Resultats de la cerca
Es mostren 2007 resultats
Creu de Sant Jordi 2001-2010

Creu de Sant Jordi, condecoració
Entitats culturals i cíviques
Creus de Sant Jordi atorgades per la Generalitat de Catalunya a personalitats i entitats que s’han distingit en el seu camp d’actuació cultural, científica, empresarial o professional entre el 2001 el 2010.
Llista de les Creus de Sant Jordi 1982-1990 / 1991-2000 / 2001-2010 / 2011-2020 / 2021- 2001 Persones Géza Alföldy Jaume Arnella Ramon Bagó i Agulló Maria Barbal i Farré Joan Bellmunt i Figueras Thomas N Bisson Artur Blasco i Giné Joan Borràs i Basora Marta Casals Istomin Carles Cavallé Pinós Manuel Cusachs i Xivillé Josep Maria Forn i Costa Valentí Fuster i de Carulla Francesc Gurri Serra Mirna Lacambra Domènech Tomàs Mallol i Deulofeu Enric Marco Batlle Lluís Marsà i Abad Valentí Miserachs Grau Jesús Moncada i Estruga Antoni Pérez i Simó Joaquim Ramis i Coris Manuel Ribas i Piera Joan…
Miquel I de Trebisonda
Història
Emperador de Trebisonda (1341-42 i 1343-49), succeí l’emperadriu Anna Anakhutlu, però el partit bizantinòfil el deposà i col·locà al tron el seu fill Joan III.
Temps després, Miquel I fou restablert, però hagué d’abdicar i fou succeït per Aleix III
pacte dels Vigatans
Història
Pacte signat el 17 de maig de 1705 a l’ermita de Sant Sebastià de la parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer, actualment al municipi de Vic (Osona).
Un grup de prohoms, majoritàriament osonencs, acordaren segellar una aliança amb Anglaterra segons la qual els catalans lluitarien contra Felip V de Castella i a favor de l’arxiduc Carles i, a canvi, Anglaterra respectaria les constitucions catalanes El document atorgà poders a Antoni de Peguera i Domènec Perera per a iniciar negociacions amb la corona d’Anglaterra a través de Mitford Crowe, plenipotenciari de la reina Anna, que es resolgueren al juny en el pacte de Gènova , que decidí l’entrada dels catalans en la guerra de Successió El pacte dels Vigatans tingué, per força…
la Torre de les Maçanes
la Torre de les Maçanes
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alacantí, situat en un esquerp sector del prebètic intern valencià.
Travessat de N a S per la rambla de la Torre , que neix dins el terme als vessants de la serra del Rentonar 1 252 m alt i, després de travessar el de Xixona, desemboca per l’esquerra al riu de Montnegre, al terme de Busot Comprèn també la vall alta del riu de la Vila, a l’E, i és accidentat, a més, per la serra de la Grana 1 092 m alt, a l’E, la Serratella, al S, i el Montagut 1 078 m alt i contraforts de la serra de la Carrasqueta, a l’W Aquesta configuració justifica una tradició pastoral —molt decandida—, fossilitzada en nombrosos assagadors i canyades La major part del terme és ocupada…
la Llosa de Ranes
L’església del Calvari de la Llosa de Ranes
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Costera, a la costera de Ranes, al límit amb la Ribera Alta.
El sector septentrional és accidentat pels turons que tanquen pel nord la comarca muntanyes del port de Càrcer, i és ocupat, en una gran part, per brolla el meridional, a la plana, és ocupat pels conreus 500 ha de secà 150 de vinya, oliveres, ametllers, garrofers i 100 ha de regadiu, que utilitza un braçal de la séquia de la Llosa, dedicades, a parts iguals, a tarongers i a hortalisses amb tabac La ramaderia és de bestiar oví Hi ha petites pedreres de calç i de guix L’activitat industrial se centra en petites fàbriques de mobles i capses de cartó i en magatzems de productes agraris Amb una…
Castellonroi
Municipi
Municipi de la Llitera, al sud d’un dels darrers plecs dels Pirineus (serra del Solà, roca Foradada, serra de Pinyana).
Presenta alçades de 600 a 700 m, que culminen al Montpedró 734 m alt, situat al SE i coronat per l’església de Sant Salvador de Montpedró És format per la vall baixa del Reguer, afluent, per la dreta, de la Noguera Ribagorçana que travessa i, en part, limita el terme a llevant, la qual s’ha obert pas a través d’aquella alineació muntanyosa per un profund congost aprofitat per a la construcció de la resclosa i central elèctrica de Santa Anna aigua avall hi ha la presa de Pinyana, on s’inicia, a la dreta, el canal de Pinyana o de Lleida la central elèctrica de Pinyana, vora el…
Roger Bartra i Murià
Antropologia
Antropòleg mexicà d’origen català.
Fill d’ Agustí Bartra i Anna Murià , estudià antropologia a la Universidad Nacional Autónoma de México, on es graduà el 1967, i es doctorà el 1974 a la Universitat de la Sorbona de París Des del 1971 ha desenvolupat la seva carrera acadèmica a la Universidad Nacional Autónoma de México UNAM, i ha estat professor visitant en diverses universitats dels Estats Units Inicialment investigà qüestions relacionades amb les societats rurals mexicanes i posteriorment ha dut a terme recerques sobre les condicions culturals del poder polític, especialment entorn de la identitat mexicana, i…
Casa forta de Menola (Pineda de Mar)
Art romànic
Casa forta o domus medieval del terme de Montpalau i del municipi de Pineda, situada en un petit serrat a l’interior del terme i vers el turó de Montpalau El seu nom deriva d’ Amindola o Amigdola , topònim que trobem els anys 984 i 1109 Els seus amos, els aloers i cavallers cognomenats Menola, formen una dinastia ben documentada des del segle XII, que fan donacions al veí priorat de Roca-rossa 1177 i 1214 o bé adquireixen un vuitè del delme de Sant Esteve de Tordera 1279 Ben aviat els trobem vinculats als Cabrera, senyors de Montpalau, al moment d’establir el mercat i la carta de poblament de…
Sant Bertomiu de Domnòva (Tuissan)
L’antiga vila de Domnòva, avui dia totalment abandonada, era situada a uns 2, 7 quilòmetres al nord-est de Tuissan, seguint la carretera D-611 Aquest indret és esmentat en la documentació l’any 876, en una escriptura datada el 22 d’abril per la qual Anna, filla de Rotruda i d’Alaric, comte d’Empúries, féu donació a Radulf i a la seva esposa Ridlinda d’un conjunt d’heretats situades al Conflent, al Rosselló, al comtat de Besalú i al Perapertusès entre els béns donats en aquest darrer territori consta la villa que vocatur Domnova in territorio Petrapertusense Domnòva —que segons…
Jean-Delphin Alard
Música
Violinista i compositor francès.
Vida La seva importància rau principalment en el mestratge que exercí al Conservatori de París com a professor de violí A deu anys ja interpretava concerts per a solista de GB Viotti Gràcies a l’ajut dels ciutadans de Baiona, es pogué traslladar a París per a estudiar al conservatori, i es formà amb FA Habeneck i FJ Fétis N Paganini en lloà la tècnica en el seu debut a la Societat de Concerts del Conservatori Entre les seves obres destaquen el mètode pedagògic École du violon 1844 i una antologia de 56 obres per a violí dels segles XVIII i XIX Obra Violí Fantasia sobre temes de ’Norma', op 9…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina