Resultats de la cerca

En un discurs televisat amb motiu del referèndum de l’1 d’octubre, el rei d’Espanya, Felip VI, acusa les autoritats catalanes de situar-se fora de la llei i de la democràcia, de conducta irresponsable i de deslleialtat També s’alinea sense reserves al costat de l’estratègia repressiva del Govern espanyol a Catalunya, posició que li reporta crítiques catalanes i internacionals, perquè es considera que renuncia al paper d’àrbitre A conseqüència d’aquest discurs, el dia 4, l’Ajuntament de Girona aprova trencar les relacions institucionals amb la Casa del Rei i amb la delegació del…

Gran centre comercial comunicat amb Bohèmia per les valls del Regen i del Naab i industrial maquinària i productes químics Població d’origen celta Radasbona , esdevingué en temps de Marc Aureli un camp atrinxerat Regina castra En temps carolingis, la ciutat fou capital dels francs orientals i el 1245 es convertí en ciutat lliure de l’Imperi Des del 1663 les dietes imperials hi tingueren lloc oficialment El 792 Carlemany hi convocà un concili, al qual fou cridat Fèlix d’Urgell, i obligat a abjurar l’adopcionisme És seu episcopal des del 739, per obra de sant…

Situat a 2 km d’Igualada, és un aeròdrom especialitzat en vol sense motor i en globus aerostàtics Propietat de l’Ajuntament d’Igualada, disposa d’una pista asfaltada de 883 × 18 m i una altra pista parallela d’herba utilitzada per ultralleugers Té un club social, una escola d’aviació esportiva i escola de vol a vela, oficines, 2200 m 2 d’hangars, torre de control, aparcament per a vehicles i zona de combustible El 2002 s’hi organitzà el Campionat d’Espanya de vol acrobàtic Des del 1993 organitza el certamen Aerosport, fira aeronàutica esportiva que s’…

Ben jove es traslladà a Barcelona, on treballà al Royal Bank of Canada 1922-36 Activista polític, fou membre del Partit Socialista Unificat de Catalunya PSUC des de la seva fundació 1936 Durant la Guerra Civil Espanyola fou president del Sindicat de Banca i Borsa de Barcelona, comissari de Banca de la Generalitat de Catalunya i conseller de l’Ajuntament de Barcelona Després de la Guerra Civil, el 1939, s’exilià per un temps a França, on fou membre del Comitè Central del PSUC Mitjançant aquest partit marxà a Mèxic, on treballà a la gran empresa de foneria Construcciones Mecánicas…

Membre de la Unió Socialista de Catalunya des del 1923, participà en la seva joventut al Teatre de l’Orfeó Gracienc i a l’Associació Obrera de Teatre S’incorporà com a locutor a Ràdio Associació de Catalunya el 1932, emissora de la qual fou director fins el 1939 Amb la instauració del franquisme, fugí a França, on, després d’un temps d’internament al camp de concentració d’Argelers, visqué a Perpinyà, i on durant l’ocupació nazi collaborà amb la resistència francesa Retornat a Catalunya el 1963, des del 1983 fou president d’honor de Ràdio Associació de Catalunya El 1984 fou distingit amb la…

Fill de pares anglesos, s’establí a Barcelona el 1925 Fascinat pel titella de guant català putxinelli , el féu conèixer a l’estranger i connectà els titellaires de Catalunya amb els d’altres cultures Perfeccionà diversos aspectes de la construcció i posada en escena del titella de fils, especialment el control vertical i un segon pont de manipulació a la boca de l’escenari Fundà el grup Marionetes de Barcelona 1955-84 i fou professor del departament de titelles i marionetes a l’Institut del Teatre 1973-90 Membre d’honor de la Union Internationale de la Marionette UNIMA i vicepresident del…

Es formà com a pintor a Itàlia amb Pietro da Cortona Començà la seva tasca d’escultor amb els Atlants del pòrtic de l’ajuntament de Toló 1656-57 Protegit per Fouquet, féu per encàrrec seu un Hèracles gal en repòs 1661, Musée du Louvre i, a la caiguda d’aquell, s’establí a Gènova, on treballà per a les esglésies de la ciutat De retorn a Toló 1667, decorà els mascarons de proa de les naus reials Esculpí per al parc de Versalles el Miló de Crotona 1682 i Perseu alliberant Andròmeda 1684, ambdós avui al Musée du Louvre Les seves dues darreres obres, els baixos relleus Alexandre i…

Llicenciat en dret 1936, en esclatar la Guerra Civil Espanyola passà al bàndol franquista, en l’exèrcit del qual lluità i ascendí fins al grau de tinent El 1942 entrà com a lletrat a l’Ajuntament de Barcelona, on fou secretari del Patronat Municipal de l’Habitatge 1954-77 i posteriorment cap administratiu del Centre Ordenador Municipal fins a la jubilació 1983 Interessat en l’impacte de la immigració en l’urbanisme, publicà  Sociología y urbanismo 1959, La inmigración en Barcelona 1964, La aportación de Almería al crecimiento y desarrollo de Barcelona 1966 i Problemes de l’…

Llicenciat i doctorat en història per la Universitat Autònoma de Barcelona, des del 1986 és professor titular de la Universitat de Vic, adscrit a la facultat d'Empresa i Comunicació, de la qual fou degà entre el 1995 i el 2002 Ha estat també regidor i tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Vic en representació del PSC, partit del qual el 2012 es desvinculà Ha publicat El estado del bienestar y sus detractores A propósito de los orígenes y la encrucijada del modelo social europeo en tiempos de crisis 2013 i El futur ja no és el que era Reflexions d'urgència en temps d'incerteses 2013…

Tingué un paper destacat en l’antifranquisme, sobretot per la seva activitat des del Collegi d’Advocats de Barcelona El 1978 participà activament en la fusió dels tres partits socialistes a Catalunya PSC-Congrés, PSC-Reagrupament i Federació Catalana del PSOE en el Partit dels Socialistes de Catalunya Fou secretari general del Departament d’Obres Públiques de la Generalitat provisional 1978-80, i gerent i vicepresident de la Corporació Metropolitana de Barcelona 1980-84, on inicià una estreta collaboració amb Pasqual Maragall, de les directrius del qual fou l’executor com a tinent d’alcalde…