Resultats de la cerca

Superà els plantejaments purament tècnics de la Nova Narrativa Galega, propers a l’objectivisme francès, i inserí les fórmules d’avantguarda a un retorn al realisme molt lligat a Galícia Publicà, entre d’altres, Vento Ferido 1967, Cambio en tres 1969, Xoguetes pra un tempo prohibido 1975, Os escuros soños de Clío 1979, Ilustrísima 1980, Os mortos daquel verán 1987, Deus sentado nun sillón 1996, A vida de Anxel Fole 1996, Anxel Fole escolma de textos 1997, Xoguets para un tempo prohibido 1997, A vida o Padre Sarmiento 2002 i, pòstumament, O sol do veran 2003, premi de la Crítica

Publicà A voz do profeta 1836, on la tensió i l’èmfasi romàntics apareixen intellectualitzats El 1850 aparegué tota la seva obra lírica Poesia Els seus contes — Lendas e narrativas 1851— i les seves novelles — O monge de Cister 1841, O Bobo 1843 i Eurico o presbítero 1844— imposaren a Portugal la novella històrica L’obra narrativa palesa un excés de documentació i una preocupació per la fidelitat històrica La seva obra d’historiador és amplíssima História de Portugal 1846-51, História da origem e estabelicimento da Inquisição em Portugal 1854-59 i Portugaliae monumenta…

En la seva infància i joventut vagabundejà tot seguint les migracions dels grangers empobrits del sud dels EUA cap a Califòrnia Les seves nombroses cançons, de caire realista i reivindicatiu, reflecteixen aquesta experiència i, en general, els aspectes més pobres dels EUA El seu repertori, molt ampli i arrelat en la tradició de la música popular nord-americana, tingué una gran importància en el renaixement folk i influí en cantants posteriors, entre els quals Bob Dylan Do-re-mi, Pastures of Plenty, Vigilante Man i Vanzetti's Letter són algunes de les seves cançons més conegudes

Ha publicat els poemaris Súria 1962, Hologramas  1969, Telepoemas  1970, Hora 1991, Rosa secreta 1992, Ètiques 2000, en edició catalana i portuguesa, així com Pluralogo 1996 i Speguligoj 1998, en esperanto Publicà els reculls de contes Monção 1963 i A Literatura indo-portuguesa , amb el seu marit Manuel de Seabra premi Abílio Lopes do Rego de l’Academia das Ciéncias de Lisboa Traductora al portuguès, català, castellà i esperanto, és coautora, amb M de Seabra, del Diccionari portuguès-català  1985 i del Diccionari català-portuguès 1989 Com a pintora feu la primera exposició el…

L’ús dels tons és característic dels instruments sense vàlvules El seu efecte acústic consisteix a modificar la llargada del tub principal a fi d’obtenir un altre so fonamental amb els seus harmònics corresponents En molts instruments, els tons constitueixen un joc d’accessoris intercanviables de diferents mides corresponents als sons fonamentals de les tonalitats més usuals Per exemple, als segles XVIII i XIX era habitual disposar de tons en do, re, mi, fa, sol, la, si i si♭ La dificultat del seu ús és deguda a la impossibilitat de canviar-los mentre l’intèrpret està tocant

L’any 1756 passà a Itàlia, on el pare Martini l’orientà cap a la música religiosa Convertit al catolicisme, fou nomenat organista de la catedral de Milà S'interessà per l’òpera i estrenà Artaserse a Milà 1761, amb gran èxit Aquesta activitat teatral el distancià dels seus protectors, i marxà a Anglaterra Fou nomenat professor de la reina Carlota i obtingué nous èxits amb altres òperes A Londres conegué Mozart, damunt el qual influí Amb Karl Friedrich Abel, antic deixeble del seu pare, creà els primers concerts d’abonament Compongué òperes, simfonies, un rèquiem en do menor,…

La geografia Situada al S de la badia de Guanabara, s’estén entre petites planes alluvials i relleus granítics, que estan situats parallelament a la costa, dels quals sobresurten dics de materials més durs i verticals, que tanquen la badia Pedra Gavea, Corcovado, Pão de Açúcar, etc Als peus d’aquests “pans”, de formes arrodonides, a causa de la descomposició química del granit, hi ha una gran acumulació de sediments, que són els que formen les cèlebres platges de Copacabana, Flamengo i Botafogo, que, juntament amb el carnaval han convertit Rio en el centre turístic més important del país És…

Solmització © Fototecacat/ Jesús Alises La pràctica de la solmització és un mètode pedagògic que forma part de l’anomenat solfeig relatiu, perquè entre les característiques esmentades no hi ha la de l’altura absoluta de la nota solfeig El terme deriva de les síllabes sol i mi del sistema de Guido d’Arezzo segle XI, en el qual les síllabes ut-re-mi-fa-sol-la eren els elements de solmització de l’hexacord La teoria de l’ hexacord i, per tant, les seves síllabes de solmització reflectia el que anomenaven proprietas vocis o modus vocum traduïble per ‘caràcter de les notes’ i que, fonamentat…

Conreada des del final del segle XI fins al final del segle XIII, constitueix un conjunt de 256 peces, conservades en manuscrits dels segles XIII i XIV Els cançoners que tenen notació musical són poc nombrosos Les melodies són escrites sobre pautes musicals de tres a vuit línies, bé que predominen les de cinc línies Les claus utilitzades són les de fa i de ut o do Són melodies modals, sovint inspirades en la música gregoriana El problema més greu per a transcriure en notació moderna aquest repertori és l’aspecte rítmic Els gèneres en què hom classifica aquestes peces corresponen…