Resultats de la cerca
Es mostren 1071 resultats
Albert Lortzing
Música
Compositor alemany.
Vida Fill d’actors aficionats que s’hagueren de professionalitzar per motius econòmics, de ben petit demostrà el seu talent musical i el gust per escriure petites composicions Estudià piano amb JH Griebel i teoria amb CF Rungenhagen Quan la família es traslladà a viure a Breslau continuà estudiant, en part de manera autodidàctica, diferents instruments de corda, i perfeccionà els seus coneixements de teoria i de composició amb els llibres de JG Albrechtsberger En aquesta època collaborà en la companyia dels seus pares, no tan sols tocant el violí i el violoncel a l’orquestra i component…
Néstor Almendros i Cuyàs
Cinematografia
Director de fotografia i realitzador.
Vida De ben jove començà a freqüentar el Cineclub Cinema, dirigit per Àngel Zúñiga i Joan Francesc Lasa, i escriví cartes al director en la revista "Cinema" 1947 El 1948 es traslladà a Cuba per reunir-se amb el seu pare, Hermini Almendros 1898 - 1974, prestigiós pedagog exiliat Es doctorà en filosofia i lletres per la Universitat de l’Havana, i fundà i dirigí el primer cineclub de l’illa 1949, amb Guillermo Cabrera Infante, Germán Puig i Ricardo Vigón, i la Cinemateca de Cuba 1960 El grup amb dues càmeres de 8 i 16 mm rodà curts documentals que foren el germen del Nuevo Cine Cubano Després…
Lluís Falguera i Jutglà
Periodisme
Cristianisme
Teatre
Religiós escolapi, orador i dramaturg.
Biografia Vestí la sotana calassància a Moià el 16 de gener de 1881 i hi professà el 6 de gener de 1883 Estudià la carrera eclesiàstica a la casa central de San Marcos de Lleó 1883-87 Començà ensenyant en el collegi de Sant Antoni, però el 1902 fou enviat al de Sarrià, on passà la resta de la seva vida Féu classes de literatura, preceptiva literària, psicologia, lògica i ètica Fou un bon callígraf, com ho demostrà de jove organitzant exposicions de treballs manuals, en les quals inclogué algun dels seus treballs Escriví assíduament en diferents diaris, com El Correo Catalán , Las Noticias i…
Francesc Mestre i Noè

Francesc Mestre i Noè (1929)
© Família Mestre
Literatura catalana
Escriptor.
Vida Home polifacètic i d'una gran activitat, fou una personalitat molt destacada del catalanisme en els diversos camps de la cultura a les terres de l’Ebre i, sobretot, a Tortosa Exercí el periodisme com a corresponsal d' El Ateneo de Málaga 1890 L’any 1911 fou nomenat cronista de Tortosa, ciutat on, a més, fundà els setmanaris La Veu de Tortosa 1899 i l’Associació de Premsa de Tortosa 1924 Fou també vicepresident de la Federació de la Premsa Catalanobalear 1931 Destacà el seu interès per l’arxivística, la història i l’arqueologia, camps en què se centrà en la recuperació del patrimoni…
Jean-Paul Sartre
Filosofia
Literatura francesa
Filòsof i escriptor francès.
Orfe de pare, la seva infància fou presidida pel seu avi matern parent d’ASchweitzer, la influència del qual i les paradoxals conseqüències d’aquesta en l’infant han estat descrites, breument però molt penetrantment, per Sartre mateix a Les mots 1963, obra decisiva per a comprendre el seu pensament Professor de filosofia 1931-39 estudià a Berlín 1933-34 Husserl i Heidegger, publicà diversos assaigs filosòfics L’imagination , 1936 Esquisse d’une théorie des émotions , 1939 L’imaginaire Psychologie phénoménologique de l’imagination , 1940 i es donà a conèixer sobretot per la novella La nausée…
Camèlies i magnòlies
Les camèlies són arbrissons escanyolits de flors, no pas fragants ni vistoses, però de coloració blanca puríssima o rosada Les magnòlies, per contra, són arbres poderosos d’ampla capçada, amb fulles grans i brillants i flors enormes, d’aroma suau Pocs caràcters tenen en comú, doncs, camèlies i magnòlies, excepte la seva bellesa ornamental, la procedència compartida de l’àmbit laurifoli i el fet d’haver alimentat innombrables velleïtats romàntiques, influïdes pel gust per les coses exòtiques i pintoresques, i cristallitzades en l’admiració per aquestes plantes ornamentals El farmacèutic i…
La literatura popular valenciana
La literatura popular ço és la destinada al poble menut, sense cap pretensió artística, que s’inspira en els costums comunals o expressa pregones inquietuds collectives, i que ben sovint pren un caire satíric compta al País Valencià amb una tradició iniciada el quatre-cents, mai no interrompuda Tal perseverància en les antigues arrels ha estat tothora espontània i inconscient, més que més en l’època de la Restauració alfonslna és gairebé segur que la major part dels autors d’aquell temps no havien llegit els clàssics medievals el seu coneixement dels predecessors no anava més enllà de Carles…
Narcís Oller i Moragas
Literatura catalana
Novel·lista, narrador, traductor, periodista i dramaturg.
Vida i obra Orfe de pare, fou educat per un oncle, Josep de Moragas i de Tavern, i tingué una estreta relació amb el seu cosí Josep ↑ Yxart Estudià dret a Barcelona, on s’establí definitivament el 1873, com a oficial de secretaria de la Diputació Després, gairebé fins a la seva mort, fou procurador dels tribunals Els seus primers escrits foren en castellà novelles sentimentals i històriques, com El pintor Rubio redactada en 1866-67, inèdita i Don García de Alcaraz 1875, estructurades en lliuraments, i narracions de costums pròximes a un realisme encara elemental, com La venganza del gitano…
Josep Vallverdú i Aixalà
Josep Vallverdú i Aixalà
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Escriptor.
El 1940 la seva família anà a viure a Barcelona, ciutat a la Universitat de la qual estudià filosofia i lletres, especialitat clàssiques Durant els anys d’estudiant, s’uní al cercle d’intellectuals que tindria una gran importància en el catalanisme cultural dels anys del franquisme Frederic Roda, Pere de Palol, Badia i Margarit, Joan Triadú i Palau Fabre, entre d’altres Llicenciat el 1945, es dedicà inicialment a la traducció, i en 1948-49 fou ajudant de Jordi Rubió i Balaguer Establert uns quants anys a Sant Feliu de Guíxols 1949-56, posteriorment exercí la docència a Balaguer 1956-59,…
,
literatura hongaresa
Literatura
Literatura escrita en hongarès.
Els hongaresos, establerts en llur pàtria actual a la fi del segle IX, posseïen una poesia de transmissió oral, que es conservà malgrat la cristianització del país i l’adopció del llatí com a llengua culta Fins i tot una part de les llegendes de tradició oral s’incorporà a les cròniques llatines escrites als segles posteriors a la fundació de l’estat L’alt nivell del primer poema hongarès conservat una complanta de la Verge, de cap al 1300 fa suposar precedents també en aquest gènere El primer poeta hongarès amb nom conegut fou JPannonius segle XV, humanista format a Itàlia, que escrigué…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina