Situació
Petit temple, ben conservat, que destaca per la seva rústica senzillesa.
ECSA - M.À. Font
El poble de Vinyals, amb la seva església de Sant Martí, és situat a la riba dreta de la Noguera Ribagorçana, dominant la part sud de la vall de Barravés.
Mapa: 32-9(180). Situació: 31TCH122085.
Vinyals és a tocar de la N-230. Passat el congost de Forcat, tot just on hi ha la central de Bono, surt una pista a l’esquerra que en 500 m duu fins a l’entrada del poble, on hi ha l’església. (MAF-XFG)
Història
L’acte d’encomanament dels germans Ramon Isarn, Baró i Guillem, al rei Sanç Ramírez per l’alou de Barravés consigna un home a la vil·la Vincale (1083). Es tracta del primer esment del lloc. Després no en trobem més referències. Sens dubte “Vinyal de la Val de Barrabés” seguí la mateixa història de la vall i, per tant, hom pot relacionar la gènesi de l’església de Sant Martí amb el monestir de Sant Andreu i la canònica de Roda. No es coneixen notícies històriques sobre l’església. (JBP)
Església
Es tracta d’un edifici d’una sola nau amb un absis semicircular a llevant que ha estat sobrealçat per filades de lloses de la mateixa manera que ho han estat els murs de la nau. La nau és coberta amb volta de canó. La zona absidal original ha estat convertida en una sagristia de sostre pla i amb aquesta finalitat s’ha aixecat un envà a l’obertura de l’absis, la qual cosa dissimula l’estructura original de l’edifici. L’interior de la nau és arrebossat i amaga el paredat irregular.
Planta de l’església, amb l’absis utilitzat actualment com a sagristia.
X. Fresneda i M.À. Font
La porta, molt senzilla i d’arc de mig punt, s’obre a migjorn. Els murs laterals tenen petites fornícules, mentre que al sector de ponent, als peus de la nau, s’aixeca un cor.
L’absis disposa de dues finestres d’esqueixada simple. Una finestra del mateix tipus s’obre al mur sud, que és ara la que dona llum a l’altar, el qual ha hagut d’avançar-se a causa del condicionament de l’absis en sagristia.
Al capcer, a ponent, una finestra rectangular molt senzilla s’obre a l’interior en esqueixada. Per sobre del capcer s’enlaira un campanar d’espadanya. (MAF-XFG)
Pel que fa a la datació de l’edifici, la rusticitat de la construcció, la tipologia de les obertures i la relació de l’absis amb la nau, assenyalen models molt arcaics, però en canvi, les proporcions semblen indicar una datació més avançada, potser ja dins del segle XII, tot i que es tractaria d’un edifici plenament integrat en la tradició constructiva anterior a la implantació de les formes llombardes. (JAA)
Bibliografia
- Yela, 1932, pàgs. 23-24
- Iglesias, 1985-88, vol. 1/2, pàgs. 60-61