Resultats de la cerca
Es mostren 1737 resultats
violeta africana
Violeta africana
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes ornamentals, de la família de les gesneriàcies, de fulles d’un verd intens o variegades, vellutades o glabres, retallades o ondulades i flors petites, senzilles o dobles, de tons força variats, però amb dominància de blanc, rosa i sobretot de blau i porpra.
Necessiten força claror i una bona humitat es propagen fàcilment per esqueix de fulla i pecíol o per llavor, a la primavera N'hi ha multitud d’híbrids i són molt apreciades en jardineria
campaneta gran
Campaneta gran
Bernard Dupont (cc-by-sa-2.0)
Botànica
Planta herbàcia vivaç, de la família de les campanulàcies, amb rizoma gruixut, tija de 20 a 50 cm d’alçada, híspida, fistulosa, fulles lanceolatolinears de 5 a 10 cm de llargada, flors de color blau violaci arranjades en llarga panícula terminal i fruits capsulars dehiscents triloculars.
Viu als rocams calcaris de muntanya Abunda als Pirineus, i també a les terres costaneres catalanes
Els antecedents i les primeres mostres de vidrieres narratives
Art gòtic
Detall d’un vitrall de la nau de l’església del monestir de Santes Creus, de vers mitjan segle XIII La decoració geomètrica s’enriqueix amb petits elements vegetals i decoració amb grisalla dibuixada a mà AIEC – RRoca L’origen del vitrall cal buscar-lo en terres orientals i és anterior a l’imperi Romà, i potser coincideix amb l’origen del vidre pla A Europa, les restes més antigues que se’n coneixen es van trobar a Ravenna i han estat datades dels segles VII-VIII Tot i això, els conjunts de vidrieres europeus més antics conservats in situ pertanyen ja al pas del segle XI al XII A Catalunya,…
coure
Coure
© Fototeca.cat-Corel
Química
Element de transició, situat entre els blocs s i p de la taula periòdica i pertanyent al grup dels metalls nobles.
L’afinament electrolític és, però, el procediment més corrent la solució electrolitzada conté d’un 15 a un 20% de sulfat de coure CuSO₄, 5H₂O i del 5 al 8% d’àcid sulfúric els ànodes de coure brut i els càtodes de coure pur són disposats en parallel dins una cella electrolítica els metalls més electropositius que el coure són solubilitzats, el plom precipita en forma de sulfat i els metalls nobles constitueixen el fang anòdic juntament amb el sofre, el seleni i el telluri El coure catòdic té un grau de puresa elevat des del 99,9% fins al 99,98%, però conté gasos, i per això, ha d’ésser refós…
L’estany de Canet
L’estany de Canet 12, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià L’estany de Canet o de Sant Nazari és situat a 10 km a l’est de Perpinyà, a la costa rossellonesa, i només queda separat de la Mediterrània per un estret cordó litoral L’estany pròpiament dit és el centre d’un complex lacunar que comprèn, a més, les maresmes del Cagarell i de l’Esparró i petits cursos d’aigua afluents la Fossella, l’Aigual de Sant Cebrià i l’Agulla de la Mar L’espai té una extensió d’unes 3000 ha, de les quals al voltant de 650 són d’aigües lliures L’estany constitueix la darrera gran…
waterpolo
L’equip de waterpolo del CN Barcelona participà com a selecció estatal en els Jocs Olímpics d’Anvers (1920)
AF CEC / CO DE TRIOLA
Waterpolo
Esport de pilota que confronta dos equips de set jugadors en un espai d’aigua degudament delimitat i senyalitzat (habitualment una piscina).
El camp de joc és rectangular, amb una porteria a cadascun dels dos costats més estrets Els jugadors, diferenciats pel color dels respectius casquets blau o blanc, es disputen la possessió d’una pilota amb la mà, el peu, o qualsevol part del cos, excepte els punys i les dues mans alhora, amb l’objectiu final d’introduir-la a la porteria de l’equip contrari tantes vegades com sigui possible El jugador que ocupa el lloc de porter porta un casquet de color vermell i no està sotmès a les restriccions que tenen els jugadors de camp, però té altres limitacions Origen, expansió i apogeu…
raïm de guineu
Raïm de guineu
Аимаина хикари (cc-by-3.0)
Botànica
Planta herbàcia vivaç, de la família de les liliàcies, de 20 a 40 cm d’alçària, rizomatosa, amb tiges dretes, simples i terminades en un verticil de quatre fulles; amb una sola flor, apical, cruciforme i d’un color verd groguenc, i amb baies globuloses de color blau fosc.
Creix en boscs i matolls de sòl humit i humífer, als Pirineus
polla blava
Polla blava
© José Mª Ramírez Casanovas
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels gruïformes, de la família dels ràl·lids, de 48 cm, que és de color blau, fosc a les parts superiors i més pàl·lid al pit, i té les infracobertores caudals blanques, i el bec, la placa frontal, les potes i l’iris roig viu.
El bec és robust i les potes són llargues Habita en canyars i aiguamolls de vegetació densa al sud de la península Ibèrica, a Sicília, Sardenya, el Marroc i Algèria Actualment és escàs a l’Albufera de València i molt rar a la resta dels Països Catalans
James Bruce
Geografia
Història
Explorador escocès que viatjà per Egipte i Abissínia (1768-72) i descobrí les fonts del Nil Blau, bé que creient que eren les del veritable Nil; el 1790 publicà la narració del seu viatge, obra en cinc volums, que titulà Travels to Discover the source of the Nile (1790).
card tucà
Card tucà
Georg Slickers (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia de la família de les compostes, de tija dreta, estriada, pubescent, de 50 a 110 cm d’alçària, de fulles sinuades o pinnatífides, una mica espinoses, les superiors amplexicaules, i de capítols amb les flors d’un blau clar, envoltades per 16 bràctees piloses i glanduloses.
Creix dins la vegetació ruderal als Pirineus