Resultats de la cerca

Després de començar a treballar com a realitzador d’anuncis publicitaris, conegué el dibuixant i dissenyador Marc Caro Tots dos signaren els curtmetratges d’animació L’évasion 1978 i Le manège 1980, aquest últim guanyador d’un premi César al millor curt Els seguiren una sèrie de guardonats curts −el més reeixit dels quals fou Foutaises 1989−, fins que debutaren en el llargmetratge amb Delicatessen 1990, una imaginativa comèdia que posà les bases d’un univers caracteritzat pel to fantasiós, el barroquisme visual i l’humor negre A continuació dirigiren conjuntament La cité des…

La seva primera novella s’inspirà en la resistència antifeixista Il sentiero dei nidi di ragno 1948 posteriorment evolucionà cap a l’humorisme poètic i fantàstic i introduí l’element meravellós en la seva obra És autor de la trilogia I nostri antenati Il visconte dimezzato 1952, Il barone rampante 1957 i Il cavaliere inesistente 1959, on, seguint el model de la novella filosòfica, expressa amb un humorisme punyent el sentiment de culpa que l’intellectual, sorgit de la resistència, experimenta davant els fets D’altres obres seves són La speculazione edilizia 1957, La nuvola di smog 1958, La…

Rebé la primera formació musical del seu pare, que era organista Entrà al Conservatori de Brusselles el 1839, on estudià piano amb L Godineau, orgue amb C Girschner i composició amb FJ Fétis El 1846, a Breslau, fou alumne d’AF Hesse, el qual li donà a conèixer la música de JS Bach El 1847 obtingué el segon lloc al Premi de Roma amb la seva cantata Le Roi Lear i dos anys després fou nomenat professor d’orgue al Conservatori de Brusselles De l’any 1869 al 1878 visqué a Londres, on treballà com a organista i pianista De tornada a Bèlgica 1878, fundà l’École de Musique Religieuse per…

Estudià a l’Escola Imperial de Dansa del Teatre Mariinskij de Sant Petersburg 1898-1907, i el 1907 entrà a formar part de la companyia del teatre El 1909 S de Diaghilev el contractà per a actuar a París La seva intervenció en Le pavillon d’Armide 1909, de NN Cerepnin, fou un èxit, i dos anys després ingressà en els Ballets Russos Amb aquesta companyia protagonitzà Le spectre de la rose i Petruška el 1911, i l’any següent n’esdevingué el coreògraf Des del seu nou càrrec creà les coreografies de L’après-midi d’un faune 1912, de C Debussy, i Consagració de la primavera…

Nascut prop de París, estudia, des de fa més de trenta anys, els arxius d’època moderna de la Catalunya del Nord, d’on és nadiua la seva mare És conegut sobretot per la visió innovadora del període revolucionari francès que desenvolupà en la seva tesi, Le Roussillon, une société contre l’état, 1780-1820 1986 en català, se’n publicà una síntesi El Rosselló de cara a la revolució francesa L’autor s’ha interessat particularment per la situació del camp nord-català del s XVIII La chasse et la pêche en Roussillon , Les pouvoirs au village, aspectes de la vie quotidienne dans …

El compositor Roger Ducasse, amic de la seva família, guià les seves primeres passes Després d’aconseguir els primers premis de piano i percussió al Conservatori de Bordeus, i d’estudiar pel seu compte cant coral i orgue, a quinze anys ingressà al Conservatori de París, on estudià amb Jean Doyen, Nadia Boulan-ger i René Le Rouy Aquest mateix any guanyà el primer premi del Concurs de Piano de Ginebra A partir d’aquest moment inicià una important carrera concertística en diversos països europeus, Amèrica i l’Extrem Orient Des del 1956 és titular del gran orgue de Notre-Dame-des-…

Fou un dels professors de piano francesos més importants del segle XIX Estudià al Conservatori de París amb PJG Zimmermann piano i F Halévy i JF Lesueur composició, i el 1832 hi aconseguí el primer premi de piano Professor d’aquest centre del 1848 al 1887, entre els seus alumnes hi hagué G Bizet, C Debussy, V d’Indy, I Albéniz, M Emmanuel, el seu fill Antonin Marmontel i L Diémer, que li succeí al conservatori Fou mestre de nombrosos pianistes catalans, com ara Ll Bau, J Biscarri, J Canals, E Compta, CA Fontova, A Salvans i CG Vidiella Compongué nombroses obres per a piano -la majoria de…

Fill de ferroviaris, s’establí a Florència 1924 Collaborà en la revista antifeixista Solaria , on publicà contes Piccola borghesia , 1931 i la novella Il garofano rosso 1933-48 A Milà publicà la seva millor novella, Conversazione in Sicilia 1941 traducció catalana de M&Aurèlia Capmany, 1966, a més de traduccions de Poe, Faulkner, Steinbeck, Saroyan, etc, i l’antologia Americana 1942 Sentí una gran atracció per la literatura angloamericana, i renovà, també gràcies a aquestes traduccions, la cultura literària italiana Participà activament en la Resistència, i publicà després Uomini e no…

Catedràtic de la Universitat de Hèlsinki 1951-72, fou director de l’Institutum Romanum Finlandiae i professor a les universitats d’Estrasburg i Louisiana Els temes de les seves recerques foren el llatí vulgar, la protohistòria de les llengües romàniques i el llenguatge epigràfic De la seva nombrosa obra cal destacar l' Étude sur le texte et la langue des tablettes Albertini 1965, els estudis sobre Gautier de Coinci 1945 i 1951 i els treballs de sintaxi comparada del llatí i les llengües romàniques Com a epigrafista dirigí la publicació dels grafits del Palati 1966 i 1970 i els de…

Professor a la Universitat d’Estrasburg, dirigí un gran nombre d’estudis arreu del món, en particular a França, a l’Àfrica de parla francesa i a Sud-amèrica, per a la millora o l’establiment de comunicacions, l’acondiciament de vessants, plans hidràulics, explotació de recursos naturals, valoració de terres i sòls, etc Creà també l’Institut de Géographie Appliquée 1956 en aquella universitat i fou membre de diverses comissions de geomorfologia de la Unió Geogràfica Internacional Entre les seves obres cal esmentar Le relief de côtes 1949, La partie orientale du Bassin de Paris…