Resultats de la cerca

L’església de Sant Andreu de Sobre-roca, o Barroca, apareix documentada per primera vegada l’any 985, amb motiu d’una permuta de terres realitzada entre Gotmar, bisbe de Girona, i un home anomenat Guillemó, segons la qual el primer donava al segon “ terra de Sancti Andreae apostoli qui est situs in locum que dicunt Super rocha ”, mentre que, en canvi, d’això rebia “ terra et vinea qui mihi advenit per ex comparacione, qui est in comitato Gerundense in locum que dicunt Monte Super rocha ” Tanmateix, aquest origen antic no va acompanyat d’una documentació abundant, ja que no és fins ben entrada…

Situació Un altre aspecte de la capçalera I Felipe Un aspecte de la capçalera, on es veu el desplegament dels seus absis I Felipe Capella situada al SE de la vila d’Argentona, dins la finca anomenada la Baronia de Viver, que es troba centrada en el gran casal de la família Romeu, barons de Viver a partir del 1901 Mapa L37-15393 Situació 31TDF505996 L’entrada a la finca és al quilòmetre 5,6 de la carretera d’Argentona Aquesta es troba vallada i els masovers en guarden la clau, que no deixen sense un permís de la baronessa En realitat només s’obre al públic el segon diumenge de setembre de cada…

Llicenciada en història moderna i contemporània i en filologia catalana per la Universitat de Barcelona, on es doctorà Cursà també estudis de belles arts Professora a l’Escola de Magisteri de Tarragona 1979-92 i posteriorment de teoria de la literatura a la Universitat Rovira i Virgili Entre les seves primeres obres destaca el llibre de narracions Quan la pedra es torna fang a les mans 1981, premi Víctor Català 1980 Posteriorment ha publicat sobretot novella i, amb  Un febrer a la pell 1983, guanyà el premi Sant Joan 1982 Seguiren Vermell de cadmi 1984, El darrer toro 1987, El correu de…

Nebot de Benet Tristany , descendia d’una família pagesa, la pairalia de la qual era can Tristany , a Ardèvol A dinou anys s’incorporà als rengles carlins Durant la primera guerra Carlina participà en un gran nombre de combats, com els del Bruc, Calaf, Tona, l’assalt a Solsona i d’altres, i assolí el grau de tinent coronel Fou ferit al combat de Biosca abril del 1840 i, acabada la guerra, restà amagat — probablement convalescent — Lluità novament a la segona guerra Carlina i arribà a comandar una brigada de 3000 homes, amb el grau de brigadier 1849 prengué Berga i Sallent, feu…

Vida i obra Fill d’una família de masovers del Maresme, cursà els estudis primaris al Seminari de Barcelona i els secundaris a l’Institut de Mataró Durant la guerra civil fundà el Comitè de la Salut Pública de Dosrius i Canyamars A la postguerra mantingué una abundant correspondència amb els membres de la Generalitat a l’exili i fou un actiu membre de la resistència catalanista, motiu pel qual hagué d’exiliar-se a Andorra el 1956, on impulsà els pessebres vivents d’Engordany i també estudià la història medieval d’Andorra, la Seu d’Urgell i Puigcerdà De la seva bibliografia històrica cal…

Vida i obra Treballà com a escrivà a l’Audiència Territorial de Barcelona El 1817 afavorí la defensa dels encausats per la revolta del general Lacy Durant el Trienni Constitucional participà en la Societat Patriòtica Barcinonense de Buenos Amigos i formà part de la milícia nacional Fou elegit alcalde constitucional l’any 1823 i, un any més tard, es refugià a França Durant l’exili impartí classes d’idiomes i feu traduccions i petits treballs per a un bufet d’advocats L’amnistia atorgada per la regent, Maria Cristina, li permeté retornar al país el 1833 i reprendre l’activitat política i…

Fou constituït a París el 23 de juny de 1894 en restaurar-se les olimpíades modernes pel baró de Pierre de Coubertin El COI forma part del Moviment Olímpic , que inclou també, d’una banda, les federacions internacionals de cada esport i, de l’altra, els representants dels comitès olímpics de cada país que l’any de la fundació eren 13 i, el 2010, 205, i n'és l’autoritat màxima A més de responsabilitzar-se dels Jocs, vetlla per l’acompliment dels objectius continguts en el document fundacional conegut com a Carta Olímpica , que estableix els principis i l’àmbit d’actuació de l’…

El 1771 passà als Cartellà de Sabastida, i després als Desvalls, marquesos del Poal

El títol passà als Marimon, marquesos de Cerdanyola, i als Arróspide

Passà als Marimon, marquesos de Cerdanyola, als Casanova, marquesos de Galtero, als Dasí, i als Rojas, marquesos d’Algorfa