Resultats de la cerca
Es mostren 15976 resultats
Francesc de Sanç i de Miquel de Mont-rodon
Història
Militar
Militar.
Fill de Francesc Sanç i Puig El 1690 es casà amb Maria de Mont-rodon i de Mas, senyora de Mont-rodon, el cognom de la qual incorporà als seus El 1700 ingressà a l’Acadèmia dels Desconfiats i hi presentà treballs de tema militar Féu d’enllaç entre les autoritats del Principat i el lloctinent de Felip V, Fernández de Portocarrero, i defensà activament les constitucions del Principat, conculcades per les autoritats borbòniques Lluità a favor del rei arxiduc Carles III durant la guerra de Successió al setge de Cardona 1711, a Castellciutat Alt Urgell i a Barcelona, on comandà les…
Joaquim Vives i Tutó
Cristianisme
Eclesiàtic caputxí.
Conegut amb el nom de religió de Joaquim Maria de Llavaneres Germà de Josep de Calassanç Vives i Tutó El 1871, ingressà a l’orde dels caputxins, a Guatemala, seu dels caputxins catalans exclaustrats, on seguí el seu germà, que més tard esdevindria cardenal Hi fou ordenat de sacerdot el 1878 Retornat a l’Estat espanyol, intervingué decisivament en la reorganització de l’orde, com a comissari apostòlic recuperà els convents de l’orde i en creà alguns de nous Fou el primer provincial de la província hispànica restaurada Encaminà l’activitat missionera vers les illes Carolines, les…
Joan Vergés i Calduch

Joan Vergés
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Poeta.
Es llicencià en medicina 1956 i exercí com a homeòpata Participà en les “Antologies Poètiques Universitàries”, on publicà els primers poemes l’any 1949 El seu primer llibre, Soledat de paisatges 1959, amb pròleg de Joaquim Molas i que trasllueix un simbolisme melangiós, guanyà l’any anterior el premi de poesia inèdita de Cantonigròs Amb El gos 1965, premi Salvat-Papasseit 1965 i La Vida nova 1970, premi Carles Riba 1968 encetà un realisme que parteix de la vida quotidiana combinat amb la ironia, la crítica i l’autocrítica El 1986 guanyà el premi Recull Ribas i Carreras amb Com un bosc…
,
Renata Tebaldi

Renata Tebaldi
© Fototeca.cat
Música
Soprano italiana.
Formada al Conservatori Arrigo Boito de Parma, debutà a Rovigo 1944 amb el paper d’Elena a Mefistofele Toscanini la trià per al concert de reinauguració del Teatro alla Scala 1946 hi cantà sovint 1949-54 i 1959 i actuà per tot el món Londres, 1950 Nova York, 1954 i assolí una gran fama amb un ampli repertori verdià i verista Al llarg de la seva carrera enregistrà una trentena d’òperes completes, sovint amb Mario del Monaco , i una quinzena de discos de recitals Actuà amb regularitat a la Scala de Milà 1949-54 i fou membre estable de la Metropolitan Opera House de Nova York 1954-73 Fou…
,
Sant Pere de Tapioles (Guissona)
Art romànic
L’església de Sant Pere fou erigida prop del nucli de població de Tapioles, a ponent de la vila de Guissona L’indret servà sempre la dependència amb la propera Guissona, tal com s’especifica en la donació comtal a la catedral d’Urgell amb motiu de la seva consagració el 1040 La primera referència a l’església és de l’any 1094, en una afrontado d’una vinya L’any 1097 s’esmenta el camí que va de Tapioles a Sant Pere, església que potser es trobava una mica separada del llogarret La consagració de l’església de Santa Maria de Guissona, efectuada el 15 de setembre de 1098, fa…
Castell de Montpalau (Sant Antolí i Vilanova)
Art romànic
Aquest castell era situat a la part més enlairada del tossal on hi ha el poble de Montpalau, al nord del terme municipal Actualment no resta res del castell de Montpalau, que potser evoca un gran casal de trets senyorials que hi ha prop del cim del poble La història d’aquest castell és força desconeguda Potser la primera referència indirecta de la fortificació de Montpalau es trobi en el testament de Bernat Arnau del 1143, el qual llegà al seu nét Arnau el feu que tenia a Montpalau per Pere Bertran Un dels signants d’aquest testament és precisament Pere Bertran de Montpalau Montpalau era al…
Castell de Claret (els Plans de Sió)
Art romànic
Aquest castell era situat a l’indret on segons sembla s’ha localitzat el vilatge de Claret, a Caplloc, al sector més septentrional del terme El castell de Claret és esmentat des de l’any 1082 En aquesta data Arnau i la seva esposa Guisla cediren a Santa Maria de la Seu i a la seva canònica el castell de Claret, situat dins el terme de Guissona, al comtat d’Urgell, que tenien dels seus pares, per aprisió i per compra Aquest limitava a llevant amb el terme de la Coscollosa, a migdia amb el terme de les Pallargues, a ponent amb el de Montfages, i al nord amb el terme de Valltallada…
Casa forta de Collell (Tortellà)
Art romànic
A la parròquia de Sant Martí del Clot, a la vall de Bianya, hi havia la casa forta de Collell, documentada d’ençà de l’any 1076 “ stacionem de Colello ” Segons Francesc Caula Francesc Caula El règim senyorial a Olot , Olot 1935, pàgs 28 i 67, els senyors d’aquesta “estació” eren els Roca Aquest historiador trobà documentats els següents Arnau de Roca abans del 1076, Bernat 1076, Ramon, casat amb Estefania de Balbs 1175, Estefania, casada amb Pere de Balbs 1183, i Berenguer, casat amb Berenguera Els fills d’aquest darrer matrimoni foren Ramon, l’hereu, i Pere, cavaller, que es casà amb Sibilla…
Isidre Gomà i Tomàs

Isidre Gomà i Tomàs
© Fototeca.cat
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Successivament canonge de Tarragona, bisbe de Tarassona 1927, arquebisbe de Toledo 1933 i cardenal 1935, fou reticent amb la República o hostil a ella, en esclatar la guerra civil representà oficiosament la Santa Seu davant del govern de Salamanca Amb la seva influència personal contribuí decisivament al reconeixement de la causa del Movimiento Nacional, legitimat per la Carta colectiva del episcopado español 1937, escrita per ell mateix No aconseguí, malgrat les pressions, la signatura del cardenal Vidal i Barraquer i s’adreçà públicament a José Antonio Aguirre per excusar l’afusellament de…
Gaietà Cornet i Mas
Literatura catalana
Enginyer industrial, taquígraf i escriptor.
Fundà la Revista Industrial el 1856 i presidí la secció de propaganda de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888 Fundà i presidí l’Acadèmia de Taquigrafia i la Revista Taquigráfica 1874 Entre el 1858 i el 1860 publicà regularment al setmanari La Antorcha Manresana una “crònica barcelonesa”, esporàdicament en llengua catalana, en què relacionà la iniciativa de publicació de Los trobadors nous i de la creació dels Jocs Florals amb la modernització del país i la restitució dels principis de catalanitat Publicà obres de divulgació, articles —sobretot al Diario de Barcelona — i guies de…
,