Resultats de la cerca

Influït per Sade, Poe i altres autors de la mateixa línia, escriví Les chants de Maldoror 1869, edició incompleta el primer cant fou publicat solt el 1868, poema en prosa sis cants Preparà un segon llibre, del qual aparegué el pròleg el 1870 Poésies La seva obra, manifestació d’una revolta agressiva contra tot, presenta un món allucinat, materialitzat sovint en imatges procedents de les ciències físiques i d’una gran càrrega onírica Influí damunt el surrealisme i el dadaisme

La primera referència sobre l’existència d’una casa o comanda dels templers a Perpinyà és de l’any 1180 La comunitat de Perpinyà era formada per sis o set frares i era la segona en importància al Rosselló després de la del Masdéu A més de l’església de Santa Maria i de la residència dels templers, al seu voltant hi havia un petit barri fortificat anomenat el Coronell Fou seu de l’arxiu reial dels reis de Mallorca

Estudià al West Central College of Music de Londres Si bé ha estat coneguda principalment com a compositora de cançons, també escriví música per a piano i per a orquestra de cambra i simfònica Publicà més de 300 balades i cançons, molt interpretades per cantants conegudes de la seva època, com Emma Albani, Nellie Melba, Gervase Elwes o Clara Butt L’any 1901, en tan sols sis setmanes es vengueren 23 000 còpies de la cançó O Dry Those Tears

Inicià els estudis de violoncel a sis anys i després els prosseguí al Conservatori de París, on obtingué diversos premis Del 1949 al 1957 formà un duo amb Claude Helffer, i combinà la seva tasca com a músic de cambra amb els concerts amb orquestres, com la de l’Òpera de París o la Societat de Concerts del Conservatori Alternà l’activitat de solista amb la de director d’orquestra i de cors, a més de realitzar una important tasca com a compositor

Fill del també pilot i fundador del JCB Team, Joan Cros Brush, fou campió de Catalunya cadet 2002 i juvenil 2004, campió de Catalunya MX Open 125 cc 2005, campió d’Espanya de Supercross Sport Series SX2 250 cc 2008 i campió d’Espanya SX2 2009 Participà en nombroses proves internacionals dels Campionats de Bèlgica, Holanda, Irlanda i França L’any 2011 deixà l’equip Kawasaki, després de sis anys, i fitxà per Honda per competir en la categoria Elite MX1

Començà jugant a l’Imperio FC i la temporada 1945-46 ingressà al Múrcia, a primera divisió Pertangué al Barcelona 1947-51, però només jugà sis partits Cada temporada era cedit alguns mesos a altres equips Sabadell 1947-48, a primera Girona 1948-49, a segona Racing de Santander 1949-50, a segona, i Lleida 1950-51, a primera Fitxà pel Valladolid 1951-53 i Las Palmas 1953-54 El 1950 disputà un partit amb la selecció catalana, a les Corts

La seva vida és poc coneguda L’any 1566 el capítol de la catedral valenciana el retribuí pels seus treballs i lloà la seva habilitat com a organista Tenia al seu càrrec els nens cantors de la catedral Algunes de les seves obres s’han conservat a l’arxiu musical de la seu de València Destaca el responsori de Setmana Santa Caligaverunt oculi mei A la Biblioteca de Catalunya hi ha també una composició seva a sis veus sense títol ni text

Entre el 1997 i el 2006 assolí cinquanta-sis medalles en els Campionats de Catalunya Guanyà diversos trofeus estatals i una medalla de bronze individual en la prova dels 5000 m del Campionat d’Espanya en pista També es proclamà campiona estatal per equips 2005 Formà part de la selecció catalana 2004-07 i aconseguí una medalla d’or 2005 i una de bronze 2007 en el trofeu internacional Tres Pistes El 2007 s’inicià com a entrenadora del Club Patí Cobra

Constituït per sis cardenals, elegits pel papa, i que judica normalment sobre la violació del secret per part d’auditors de la Rota o sospites sobre la seva actuació, nullitat de les seves sentències, conflictes de competència entre tribunals eclesiàstics menors, etc Instituït per Pius X 1908, substituí les “Signatures de gràcia i justícia” s XVI per a atendre les apellacions en les controvèrsies judiciàries La denominació prové de la signatura que estampava el papa en els documents de resposta

Ha sofert algunes interrupcions temporals —la més llarga, del 1934 al 1943—, raó per la qual ha tingut èpoques, la darrera iniciada el 1961 Des del 1906 és òrgan de l’Ateneu de Maó Cal destacar la direcció de Francesc Hernández i Sanz 1898-1934 És d’obligada consulta per a qualsevol mena d’estudis sobre l’illa de Menorca El 1963 Miquel Barber i Barceló publicà un Índice de la Revista de Menorca que abasta les sis primeres èpoques