Resultats de la cerca
Es mostren 3004 resultats
Castellet de Montsó (Àger)
Art romànic
No han pervingut restes vistents d’aquesta petita fortalesa Solament la persistència del topònim en un turó proper a la masia de Mossenye ens en recorda l’existència S’accedeix a aquest lloc pel camí de Colobor i prenent després un trencall que hi passa ben a prop Nosaltres identifiquem aquest topònim actual amb el castell de Monçoust , que es documenta el 1169 en el testament d’Exabel, senyor de Pedra, el qual llegà a l’abadia d’Àger el delme i les primícies d’aquest lloc, que era en poder del sagristà del monestir
Sant Ermengol de Talarn (els Plans de Sió)
Art romànic
La partida i antiga quadra de Talarn, a ponent del terme municipal, és coneguda des de l’any 1047 L’única referència a l’existència d’una església en aquesta quadra La proporciona un testament de l’any 1194, en el qual Bernat de Talarn, entre altres llegats, féu un donatiu de 6 sous al clergue que vivia a Talarn i cedí a la canònica de Solsona el delme de Talarn Actualment a Talarn hi ha les ruïnes d’una capella, al turó de Sant Ermengol, que podrien correspondre a l’antiga església del lloc
Sant Romà de Cabestany o Capdestany (Gerri de la Sal)
Art romànic
El lloc de Capdestany és situat en una posició eminent sobre un turó que domina l’estany de Montcortès, i l’únic esment que en coneixem és de l’any 1082, en què el comte Artau, juntament amb l’abat Ponç de Gerri, fan una carta o contracte amb els colons que hi ha d’Arboló a Rialb, i de Capristano a Llacunes, perquè plantin vinyes o arbres No es coneixen notícies medievals sobre la seva església Almenys des del segle XIX era sufragània de l’església de Montcortès
Castell de Sant Romà d’Abella (Isona)
Art romànic
Fou conquerit en la minoria d’edat del comte Ramon IV de Pallars Jussà per Arnau Mir de Tost Guillem Guitard de Caboet el deixà al seu fill Bernat en el seu testament del 1110 Consta en el fogatjament del 1381, amb dotze focs, en mans de Berenguer d’Abella i inscrit dins la vegueria de Pallars Des del segle XV formà part de la baronia d’Abella Les restes del castell, conegudes com la torre del Baró, és troben en el turó on hi ha bastit el poble
Llo
Portal de l’església de Llo
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alta Cerdanya.
Situat a 1 500 m d’altitud en un vessant del turó de Sant Feliu, a la dreta del Segre, aigua avall de les gorges de Llo , coronat per les ruïnes de l’antic castell de Llo i per la capella de Sant Feliu l’església parroquial Sant Fruitós, romànica segle XII, té un portal notable El lloc és esmentat ja al segle IX fou centre del marquesat de Llo o de Llió Prop seu hi ha fonts d’aigües sulfuroses El terme comprenia també el poble de Roet
Caldes d’Estrac
Caldes d’Estrac
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Maresme, a la costa, entre Sant Vicenç de Montalt i Arenys de Mar.
Situació i presentació El terme municipal de Caldes d’Estrac, conegut també per Caldetes, és un dels més reduïts del país 0,9 km 2 És situat a la costa de llevant de la comarca, entre els termes de Sant Vicenç de Montalt N i W, separat pel rial de la Fenera, el torrent de la Farnaca i la riera dels Gorgs i d’Arenys de Mar NE, separat pel camí del Remei i per la divisòria entre Can Muntanyà i Can Ripoll fins a Can Xenaica Centra el terme el turó de Caldes 112 m d’altitud, en una bona part cobert de pinedes i bosc baix Al NE s’alça el turó de la Torre dels Encantats o Puig Castellar 75 m d’…
Castell i vilatge de Vespella
Art romànic
Situació Restes del mur perimetral del castell, amb l’església de Sant Miquel al fons ECSA - EECG Les restes del castell de Vespella són situades al cim d’un turó, als primers contraforts muntanyosos que hi ha damunt de la plana oriental del Tarragonès, a la riba esquerra del riu Gaià, sobre el poble de Vespella i al costat de l’església de Sant Miquel Tot al voltant del castell, als quatre vessants del turó, hi ha restes de cases i habitatges medievals Mapa 34-17446 Situació 31TCF627629 Partint de Tarragona, cal seguir la carretera N-340 i desviar-se a mà esquerra poc abans d’arribar a…
Castell de Calafell o de la Santa Creu
Art romànic
Situació Vista aèria del recinte murat, amb l’església de la Santa Creu a primer terme ECSA - J Todó Restes d’un castell situat al cim d’un turó, al poble de Calafell, a pocs quilòmetres de la mar A l’extrem sud del turó hi havia el castell, a l’altre, l’església Mapa 35-17447 Situació 31TCF801623 Calafell és situat al costat de la carretera que va del Vendrell a Vilanova i la Geltrú JBM Història L’indret de Calafell és documentat per primera vegada l’any 999, en què és esmentada l’espluga de Calafell en el límit occidental d’unes terres del Penedès, al lloc anomenat Marítima, dins el terme…
El Castellvell (Salses)
Art romànic
Situació Característic penyal on es drecen les ruïnes d’aquest castell, que sembla que fou la residència principal dels Salses ECSA - A Roura Els notables vestigis d’aquest castell són situats en un turó al nord-oest de Salses Antigament aquest indret era una cruïlla de camins un anava de Ribesaltes cap a Òpol l’altre venia de Salses i es dirigia cap a Baixàs Mapa IGN-2547 Situació Lat 42° 50’ 7,8” N - Long 2° 52’ 49,8” E El turó on s’alça el castell és a uns 7 km de Salses per la carretera D-5, que es dirigeix vers Òpol A l’altura del Mas Nou cal prendre a la dreta una pista en direcció nord…
Sant Jordi
Poble
Poble del municipi de Palma (Mallorca), situat al nord-est del terme, en un extrem del fèrtil pla de Sant Jordi, l’antic prat de Sant Jordi, que s’estenia entre els turons de Marratxí i de Sant Jordi fins a la ciutat i la mar i que fou dessecat a partir del 1849.
Havia pertangut a la baronia del bisbe de Barcelona des de la conquesta catalana fins al 1314, que fou venut i formà part de la possessió de ses Arnaldes Damunt el turó de Sant Jordi hi havia una església testimoniada el 1451, dependent de la parròquia de Santa Eulària de Palma, i un petit nucli de cases el 1863 començà a tenir culte regular El 1887 esdevingué vicaria in capite i el 1934 fou erigida en parròquia i s’inicià la construcció d’una nova església s’Aranjassa i sa Casa Blanca formen part de la seva demarcació
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 81
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina