Resultats de la cerca
Es mostren 3639 resultats
Nostra Dòna de Fasta (Tuissan)
L’antiga església de Nostra Dòna de Fasta és situada a uns 3 quilòmetres al nord de Tuissan a poc més d’un quilòmetre al sud-oest del castell de Segura, al vessant est del Mont Tauch La primera referència documental de l’ ecclesia de Sanctae Mariae de Fausta data del 1119, en què fou confirmada com a possessió de l’abadia de Santa Maria de la Grassa pel papa Gelasi II en una butlla atorgada a l’esmentat monestir Posteriorment, tornà a ésser ratificada com a propietat de la Grassa per una escriptura de l’any 1228 Cal dir que, tot i la manca d’altres notícies documentals d’època medieval, les…
L’esòfag
Anatomia humana
L’ esòfag és un conducte músculo-membranós d’uns 23 a 25 cm de llarg, la llum del qual fa entre 1,5 i 2 cm de diàmetre, i que s’estén des de la faringe, amb la qual connecta a nivell de la setena vèrtebra cervical, fins a l’estómac, on desemboca a nivell de l’onzena vèrtebra dorsal L’esòfag se situa al llarg del coll i la cavitat toràcica, per darrere de la laringe i la tràquea, i per davant dels grans vasos sanguinis i de la columna vertebral Posteriorment, entra a la cavitat abdominal a través de l’ anell , hiat o orifici esofàgic que presenta el diafragma, és a dir, el múscul…
mecànica celeste
Astronomia
Ciència del desplaçament dels astres.
La mecànica celeste acomplí una funció primordial en l’elaboració de la mecànica teòrica al s XVII Copèrnic, tornant a asserir el moviment circular dels planetes entorn del Sol, havia reprès una concepció grega antiga Kepler descobrí la forma ellíptica de llurs òrbites 1609, i Newton, amb la seva cèlebre llei d’atracció universal 1687, revelà la clau dinàmica de tots els moviments interns del sistema solar i acabà de construir l’imposant primer edifici de la mecànica racional, alhora celeste i terrestre Al començament del s XIX WHerschel, 1803 la mecànica newtoniana del cel començà d’ésser…
Una gran tempesta torna a afectar l’àrea de Barcelona
Un fort aiguat, amb una intensitat que no s’havia registrat des del 1927, provoca importants inundacions a la zona costera de l’entorn de Barcelona, el Baix Llobregat, el Vallès i el Maresme, la mateixa zona que ja va patir problemes similars el passat dia 3 A més de deixar uns 200000 abonats sense llum, la mala visibilitat fa aturar tota l’activitat de l’aeroport del Prat durant tres quarts d’hora A l’aeroport de Girona, un avió surt de la pista i acaba partit en tres trossos en un camp veí Un dels passatgers mor uns quants dies després a causa de la perforació de melsa que va…
anivellació composta
Geografia
Anivellació, referida a un mateix pla de comparació, determinada recorrent dues o més estacions.
El millor mètode d’anivellació composta és el d' anivellació recíproca consisteix a fer la lectura des d’un primer punt A a la mira collocada en un segon, B, i després des d’aquest segon B, a la mira collocada en el primer, A Hom determina l’altura de l’aparell en els dos punts h A i h B , i de la conjugació entre aquests valors i les lectures fetes L A i L B és obtinguda la diferència d’altitud entre els dos punts Per aquest mètode hom elimina els errors instrumentals i els errors a causa de l’esfericitat de la Terra i de la refracció de la llum
activació
Química
Excitació d’una molècula que incrementa la seva energia fins al nivell en què esdevé químicament reactiva o emet radiació electromagnètica.
La manera més freqüent de produir aquesta excitació és l' activació tèrmica L’elevació de temperatura augmenta d’acord amb la funció de distribució la proporció de molècules amb energies de translació elevades, que poden reaccionar per efecte d’una collisió amb un altre reactant, o en les quals els moviments intramoleculars assoleixen una amplitud suficient per a donar lloc a una reorganització interna L’activació pot també produir-se ja sigui per absorció de fotons de llum visible o ultraviolada, ja sigui per efecte de les radiacions emeses per les substàncies radioactives o…
pes molecular
Química
Per a una espècie química molecular, suma dels pesos atòmics dels àtoms que constitueixen la molècula.
Sovint, però especialment quan hi ha equilibris entre monòmer i oligòmers o quan no existeixen molècules discretes, hom pren convencionalment com a pes molecular d’una substància el pes fórmula de la fórmula estequiomètrica més simple Els pesos moleculars reals són determinats, en el cas dels gasos i les substàncies volàtils, per mesura de la densitat de vapor en el cas de substàncies no volàtils, per criometria o ebulliometria, o per mesura de la pressió de vapor o de la pressió osmòtica de llurs solucions, i en el cas de macromolècules molt voluminoses, per mètodes especials, tals com la…
acròmat
Física
En física quàntica, sistema de dues o més lents electromagnètiques que anul·len la cromaticitat d’un feix de partícules accelerades en un accelerador, de manera que es manté localitzat durant moltes voltes al llarg de l’anell de l’accelerador.
El nom prové de l’analogia amb els sistemes acromàtics òptics, en què les aberracions cromàtiques de cada lent —provocades pels canvis en la longitud d’ona de la llum en incidir a les vores de la lent— són compensades per les altres lents del sistema, amb la qual cosa es manté la cromaticitat uniforme i no se separen els raigs de diferents colors En el cas dels feixos de partícules electromagnètiques en moviment, cada partícula té associada una energia que és funció de la seva longitud d’ona, i la funció de l’acròmat és evitar que se separin les partícules de diferent energia i,…
polietilè de baixa densitat
Química
Polímer ramificat que s’obté per polimerització d’etilè a temperatura elevada.
Presenta extensions de cadena o branques de seqüències de polietilè en diversos punts de la seva ramificació, espaiats irregularment per tota la cadena del polímer Aquesta ramificació incrementa el volum i disminueix la densitat Les seves propietats depenen fonamentalment del pes molecular i la ramificació i la distribució de pesos Presenta bona tenacitat i flexibilitat en un ampli interval de temperatures, bona transparència en pellícules fines, i és químicament inert Resistent a àcids i bases, envelleix per acció de la llum i l’oxigen i és resistent a la humitat Es fa servir…
factor de la coagulació
Biologia
Element proteic contingut a la sang d’una manera natural i que té un paper decisiu en la coagulació d’aquesta.
L’estudi individual o collectiu dels factors de la coagulació pot fer llum a problemes de coagulació amb traducció clínica Hi ha una sinonímia molt diversa per anomenar-los actualment hom segueix la nomenclatura proposada per l’Inter Factors, basada en la numeració romana, que va del factor I al XIII Els més destacats són el factor I o fibrinogen, el factor II o protrombina, el factor III o tromboplastina tissular, el factor IV o ió calci, i el factor VIII o globulina antihemofílica Hom pot determinar la presència d’aquests factors a la sang per mètodes bioquímics directes o per…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina