Resultats de la cerca

Arxiu de la Corona d’Aragó Ms Ripoll 40 Translatio Sancti Stephani ab Iherosolymis Constantinopolim Foli 9v, amb una caplletra “R” decorada amb una simple terminació vegetal Arxiu Mas Còdex compost per 65 folis 30 × 36 cm, escrits en lletra carolina del segle XI, amb rúbriques en vermell ataronjat * A la introducció que segueix l’epígraf solemne foli 1v, un tal “ Arnallus Scholasticus ” explica amb un cert detall la manera com sorgí aquest text a partir d’un foli solt en el qual, en un estil literari molt defectuós, s’alludia al trasllat de sant Esteve “ Incipit de Beato Stephano…

Situació Vista interior de l’absis, amb un fort esvoranc que en compromet l’estabilitat ECSA - AM Vilarrúbias Les ruïnes de Sant Bernabé es troben enmig dels camps de conreu que hi ha als peus de la serra de Fontllonga, per la banda de ponent i en direcció a la vall de la Noguera Pallaresa Mapa 33-13328 Situació 31TCG222485 Per a arribar-hi cal prendre la carretera Balaguer-Camarasa-Tremp, C-147, més coneguda com a carretera del Doll, fins a una pista que neix a l’esquerra de la carretera, 600 m més enllà de la cruïlla del poble de Fontllonga És una pista una mica difícil que al cap de 1 700…

El castell de Sarroca, dit també Sarroqueta per distingirlo de Sarroca de Bellera, aprofitava, com el seu nom indica, l’espadat d’una penya situada a la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana, que controla la vall de Barravés i el vell camí de Llesp L’indret de Sarroca és esmentat en l’acta de consagració de l’església del monestir de Lavaix datada l’any 1015 segons aquest important document, Gamisa, conjuntament amb la seva esposa Sança i el seu germà Dacó, dotaren el monestir amb un alou a Sarroca la Roca El Llibre dels Feus recull l’instrument d’evacuació i donació del segle XI del…

La vila de Linyola, a 248 m d’altitud, és sobre una petita elevació al sector més alt del terme L’indret fou conquerit al darrer quart del segle XI pel comte d’Urgell Ermengol IV, el qual l’any 1079 assignà per a la construcció del monestir de Gualter la meitat de les primícies de la quadra de Linyola Poc abans de la conquesta de Lleida l’any 1149, Linyola esdevingué una de les defenses més meridionals del comtat d’Urgell i rebé llavors la categoria de castrum El cartulari de Tavèrnoles conserva un document de l’any 1120 on l’esmentat comte confirmava uns béns en favor d’un fill d’Arnau…

On hi havia hagut la casa forta o força d’Estanyol, actualment hi ha una masia restaurada La primera notícia que tenim d’aquest lloc d’Estanyol és, segons Joan Pagès Joan Pagès Els senyorius alodials en el vescomtat de Bas a la baixa edat mitjana , vol I, Girona 1987, pàgs 28-31, de l’any 1040, quan Adalès o Adelaida d’En Bas llegà el mas Estanyol al seu nebot Adalbert mansum de Stagnolo qui est in Bas, quod tenet Giscafredus cum sua tenencia Amb els anys, els possessors aloers d’aquest mas Estanyol, que segurament eren emparentats amb la noblesa local, esdevingueren membres importants de la…

Situació Torre mestra del castell, en molt mal estat de conservació ECSA - J Bolòs Vista de conjunt de la vila de Montanyana, amb l’església parroquial i la torre del castell al capdamunt del turó ECSA - J Bolòs Les restes del castell són al capdamunt d’un turó que domina l’antiga vila de Montanyana, amagada dins una petita vall lateral de la Noguera Ribagorçana, a l’entrada de la Terreta Mapa 32-12289 Situació 31TCG082706 S’arriba a Montanyana per un ramal indicat de la carretera N-230, que surt un poc més amunt del Pont de Montanyana, al quilòmetre 90, a la banda esquerra La carretera…

Les ruïnes de l’antic castell de Montfalcó ocupen el lloc més elevat 389 m d’un tossal i les cases es troben al seu voltant i al vessant de migdia El nucli primitiu formava una vila closa amb un espai rectangular voltat de cases i presidit pel castell, i posteriorment s’edificà als voltants d’aquest clos, però sempre ha estat una població petita Del castell, construït o reformat al començament del segle XVII, només es conserva una torre i uns murs L’església de Sant Miquel, adossada a les cases per dos costats, fou reconstruïda o reformada a la mateixa època A l’interior es venera una imatge…

La tradició n'atribueix l’origen a una manifestació de la Mare de Déu a uns infants de la veïna masia de la Cirosa el 1458 El bisbe de la Seu d’Urgell, Arnau Roger de Pallars, en reconegué l’autenticitat i hi permeté 1459 la construcció d’una capella sota l’advocació de la Mare de Déu del Miracle, ampliada al s XVI i substituïda al XVII per l’actual santuari, obra inacabada de Josep Morató mort el 1672 Hom hi venera la imatge titular s XV, i es conserva un antic retaule goticorenaixentista s XVI i el monumental retaule barroc de talla, construït per Carles Moretó 1747-58 i decorat per Antoni…

El lloc existia ja el 977, i vers el 1075 els seus senyors, Arnau Gonfred i la seva muller Bruneguilda, feren edificar l’actual basílica, que fou consagrada el 1085, amb assistència de l’abat de la Grassa El 1107 la seva possessió fou confirmada a l’abat de la Grassa, que hi fundà un petit priorat benedictí Fou un centre viu de devoció i de pelegrinatge, per les indulgències i gràcies que enriquien la seva església A mitjan s XVI es trencà la subjecció a la Grassa i els seus priors, aprovats per Roma, foren en endavant monjos de diferents monestirs del país La seva comunitat, que inicialment…

El sud-est del terme és accidentat per petits turons puig d’en Pau, 185 m alt La zona forestal comprèn pinars 77 ha i alzinars 167 ha i 41 ha de matollar L’agricultura hi és predominantment de secà ametllers 593 ha, cereals 265 ha, figueres 34 ha, garrofers 55 ha, arbres fruiters 34 ha i vinya 11 ha En ramaderia hom es dedica principalment al bestiar porcí i boví, i en segon lloc a l’avicultura La indústria és poc important hi ha una fàbrica de sabates que ocupa 26 persones La vila 633 h agl i 191 h diss 1996, costitxers 135 m alt es formà a partir d’una alqueria islàmica del districte de…