Resultats de la cerca

Membre del GATCPAC Grup d’Artistes i Tècnics Catalans pel Progrés de l’Arquitectura Contemporània des del 1933, fou director del projecte de la Ciutat de Repòs i de Vacances, representant del GATCPAC i també director de la cooperativa, amb el mateix nom, encarregada de la subvenció de l’obra Afiliat al PSUC 1936, el 1937 fou arquitecte assessor del departament de construcció del Consell d’Economia de Catalunya Coautor, amb Joan Grijalbo, de l’obra Municipalització de la propietat urbana 1937, s’exilià el 1939 i residí primer a Santo Domingo i més tard a Cuba, on collaborà en la revista ‘Per…

Serví a l’exèrcit colonial, participà en les jornades revolucionàries parisenques i fou elegit diputat del Var a la Convenció Comissari a Occitània, hi reprimí la insurrecció i activà la reconquesta de Toló Fou un dels promotors dels fets del 9 de termidor i dirigí la detenció de Robespierre Fou president de la Convenció i comandant en cap de l’exèrcit a l’interior Elegit membre del Directori, esdevingué, a partir del 18 de fructidor, el veritable cap executiu del país Després del 18 de brumari fou destituït dels seus càrrecs i es retirà a la vida privada, però no cessà de conspirar contra…

S’inicià en la música de manera autodidàctica, i el 1928 es graduà a la Universitat de Tòquio amb un treball sobre les formes musicals El seu encontre amb el grup Suruya fou fonamental per al coneixement de les noves tendències musicals El 1932 es traslladà a Berlín, on estudià composició amb Schrattenholz i orquestració amb Gmeindl fins el 1934 Fou a Berlín on s’estrenaren algunes de les seves primeres obres, com el Concert per a piano i orquestra 1933 i la Simfonia núm 1 1934 Posteriorment ocupà diferents càrrecs musicals al seu país natal Involucrat amb la tradició musical germànica, la…

Format a l’Acadèmia de Belles Arts de Cartagena Colòmbia, viatjà a Europa i estudià al Conservatori de Música de Brusselles i més tard a la Schola Cantorum de París De nou a Panamà, esdevingué director de la nova Escola Nacional de Música, càrrec que ocupà entre els anys 1904 i 1918 N Garay realitzà una tasca de recollida de material musical en diferents tribus indígenes i publicà el volum Tradiciones y cantares de Panamá 1930 Ocupà diversos càrrecs polítics d’importància, fet que li impedí de dedicar-se més a la música, i arribà a ser ministre d’Afers Estrangers de Panamà El seu catàleg no…

Estudià al Conservatori de Ciutat de Mèxic amb J Beristain, R Tello i A Barrios El 1940 esdevingué segon director de l’Orquestra Simfònica de Mèxic, de la qual havia estat director assistent des del 1936, càrrec en el qual es mantingué fins el 1943 El mateix any 1940 ingressà com a professor al Conservatorio Nacional, institució de la qual fou sotsdirector des del 1945, i l’any 1948 es posà al capdavant de l’orquestra d’aquesta institució El 1958 abandonà tots els càrrecs que tenia per a dedicar-se a la composició Els seus treballs inclouen simfonies, ballets - Procesional 1940 i Itxapec 1945…

Estudià composició amb Claude Champagne Dins l’àmbit educatiu detingué diversos càrrecs fou secretari del Conservatori Provincial de Quebec 194263, professor adjunt de la Universitat de Mont-real 1951-66 i conseller cultural de la Delegació General de Quebec a París 1966-70 Collaborà en diversos diaris, com "Le Canada" 1941-46, "Montréal-Matin" 1947-48, "Le Devoir" 1952-61, "Nouveau Journal "1961-62 i "La Presse" 1962-66 A més, pronuncià nombroses conferències, escriví assaigs i participà en emissions radiofòniques, especialment per a Radio-Collège de la Société Radio-Canada Del seu catàleg,…

Nasqué en el si d’una família benestant d’origen basc installada a Buenos Aires Començà la seva formació musical amb el seu oncle JA Picasarri, mestre de capella de la catedral de la capital argentina Amb ell viatjà a Europa, on amplià els seus coneixements als conservatoris de París i Madrid entre el 1818 i el 1822 Quan tornà a l’Argentina fundà una escola de música i a partir de llavors dugué a terme una important activitat docent i concertística, que el convertí en el millor pianista argentí del moment La seva intensa vida social li proporcionà una gran quantitat de càrrecs oficials És…

Formà part de la capella musical de la cort polonesa del rei Segismund August a Cracòvia entre el 1545 i el 1563, primer com a cantor i després com a instrumentista El 1566 tornà a la seva ciutat natal, on ocupà càrrecs civils i judicials Més tard desenvolupà tasques com a músic professional al servei d’alguns personatges poderosos de Cracòvia, i possiblement també a la ciutat de Jazlowiec La seva obra principal, i l’única coneguda, és la collecció de 150 arranjaments a quatre veus dels salms en traducció del poeta Jan Kochanowski Melodiae na Psalterz polski przez 'Melodia per al Saltiri…

Format amb el seu pare en les disciplines de viola, piano i contrapunt, a dotze anys fou organista de la Magheracoll Church del comtat d’Antrim Posteriorment ocupà diferents càrrecs d’organista en esglésies de Belfast i Dublín Fou a Dublín on contactà amb el professor Michele Esposito, que l’impulsà a desenvolupar el seu talent A partir del 1900, Londres ja coneixia l’obra de Hamilton Harty, que fou molt interpretada durant anys Director de diferents formacions orquestrals, fou el primer que programà a Anglaterra audicions d’importants obres com la Simfonia núm 9 de Gustav Mahler o la…

Inicià els seus estudis a Copenhaguen i després viatjà a Alemanya, Holanda i Àustria per ampliar la seva formació En retornar a Dinamarca, es dedicà a tasques pedagògiques, ocupà alguns càrrecs administratius relacionats amb la música i també treballà en el món editorial musical per exemple, dirigí Edition Dania El seu vessant compositiu es veié afectat per aquestes ocupacions Com pongué fins a una edat molt avançada, però durant els darrers anys de la seva vida els problemes de visió l’obligaren a tenir un ajudant que escrivís per ell El seu estil es mou dins de paràmetres propers al…