els pobles veïns i amb les seves contínues pirateries al nord de la Gàllia obligà els romans a la creació del dux litus saxonicum ‘duc del litoral saxó’, que administrà la província romana de la Bèlgica II i tenia a les seves ordres la flotilla del Somme Amb ells, l’usurpador Marc Aureli Carausi ocupà la Britània romana 287 També cridats pels bretons, lluitaren plegats amb els angles contra els escocesos i restaren al país 450, bé que fins al segle IX no l’acabaren de sotmetre anglosaxó Aparegueren també als Camps…
Basílica de Bell-lloc d’Aro (Santa Cristina d’Aro)
Basament de l’absis de l’antiga església romànica, encerclat per les restes d’una capella cilíndrica d’època visigòtica ECSA - E Pablo L’anàlisi de l’església de Santa Maria de Bell-lloc d’Aro Santa Cristina d’Aro Baix Empordà, en ocasió de la seva restauració i les excavacions realitzades en els costats nord i de ponent del temple han permès conèixer l’evolució complexa i continuada de l’edifici i del lloc com a continuïtat humana d’utilització des de temps romans tardans fins a l’època romànica L’edifici religiós d’època medieval s’establí sobre les restes d’una villa romana…
Bajande
Poble
Poble del municipi d’Estavar (Alta Cerdanya), situat sota els turons silúrics que fan de contrafort al pla de la Perxa, a banda i banda de l’antiga Strata Ceretana
dels romans, a 1 293 m d’altitud.
L’església de Sant Bartomeu de Bajande és una construcció romànica d’una sola nau del s XI
Venceslau I
Història
Emperador romanogermànic i rei de Germània (1378-1400), rei dels Romans (1376-78), rei de Bohèmia (Venceslau IV: 1363-94, 1395-1400), príncep elector de Brandenburg (Venceslau I: 1373-78) i duc de Luxemburg (Venceslau II: 1383-87).
Fill de l’emperador Carles IV i de la seva tercera muller, Anna de Schweidnitz En succeir el seu pare, governà amb duresa Bohèmia des d’Alemanya, on vivia viciosament Volgué posar pau entre les ciutats alemanyes i la noblesa, però no hi reeixí, a causa del seu caràcter feble, que mostrà a la dieta d’Eger 1389 Se n'anà a Bohèmia, on fou odiat per la seva crueltat Per qüestions amb l’arquebisbe de Praga, féu tirar al riu el vicari general Joan Nepomucè Fugí de la presó on el tenien els nobles revoltats Creà duc de Milà el seu cunyat Gian Geleazzo Visconti, comte de Virtù Joan GaleàsI de Milà, i…
taquigrafia
Transcripció, segons el sistema de taquigrafia Dalmau del text, “La sardana és la dansa més bella de totes les que es fan i es desfan”
© Fototeca.cat
Escriptura i paleografia
Art d’escriure tan de pressa com es parla valent-se de signes especials i abreviatures.
Hom l’anomena també estenografia tanmateix, aquest terme és aplicat més adequadament a sistemes d’escriptura amb signes més simples o curts que els habituals, i el terme taquigrafia és aplicat a qualsevol sistema escriptura corrent o estenogràfica en el qual hom empra mètodes per a adquirir velocitat, com ara sigles, contraccions, supressió de lexemes no indispensables així itz en actualitzar , signes propis per als prefixos i sufixos, supressió de paraules i sobretot de signes vocàlics, etc Actualment la major part dels sistemes utilitzats són una combinació d’estenografia i de taquigrafia…
Rodolf I de Germània

Rodolf I de Germània
© Fototeca.cat
Història
Rei de Germània i dels Romans (1273-91), duc d’Àustria, Caríntia, Estíria i Carniola (1276-82); en succeir el seu pare, el comte Albert IV, fou comte d’Habsburg i landgravi de l’Alta Alsàcia (Rodolf IV: 1239/40-91).
Pel seu primer matrimoni amb Gertrudis dita Anna de Zollern-Hohenberg 1245 augmentà els seus dominis i per part de la seva mare heretà el comtat de Kyburg 1264 La seva elecció com a rei, per intervenció directa del papa Gregori X per mitigar la influència de Carles I de Nàpols a Itàlia, posà fi a l’anomenat Interregne 1250-73 S'enfrontà al rei Otakar II de Bohèmia, que pel tractat de Viena 1276 es veié obligat a cedir-li Àustria, Caríntia, Estíria, Carniola i Ístria, que repartí entre els seus fills El rei de Bohèmia intentà de recuperar-ho, però fou vençut i mort prop de Dürnkrut 1278 En la…
Brabant
Història
Regió històrica de l’Europa occidental, que comprenia aproximadament les actuals províncies belgues del Brabant Flamenc, el Brabant Való i Anvers, i la neerlandesa del Brabant Septentrional.
És una plana que forma part de la gran planura del nord d’Europa, l’altitud de la qual augmenta de nord a sud La regió és drenada per diversos afluents de l’Escalda i del Mosa, i també per nombrosos canals, entre els quals destaquen el canal Albert i el de Kempen a Bèlgica i el de Wilhelmine als Països Baixos Té sòls argilosos i molt fèrtils, fet que constitueix la base d’una agricultura i d’una ramaderia florents Els principals productes són la bleda-rave, els cereals, el farratge, els arbres fruiters i els conreus industrials En el camp de la ramaderia destaquen el bestiar boví, el porcí i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina