Resultats de la cerca
Es mostren 11914 resultats
Banc de l'Empordà SA (Sant Feliu de Guíxols) (1914-1922)
Anunci de Girbau i Cia Anuario de la ciudad de San Feliu de Guixols , 1905 El Banc de l’Empordà té el seu origen a l’empresa Girbau i Companyia El Banc de l’Empordà, creat el 1914, tingué el seu origen en una casa de banca, Romaguera i Girbau, constituïda a Sant Feliu de Guíxols al final del segle XIX Els socis —Antoni Romaguera i Narcís Girbau— no es van entendre i acordaren separar-se, tot creant una banca cadascun d’ells La de Girbau funcionà un temps a nom del seu fill Arseni, en un local del carrer de l’Hospital, fins a la constitució de Girbau i Companyia, formada pel pare…
Josep Maria Benet i Ferran
Periodisme
Periodista i empresari de mitjans de comunicació, conegut per Tatxo Benet.
Fill de periodista, començà de molt jove a collaborar en diaris locals, i el 1975 s’incorporà al Diario de Lérida amb cròniques de partits de futbol de categoria regional El 1978 collaborà als diaris Catalunya Exprés , El Periódico de Catalunya i El País , de la plantilla del qual passà a formar part el 1980 Aquests anys començà estudis de dret i de periodisme, que no acabà El 1984 s’incorporà a TV3 , aleshores tot just creada, on tingué diverses responsabilitats, d’entre les quals sobresurt la de cap d’Esports del 1987 al 1996, període en el qual dirigí el Canal Olímpic…
Jaume Finestres i de Monsalvo
Historiografia
Cristianisme
Monjo i historiador.
Vida i obra Fill de l'advocat i doctor en lleis Pere Joan Finestres i Solans Germà de Francesc Finestres i de Monsalvo 1689 — 1762 i Pere Joan Finestres i de Monsalvo 1690 — 1769, professors de dret canònic a Cervera i erudits canonges de Girona i de Lleida, de Marià Finestres i de Monsalvo 1694 — 1759, monjo de Poblet, del jurista Josep Finestres i de Monsalvo 1688 — 1777 i d' Ignasi Finestres i de Monsalvo , jerònim, arxiver i bibliotecari del monestir de la Vall d’Hebron i de Daniel Finestres i de Monsalvo 1702 — 1744 Ingressà en l’orde del Cister 1715, a Poblet, on professà…
El comtat d’Urgell
Presentació El comtat d’Urgell, hereu de l’antic pagus urgellità, se cenyia força als límits de l’actual comarca de l’Alt Urgell La suposada acta de consagració del 831 li atorga 129 poblacions corresponents a les valls de la Valira Sant Joan i Andorra, i la ribera del Segre des del Pont de Bar fins a Oliana Els límits amb el comtat de Pallars correspondrien a les carenes divisòries d’aigües entre la Noguera Pallaresa i el Segre Per la banda est i de migdia, els límits amb l’Islam estaven fixats a la Clua, i passaven per Madrona, Torredenagó, el sud de Solsona i Joval D’ençà de les grans…
Joan Antigó i Honorat Borrassà
Art gòtic
La desaparició dels conjunts pictòrics i la disgregació primerenca de les obres en el circuit del comerç han estat els principals motius pels quals l’episodi gòtic de la pintura gironina és encara força desconegut La prova d’aquesta pèrdua és el fet que el retaule de la Mare de Déu de l’Escala de Banyoles i els compartiments del retaule de Sant Miquel de Castelló d’Empúries són els únics testimonis, en un període de temps de gairebé trenta anys, capaços d’avalar documentalment la producció d’un dels obradors més importants i de més èxit del Principat el de Joan Antigó i Honorat Borrassà L’…
Museu Deu Font

Sala de catifes del Museu Deu Font
© Museu Deu Font
Museu
Institució museística inaugurada al Vendrell (Baix Penedès) a l’abril del 1995 gràcies a la donació a l’ajuntament realitzada vuit anys abans pel notari Antoni Deu i Font, fill adoptiu de la vila, d’una important col·lecció d’unes dues mil dues-centes obres d’art.
Del fons destaca la pintura catalana, amb obres de Martí Alsina, Ramon Casas o Joaquim Mir l’escultura, amb obres de Llimona, Maillol, Clarà o Rebull la ceràmica i el vidre bufat dels segles XVII i XVIII, i una valuosa collecció d’art religiós d’època medieval i moderna Al maig del 1997 hom completà el museu amb la inauguració d’una nova sala La seva gestió és a càrrec d’un organisme autònom municipal que porta el nom del donant
Joan Ramon Folc de Cardona
Història
Quart comte de Cardona (1471-86) (Joan Ramon Folc III de Cardona), sisè comte de Prades i vescomte de Vilamur per renúncia dels seus pares, baró d’Entença, almirall d’Aragó i capità general de Catalunya, fill de Joan Ramon Folc (II) i de Joana de Prades.
El 1445 es casà amb Joana d’Urgell, filla de Jaume el Dissortat Participà activament en les corts del 1449 al 1455 Al servei, a Itàlia, d’Alfons IV de Catalunya-Aragó, fou ambaixador seu prop del papa A l’inici de la revolució del 1461 fou membre del Consell del Principat i negociador de la proclamació del príncep Ferran com a primogènit, però la seva rivalitat amb el comte de Pallars, nebot seu, i la seva inclinació vers Joan II l’apartaren del moviment i, poc abans de començar la guerra, es posà al costat del rei maig de 1462 Capità general dels exèrcits reialistes, fou la màxima figura…
comtat de Prades

Els Prades, línia del casal de Barcelona
© Fototeca
Història
Títol i jurisdicció senyorial, erigits el 1324 amb el nom de comtat de les Muntanyes de Prades (que se simplificà més tard per l’ús) pel rei Jaume II a favor del seu fill, l’infant Ramon Berenguer, que després esdevingué comte Ramon Berenguer I d’Empúries.
Comprenia totes les torres, viles i castells d’Altafalla, Falset i Móra d’Ebre, els llocs de Marçà i de Pratdip i la resta de la senyoria de la denominada baronia d’Entença L’any 1341 Ramon Berenguer el permutà pel comtat d’Empúries amb el seu germà, l’infant Pere, comte de Ribagorça Pere I d’Empúries El castell principal del comtat —almenys per a la residència i administració— fou el de Falset Per entroncaments familiars, el títol passà als Cardona, comtes i després ducs de Cardona, als Aragó, als ducs de Sogorb i als comtes d’Empúries, als Fernández de Córdoba, marquesos de Camares, als…
Pere III de Catalunya-Aragó
Pere III de Catalunya-Aragó, el Cerimoniós, en un retrat atribuït a Gonçal Peris
© Fototeca.cat
Història
Literatura catalana
Historiografia catalana
Rei de Catalunya-Aragó (1336-87).
Era el fill segon d’ Alfons III i de la seva muller Teresa d’Entença , però passà a ésser l’hereu en morir infant el primogènit Setmesó i malaltís en la seva infantesa, fou després home de caràcter fort i autoritari S’educà sota la cura dels aragonesos Pero Lopes de Luna y Ximenes de Urrea , després arquebisbe de Saragossa, i Miguel de Gurrea, i cresqué entre aragonesos, puix que l’enemistat amb la madrastra Elionor de Castella i les intrigues d’aquesta el mantingueren allunyat de la cort, establerta generalment a Barcelona Pere, esdevingut rei, s’afanyà a confiscar els béns del patrimoni…
,
Arnau Gassies i els tallers del Rosselló
Art gòtic
Miracle del Mont-Saint-Michel del retaule dels Sants Miquel i Hipòlit de Palau del Vidre, d’Arnau Gassies, contractat el 1454 CGPO/CDCROA – JBMathon Com succeeix sovint en el terreny de la investigació sobre la pintura medieval, la definició de la personalitat artística d’Arnau Gassies parteix de l’associació entre una troballa documental i una obra conservada En concret, fou la combinació dels treballs de diferents historiadors, això és, la recerca arxivística de Pau Masnou i els estudis estilístics de Ch R Post, unit a un profund coneixement del patrimoni artístic rossellonès, el que…