Resultats de la cerca
Es mostren 4614 resultats
Manuel Pers i Fontanals
Història del dret
Literatura catalana
Advocat, escriptor i traductor.
Estudià filosofia i dret a les universitats de Cervera, Osca i Saragossa, i de ben jove destacà com a orador polític i forense A Barcelona collaborà a El Constitucional i La Corona Publicà Reseña histórica sobre la aristocracia española desde la invasión de los godos hasta 1830 1836 i la traducció Código Social, o sea Eco de la moral en las naciones antiguas y modernas 1844 Poeta ocasional, gairebé tots els seus versos resten inèdits, com també les memòries Compendi de la història de Vilanova en la guerra dels set anys
,
Francesc Escrivà de Romaní i Sabata de Mercader
Literatura
Cristianisme
Teòleg i escriptor.
Fill de Joan Jeroni Escrivà de Romaní i de Boïl, baró de Patraix, i d’Àngela Sabata de Mercader Doctor en teologia per Alcalá i canonge de València, entrà en la Companyia de Jesús el 1579 Ensenyà teologia i Sagrada Escriptura en diferents collegis de la corona catalanoaragonesa, i fou rector del de Saragossa A València fou confessor i conseller de l’arquebisbe Juan de Ribera, del qual escriví la Vida València 1612, 1696 És també autor d’uns Discursos sobre los cuatro novísimos en dos volums València, 1604-08
,
el Sabartès
Història
Sector meridional de l’antic comtat de Foix, a l’alta vall de l’Arièja, entre el pas de la Barra i els Pirineus.
Limitava al S i a l’E amb Andorra, i amb els comtats de Pallars, Urgell i Cerdanya Mentre el sector nord del comtat de Foix era sotmès a l’autoritat dels comtes de Tolosa, el Sabartès mantingué la seva independència fins el 1276-77, que esdevingué, un feu de la corona francesa Els castells d’Ax i de Llordat hi foren també inclosos, malgrat l’intent de Jaume I de Catalunya- Aragó 1272-74 per a mantenir-los sota sobirania catalana Des de la Revolució Francesa 1790 passà a formar part del departament de l’Arièja
la Palomera
Antic llogaret
Antic lloc del municipi d’Andratx (Mallorca), a l’indret de l’actual nucli de Sant Elm, existent des del segle XIV i que desaparegué a mitjan segle XVII per les contínues incursions dels pirates musulmans (ja des de la fi del segle XVI la població començà a retirar-se a s’Arracó).
Tingué origen en un rafal d’època islàmica on el 7 de setembre de 1229 desembarcaren les primeres naus de l’estol de Jaume I de Catalunya-Aragó que conquerí l’illa als musulmans Amb el repartiment fou inclòs dins la baronia del bisbe de Barcelona i donat a Bernat Basset Jaume II de Mallorca hi fundà l’església i hospital de Sant Elm i Jaume III trià aquest indret com a lloc de descans Pere III de Catalunya-Aragó hi feu escala i s’hi embarcà el 1343 en la campanya d’annexió del regne de Mallorca a la corona
baronia d’Ayerbe
Història
Jurisdicció feudal concedida per Jaume I al seu fill legitimat Pere d’Ayerbe
.
El fill d’aquest, Pere, senescal d’Aragó, contragué matrimoni primer amb María Fernández de Luna i, després, amb Violant Ventimiglia, dita de Grècia d’aquest segon enllaç tingué dues filles, Constança i Maria, però la baronia passà, sembla, a la corona en morir el segon Pere Alfons III la donà 1329 a la seva muller Elionor, i aquesta la cedí al seu fill, l’infant Ferran, el qual la vengué el 1360 a Pedro Martínez de Arbea, que la cedí a Pedro Jordán de Urríes mort el 1386, lloctinent general d’Aragó El 1720 fou erigida en marquesat
Guiena
Vall
Regió d’Occitània que comprèn els territoris articulats sobre la vall de la Garona i que limita al N amb el Llemosí, al S amb la Gascunya i al SE amb el Llenguadoc; coincideix aproximadament amb els departaments francesos de la Dordonya, la Gironda, les Landes, Olt i Garona i els Pirineus Atlàntics.
El nom, deformació popular del d' Aquitània , apareix en el tractat de París 1259 designava Bordeus i la seva contrada, les Landes, el Perigord, el Llemosí i el Carcí, terres abandonades al rei anglès, per les quals, però, tenia el deure d’homenatge A la fi de la guerra dels Cent Anys, el 1453, aquestes terres foren annexades a la corona de França Posteriorment li foren afegits l’Agenès i el Roergue i formaren la província francesa de Guiena, dividida en les generalitats de Bordeus i de Montalban Aquesta divisió es mantingué fins a la divisió en departaments 1790
Rosa Rodríguez Troncoso
Historiografia catalana
Medievalista i arxivera.
Dedicada a la història política i de les institucions i a l’estudi de les fonts Fou directora de l’ARV 1955-76 De la seva bibliografia, destaquen “Algunas consideraciones sobre los orígenes del notariado en el alto Aragón”, VII Congreso de Historia de la Corona de Aragón, vol III, Barcelona 1962, p 250-260 Una fortaleza de Historia Valenciana El Archivo del Reino de Valencia 1966 “San Juan del Hospital y su declaración de Monumento Histórico Nacional en 1943”, Archivo de Arte Valenciano , 38, 1967, p 1-3, i Archivo del Reino de Valencia Inventario de Fondos Notariales 1986
Laureano Robles
Historiografia catalana
Historiador i filòsof.
Doctor en història per la Universitat de Montreal i en filosofia per la Universitat de València És catedràtic de filosofia de la Universitat de Salamanca És autor de nombrosos articles i llibres, bona part dels quals centrats en temes històrics del País Valencià Escritores dominicos de la Corona de Aragón siglos XIII-XV 1972, Estudios de Valencia historia de la Universidad hasta 1616 1976, La Universidad de Valencia 1977, Las academias de Valencia 1979, Vicente Boix historiador y académico 1981 i Estudiantes dominicos de la provincia de Aragón en los “studia generalia” europeos…
Joan Poblet i Teixidó
Historiografia catalana
Historiador, pedagog, filòleg i polític.
Vida i obra Llicenciat en filosofia i lletres 1893 i en dret 1899 Home d’una gran acció social, fundà a Montblanc l’Associació Catalanista, la Cambra Agrària i els setmanaris La Conca de Barberà i L’Escut Realitzà collaboracions històriques a la premsa local de Montblanc i Tarragona Publicà el treball Origen del santuari y monestir de la Mare de Déu de la Serra Tradició montblanquina 1899 El seu fons personal es conserva a l’Arxiu de la Corona d’Aragó Lectures BOFARULL I CENDRA, J “En Joan Poblet i Teixidó”, Boletín Arqueológico , 21, Tarragona 1918, p 64-67
A. Marcel·lina Vinent Grases
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Filla d’un professor de l’Escola de Nàutica i de l’Institut de Maó, es dedicà a l’ensenyament del francès Publicà poemes, des de jove, a la premsa de les Illes i de diferents punts de l’Estat, recollits parcialment al volum Flores del alma 1888 Adscrita a un romanticisme moralitzador i historicista, d’expressió dominantment castellana, en destaquen els poemes catalans sobre la llegenda de Sa novia d’Algendar i l’inclòs a la Corona poètica Ofrena dels trobadors catalans a Madona Santa Maria de Montserrat 1881 Bibliografia Riera, C 1990, p 167-176 Vegeu bibliografia
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina