Resultats de la cerca
Es mostren 9864 resultats
Domènec Estruch i Jordan
Disseny i arts gràfiques
Cartografia
Gravador i cartògraf.
Deixeble del seu oncle Francesc Jordan Acadèmic de Sant Carles Durant l’ocupació francesa es refugià a Mallorca 1808 i més tard partí cap a l’Havana, on féu un mapa de l’illa de Cuba De retorn s’establí a Barcelona Entre els seus gravats, es popularitzà un retrat d’Álvarez de Castro Illustrà una Historia de Grecia antigua El seu fill Albert Estruch Barcelona~1830 — Manila 1884, gravador i medallista, deixeble de Bartomeu Tomàs Coromina, treballà a la Casa de la Moneda i a la Real Fábrica del Timbre, a Madrid, fins que passà a la Casa de la Moneda de Manila Possiblement fou germà…
Josep Maria Esquerdo i Zaragoza

Josep Maria Esquerdo i Zaragoza
© Fototeca.cat
Història
Política
Metge i polític.
Estudià a València i a Madrid, on s’establí Fou un dels introductors de la neuropsiquiatria a l’Estat espanyol Informà el senat en l’enquesta per a la reforma del codi penal Fundà amb recursos propis el sanatori mental de Carabanchel, que organitzà amb una visió molt avançada de la psiquiatria, i un altre a la Vila Joiosa Milità en el partit progressista i fou el representant de Ruiz y Zorrilla, gran amic seu, durant l’exili d’aquest a la seva mort 1895 acceptà la direcció del partit Encara que inicialment proclamà l’abstenció electoral, després formà part de la candidatura de la coalició…
Cristóbal Galán
Música
Mestre de capella i compositor d’origen desconegut.
El seu nom apareix el 1645 en el Cançoner d’Ontinyent , i és documentat com a mestre de capella a Morella Ports i Terol i com a cantor i mestre a Càller Sardenya La documentació el situa a Madrid el 1660, i registra el seu nomenament com a mestre de capella de la catedral de Segòvia el 1664 El 1667 obtingué el mateix càrrec a Las Descalzas Reales de Madrid, i l’1 de febrer de 1680 fou nomenat mestre de la capella reial, malgrat l’oposició de diverses personalitats de la cort de Carles II La seva obra, que comprèn nombroses peces litúrgiques i de romanç, com també…
Rosa Maria Kucharski i Gonzàlez
Música
Pianista.
Filla de pare d’origen polonès, dugué a terme una destacada carrera concertística, especialment durant els anys quaranta i cinquanta Debutà a set anys i fou alumna de l’Acadèmia Marshall L’any 1940 actuà al Casal del Metge i el 1941 ho feu al Palau de la Música Catalana Posteriorment tocà a Madrid i Sant Sebastià, i inicià una trajectòria concertística fonamentalment realitzada a l’Estat espanyol A Madrid, fou professora de l’Escuela Superior de Canto Presidí la secció espanyola de la Societat Internacional de l’Educació Musical 1977 i és autora dels assaigs Música…
Antoni de Cardona-Borja i d’Alagó
Literatura catalana
Escriptor.
Segon marquès de Castellnou i de Ponts, i senyor de les baronies de Paranxet i Prades Fou gentilhome de cambra de Joan-Josep d’Àustria i majordom de Carles II, per a qui escriví algunes obres teatrals cortesanes, com Dido y Eneas Membre del Consell d’Aragó, participà activament en les corts de Saragossa del 1677 Després de la mort de la seva dona, Teresa del Milà, que li aportà la baronia de Massalavés, s’ordenà de sacerdot i es dedicà a la dramatúrgia És autor de diverses comèdies, cinc de les quals restaren inèdites, mentre que algunes foren editades i representades, com ara El más heroico…
Gumersindo de Azcárate

Gumersindo de Azcárate
© Fototeca.cat
Educació
Política
Sociologia
Dret
Polític, jurista, educador i sociòleg castellà.
Prengué una actitud política liberal que el portà cap al republicanisme i a la crítica del sistema representatiu de la Restauració El 1873 guanyà una càtedra de legislació comparada a Madrid, alhora que s’incorporava al partit republicà progressista de Ruiz Zorrilla Expulsat de la càtedra per la seva crítica del govern, esdevingué més tard rector de la Institución Libre de Enseñanza, que ell fundà a Madrid amb Francisco Giner de los Ríos Fou diputat ininterrompudament del 1886 al 1916 i presidí la conjunció republicanosocialista 1909 Els darrers anys de la seva vida…
Vicent Mariner d’Alagó
Filosofia
Humanista, traductor i hel·lenista.
Vida i obra Fill d’una família originària d’Aragó, la seva biografia està marcada per dues ciutats València, on passà la seva infantesa i joventut, i on es formà com a humanista, i Madrid, on assolí la maduresa creativa La seva etapa valenciana és gairebé desconeguda es conjectura que estudià a l’Estudi General de València De la seva formació l’única certesa és que aprengué grec de la mà del reconegut hellenista Joan Mingues D’aquests anys, el més remarcable i transcendent per a la seva posterior existència fou que formà part del cercle del duc de Lerma, Francisco Gómez de Sandoval i Rojas,…
, ,
Getafe
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Madrid.
Situada 13 km al S de Madrid, forma part de la seva àrea metropolitana La seva població ha crescut molt ràpidament els últims vint anys el 1950 només en tenia uns 12 000 Nucli industrial, entre les indústries es destaquen les de construccions aeronàutiques, de tractors, de material elèctric, i l’alimentària Té una base militar aèria A l’església de la Magdalena, del s XVI, hi ha pintures d’Alonso Cano
Julián Gayarre
Música
Tenor navarrès, de nom originari Sebastián Julián Gayarre Garjón.
Vida Procedent d’una família humil, durant la seva infantesa fou pastor El director de l’orfeó de la vall del Roncal descobrí les possibilitats de la seva veu i presentà el jove Sebastián a H Eslava, el qual feu possible l’anada de Gayarre a Madrid per estudiar amb L Puig i A Cordero Debutà a Tudela el 1867, amb la sarsuela de J Gaztambide Luz y sombra El resultat, però, no fou l’esperat i li fou denegada la beca per a continuar els seus estudis Gayarre hagué de treballar com a corista al Teatro de la Zarzuela, feina que li reportava uns beneficis molt migrats, i, descoratjat,…
Julián Gayarre Garjón
Música
Tenor navarrès, de nom originari Sebastián Julián Gayarre Garjón.
Vida Procedent d’una família humil, durant la seva infantesa fou pastor El director de l’orfeó de la vall del Roncal descobrí les possibilitats de la seva veu i presentà el jove Sebastián a H Eslava, el qual feu possible l’anada de Gayarre a Madrid per estudiar amb L Puig i A Cordero Debutà a Tudela el 1867, amb la sarsuela de J Gaztambide Luz y sombra El resultat, però, no fou l’esperat i li fou denegada la beca per a continuar els seus estudis Gayarre hagué de treballar com a corista al Teatro de la Zarzuela, feina que li reportava uns beneficis molt migrats, i, descoratjat,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina