Resultats de la cerca

Els estornells són ocells gregaris molt lligats a l’home, a les seves edificacions i als seus camps L’estornell vulgar Sturnus vulgaris , a dalt, a l’esquerra, es caracteritza pel plomatge negre tacat de blanc, amb irisacions verdoses i vermelloses És principalment migrador, i són característiques les formacions de vol dels seus estols, sovint de milers d’individus L’estornell negre Sturnus unicolor , a dalt, a la dreta té el plomatge tot negre a l’estiu i només els individus joves tenen algunes taquetes blanques a l’hivern Els joves a baix d’ambdues espècies són…

Fins el 1969 donà nom a un municipi que comprenia, a més, el Pont de Claverol, cap del municipi, Sossís i Sant Martí de Canals

Situació i presentació Confronta amb els termes de Sant Julià de Ramis N, Girona E i S i Sant Gregori W és situat, doncs, al N de la ciutat de Girona, a la riba esquerra del Ter, que fa de límit oriental del terme amb la plana de Campdorà, antigament del municipi de Celrà, però en l’actualitat agregada a Girona A llevant del pla de Sant Gregori, el territori és accidentat pels darrers contraforts sud-orientals de la serra de Rocacorba Drena l’antic terme municipal el curs baix de la riera de Xuncla o torrent de Sarrià, que desguassa per l’esquerra al Ter, dintre el municipi Annexat a Girona…

Situació i presentació Limita amb els termes de Vilanova del Vallès NE, Montornès del Vallès NW i Santa Maria de Martorelles SW per la part meridional confronta amb els municipis de Vilassar de Dalt SE, Premià de Dalt, Teià i Alella S, pertanyents a la comarca del Maresme El terme és accidentat pels contraforts nord-occidentals de la serra de Sant Mateu turó de Lledó 496 m d’altitud, al SE, al termenal amb Premià de Dalt i Teià turó del castell de Sant Miquel de Montornès 413 m, a ponent, al límit amb Montornès del Vallès coll de la Font de Cera, a migdia, per on passa la carretera del Masnou…

És situat a 1900 m alt, al fons d’un circ d’origen glacial dels que integren la regió lacustre dels Encantats Els seus immissaris principals són els rius de Ratera, del Portarró i de Subenuix, que hi aporten les aigües que vessen dels estanys corresponents mentre que el seu emissari, el riu Escrita, drena la vall d’Espot fins a la Noguera Pallaresa L’estany té uns 800-900 m de llarg per 150-200 d’ample, amb un volum de 2,6 hm 3 Vora l’estany, envoltada de boscs de pi negre i amb l’horitzó clos per muntanyes com els Encantats a 1,5 km en direcció SSE, hi ha l’ ermita de Sant Maurici 1841 m…

Entre la Safor i la Carrasqueta prolongació de la serra de Benicadell el riu d’Alcoi, que travessa el terme en direcció SW-NE, ha tallat l’ estret d’Orxa que aprofità el 1890 el “tren dels anglesos”, ferrocarril de via estreta des del Grau de Gandia a Alcoi L’alzinar, les pinedes i la garriga ocupen 2 047 ha de les 583 ha de secà, 380 són cobertes d’oliveres, però tenen més pes econòmic les 140 ha de reg de peu Un establiment industrial important és la fàbrica de paper Raduan La població minva des del començament del segle XX, principalment a causa de l’emigració exterior i interior La vila…

Situat a la vall de Biar, als corredors longitudinals del prebètic valencià, el terme és allargassat de NW a SE formant un glacis recolzat a la solana de la Replana 989 m, accidentat només pel tossal de Sant Bartomeu 687 m El curs alt del Vinalopó corre al sud del terme marcant l’eix NE-SW del corredor El sòl és inculte en uns dos terços, que fins al s XVIII eren extenses pinedes, posteriorment esdevingudes pastures, espartars i brolla El secà consta d’olivera, vinya i ametller, i el regadiu es beneficia de les séquies del Rec de Dalt i del Rec de Baix, que arrenquen del Vinalopó…

La forma concèntrica del nucli actual fa pensar en una disposició emmurallada, amb possibles portals al carrer de Baix i al del Centre, vers l’actual plaça de l’Església un altre carrer antic és el del Forn A la segona meitat del segle XVIII s’obrí el carrer Major i es construí l’església parroquial de Sant Pere el 1792, com també moltes cases de prop seu Al segle XIX el poble cresqué considerablement i es construïren moltes de les cases perifèriques del carrer de Baix, del de la Font, del Raval de les Eres, del carrer de Dalt i del Roser Avui, els carrers de l’antic nucli…

Es juga en un carrer, sigui real o una construcció que simula un carrer, recte i pla Té similituds amb la modalitat d’escala i corda, però sense escala ni llotges Cal passar la pilota de vaqueta per sobre la corda de falta que divideix els dos camps La pilota no pot botar dos cops al mateix camp ni ser colpejada dos cops pel mateix equip La ferida treta d’inici es fa llençant la pilota amb la mà, no colpejant-la, i ha de caure a la zona del dau, un requadre marcat al terra, i passar per dalt de la corda de galotxa, situada al camp del rest Tant el dau com la corda de galotxa…

El codi de circulació distingeix els senyals de perill que consisteixen en una placa triangular equilàtera collocada amb la base horitzontal i el vèrtex oposat a la part superior —llevat del cas del “cediu el pas”, en què la posició és invertida—, amb el contorn vermell, el fons blanc o groc i les lletres o símbols de color negre o blau fosc, els senyals de prohibició i de final de prohibició que són discs, amb el contorn vermell i, generalment, el fons blanc i els símbols negres o blaus, en els de prohibició, o bé discs blancs travessats de dalt a baix i de dreta a esquerra per…