Resultats de la cerca
Es mostren 26374 resultats
Kenny Clarke
Música
Nom amb que és conegut el bateria de jazz nord-americà Kenneth Spearman Clarke.
Estudià diversos instruments a l’escola i debutà com a bateria a la seva ciutat natal El 1936 marxà a Nova York i treballà a les orquestres d’Edgar Hayes, Teddy Hill i Dizzy Gillespie, i formà part del trio de Thelonious Monk i del Modern Jazz Quartet Participà en les jam-sessions del club Minton’s amb els pares del bop , i es convertí en un dels creadors del nou estil i el bateria més evolutiu de l’època, tot obrint les portes de la bateria moderna Començà a utilitzar plats de diàmetre més gran i a carregar sobre ells la funció rítmica principal, procediment que quedà estandarditzat Els anys…
,
Ciril de Tessalònica
Cristianisme
Monjo.
El seu nom propi, que canvià poc temps abans de la mort, era Constantí És anomenat apòstol dels eslaus, juntament amb el seu germà Metodi A Constantinoble fou deixeble de Foci i adquirí fama de filòsof Evangelitzà els khàzars 860 i, juntament amb el seu germà, Bohèmia i Moràvia, cridats pel duc Rostislav 861 Coneixedor de la llengua eslavònica, parlada també a la seva regió d’origen, Macedònia, hi traduí els texts bíblics i litúrgics de ritu romà Per a això creà un alfabet, conegut amb el nom de glagolític , tot i que és el ciríllic el que porta el seu nom Malvists per la…
George Chapman
Lingüística i sociolingüística
Literatura anglesa
Teatre
Poeta, autor dramàtic i traductor anglès.
Fou amic de Ben Jonson, Christopher Marlowe del qual acabà Hero and Leander , 1598, Edmund Spenser i de les grans figures del teatre elisabetià Com a poeta fou precursor dels metafísics The Shadow of the Night, ‘L’ombra de la nit’, 1593 Traduí tot Homer, així com Hesíode i Petrarca La seva formació clàssica influí el seu teatre, de menys riquesa escènica que el d’altres autors, però no pas mancat de força poètica Autor de les comèdies The Blind Beggar of Alexandria ‘El captaire cec d’Alexandria’, 1598, All Fools ‘Tots folls’, 1605, Monsieur d’Olive 1606, The Widow's Tears ‘Les llàgrimes de…
Josep Bonaparte
Josep Bonaparte, per Josep Flaugier
© Fototeca.cat
Història
Rei intrús (Josep I) de Nàpols (1806-08) i d’Espanya (1808-13), germà de Napoleó, conegut popularment pel nom de Pepe Botella.
Originàriament destinat a l’advocacia, passà a ésser oficial, i durant la república fou diputat de Còrsega al consell dels Cinc-cents i ambaixador a Roma 1797 Contribuí a preparar el cop d’estat del 18 de brumari Nomenat príncep imperial en constituir-se l’imperi napoleònic, Napoleó li oferí la corona de Nàpols, on combaté el feudalisme encara imperant Més tard, li oferí la d’Espanya tot seguit, però, n'hagué de fugir, l’endemà mateix de la batalla de Bailèn Napoleó l’hi tornà a posar, bé que sota les seves ordres Mancat d’acceptació popular i incapaç de fer cara a la difícil situació de…
Earl Hines
Música
Pianista i director d’orquestra de jazz nord-americà, conegut també per Fatha.
Realitzà estudis de trompeta i piano, i el 1923 començà a treballar a Chicago amb Jimmie Noone, al mateix temps que participava en les gravacions dels Hot Five amb Louis Armstrong El 1928 organitzà una orquestra amb la qual tocà al Grand Terrace Café fins el 1947, any en què es dissolgué Treballà llavors durant quatre anys als All Stars de Louis Armstrong Els anys cinquanta actuà en petits conjunts, sense gaire ressò El 1965 recuperà la seva posició com un dels més importants pianistes de jazz , i actuà en festivals de tot el món Durant els anys vint, Hines creà un estil pianístic basat,…
,
Heròdot
Historiografia
Historiador grec.
Es proposà de rectificar les obres dels logògrafs, sobretot les d' Hecateu , massa tolerants amb l’admissió d’elements fabulosos o novellescs D’acord amb els conceptes jònics de l’enquesta ιστορίη i de la contemplació personal φεϖρίη, visità tot el món conegut a la seva època i amb les experiències adquirides redactà les Històries , nou llibres, escrits en dialecte jònic, que començaren essent uns tractats de geografia, història i costums dels diferents països i continuaren amb l’estudi de les guerres mèdiques i llurs protagonistes En aquest punt, aportà a la història el concepte de la…
Nicolai Hartmann
Filosofia
Filòsof alemany.
Professor a Marburg, Colònia, Berlín i Göttingen Interessat per la fenomenologia de Husserl, fonamentà un nou realisme crític a Grundzüge einer Metaphysik der Erkenntnis ‘Trets fonamentals d’una metafísica del coneixement’, 1921 i Ethik 1925 coordinà la idea kantiana del deure amb la teoria aristotèlica de la virtut El seu darrer i més important grup d’obres, Das Problem des geistigen Seins ‘El problema de l’ésser espiritual’, 1933, Zur Grundlegung der Ontologie ‘Per a una fonamentació de l’ontologia’, 1935, Möglichkeit und Wirklichkeit ‘Possibilitat i realitat’, 1938, Der Aufbau der realen…
Guislabert I
Història
Vescomte de Barcelona i bisbe de Barcelona (~1034-62).
Era fill segon del vescomte Udalar I i de Riquilda, filla del comte Borrell II de Barcelona A la mort del seu pare 1014 i del seu germà Bernat, regí el vescomtat en nom del fill d’aquest, Udalard II, fins que li traspassà el govern el 1041 Tot i ésser casat i pare d’un fill i dues filles, fou elegit bisbe de Barcelona el 1034 i consagrat a Sant Pere de la Portella Berguedà l’any següent Amb el seu nebot vescomte s’oposà a la política de Ramon Berenguer I i dirigí un avalot contra ell féu apedregar el palau comtal des de la seu i afavorí la revolta de Mir Giribert, cosí germà seu però,…
Guillem II de Tolosa
Història
Comte de Tolosa (845-849) i comte intrús de Barcelona i d’Empúries (848-850).
Era fill de Bernat de Septimània Bernat I de Tolosa i de Duoda i net de Guillem I de Tolosa A dinou anys ja era comte de Bordeus i duc d’Aquitània i de Gascunya, creat pel rei Pipí II d’Aquitània Fou fet presoner pels normands el 847 En deslliurar-lo, Pipí el feu comte de Barcelona per a compensar-li Bordeus De fet, Guillem, el 848 entrava dolosament a Empúries i a Barcelona, d’on sembla que feu occir els comtes Sunyer i Sunifred, respectivament Juntament amb el Rosselló, governà aquests comtats durant dos anys S'aprofità de l’ajut de l’emir ‘Abd-al-Raḥman contra el rei Carles el Calb Feu…
Elionor I d’Arborea
Història del dret
Jutgessa regent d’Arborea, filla de Marià IV, germana d’Hug III, i muller de Brancaleó Dòria.
Sabé apaivagar la revolta del 1383, que costà la vida al seu germà, i obtingué la regència del seu fill menor Frederic, amb l’ajuda de Pere III de Catalunya-Aragó, el qual féu cavaller el seu marit a les corts de Montsó Però no trigà gaire a tornar a la política anticatalana del seu pare i del seu germà, tot i que el rei Pere, preveient el canvi, retenia el seu marit a Càller El 1386 hom arribà a un acord, signat definitivament al cap de dos anys pel nou rei Joan I, i Brancaleó fou alliberat 1390 Però, el 1392, Elionor i Brancaleó, en nom de llur fill menor Marià V Frederic havia mort el 1387…