Resultats de la cerca

El llinatge de la família que vivia en aquesta fortalesa es perfila a partir del 1183 amb Bernat de Vilatamar Més tard el llinatge es va refondre amb els Palmerola Vicenç de Palmerola residia a Vilatamar entre el 1398 i el 1406 i s’anomenava indistintament de Palmerola o de Vilatamar La seva filla Blanca es casà amb Pere Despujol de la domus de Despujol de Voltregà i seguí les vicissituds d’aquesta família Aquesta antiga domus s’ha transformat en mas, que encara conserva la disposició de la fortalesa dels segles XIV-XV

Formada a l’Atlètic Terrassa Hockey Club, la seva posició és la de migcampista A setze anys, es feu un lloc al primer equip i a la selecció espanyola Amb l’Atlètic guanyà dos Campionats de Catalunya 2007, 2009, el subcampionat de la Lliga 2007 i la Copa de la Reina 2007, 2008 Obtingué diploma olímpic en els Jocs Olímpics de Pequín 2008 i de Rio de Janeiro 2016 És filla del jugador d’hoquei sobre herba Jordi Oliva Izquierdo i germana del també jugador d’hoquei sobre herba Roc Oliva

Filla de Miquel Mateu i Pla , de qui heretà el castell de Peralada Juntament amb el seu marit, Artur Suqué i Puig , fundà el Grup Peralada, i posteriorment, l’any 1987 hi fundaren el Festival Castell de Peralada Fou la presidenta de l’Associació Cultural del Castell de Peralada que promou aquest festival La seva contribució al món de la música fou premiada amb diversos reconeixements la Creu de Sant Jordi 2000, la Medalla d’Or del Cercle del Liceu 2009 i Medalla d’Or del mèrit en les belles arts 2017

Filippo Taglioni Milà 1777 — Como 1871 actuà com a coreògraf a la majoria dels teatres europeus i muntà els ballets de les òperes de Meyerbeer La juive 1835 i Les Huguenots 1836 El seu germà Salvatore Taglioni Palerm 1789 — Nàpols 1868 actuà sempre a Nàpols, on estrenà la coreografia d' Il Barbiere di Siviglia 1808 La filla de Filippo, Maria Taglioni Estocolm 1804 — Marsella 1884, fou considerada la millor ballarina romàntica i la creadora de la dansa sobre les puntes Es retirà de la dansa 1848 i es dedicà a l’ensenyament

Estigué vinculat al Regne de València des del 1494 com a Sentor de la vila d’Aiora i de la baronia d’Alberic —aquesta baronia fou coneguda també, més endavant 1707, amb el nom de marquesat de Cenete— Fou heretat per la seva filla Mendoza y de la Cerda, muller 1540 del duc de Calàbria Ferran d’Aragó passà als Silva, ducs de Pastrana, als Álvarez de Toledo, marquesos de Tavara, als Téllez-Girón, ducs d’Osuna, i als Carvajal, i li fou reconeguda la grandesa d’Espanya el 1909 a favor del catorzè titular

Filla i hereva del vescomte Ramon II, aportà el vescomtat i la major part de les seves possessions entre altres, els castells de Sant Martí, de Miralles i de Queralt, al Baridà, tinguts sota la potestat dels comtes de Barcelona com a successors dels comtes cerdans al seu marit 1126, al vescomte Pere I de Castellbò A mitjan s XII el títol vescomtal de Cerdanya, unit a la casa de Castellbò i mai no utilitzat pels seus nous detentors, deixà de figurar en els documents i es perdé definitivament

Casat amb Marianna, filla del fabricant Llorenç Clarós , n'heretà la fàbrica d’indianes i l’amplià El 1834, durant l’epidèmia del còlera, fou dels pocs industrials que no abandonà Barcelona i presidí el ram de pintats i estampats Després de la Insurrecció Centralista de Barcelona, fou nomenat regidor de l’ajuntament novembre del 1843 El 1852 creà la raó social Serra Germans i Companyia amb els seus fills Llorenç, Josep i Eusebi Serra i Clarós el patrimoni d’aquest passà, a la seva mort, a Eusebi Bertrand i Serra

Noble romà, bisbe de Cere 893, fou cap del partit contrari al papa Formós Responsable de la mort de Teodor II 897, el succeí, fent cas omís de l’elecció simultània de Joan IX Amb l’ajut d' Alberic I de Spoleto i del senador Teofilacte, es desféu del nou papa Lleó V i del competidor Cristòfor Ja papa, anullà totes les disposicions dels papes adversaris i afavorí el nomenament del seu amic Berenguer com a emperador El seu fill, que tingué de Mazòria, filla de Teofilacte, fou el futur Joan XI

Filla del gèpida Cunimund, fou presonera i després esposa del longobard Alboí , que l’obligà a beure en el crani del seu pare En venjança, el féu matar per mitjà d’Helmoquis, amb qui es casà 572 Perseguits pels longobards, es refugiaren a Ravenna i s’endugueren el tresor reial Rosamunda emmetzinà Helmoquis, però aquest l’obligà a compartir la beguda La seva vida violenta i passional ha inspirat nombroses obres literàries i musicals, entre les quals cal destacar les tragèdies de V Alfieri 1783 i d’ACh Swinburne 1861

Filla de Pere Roig i d’Aldonça d’Ivorra Sostingueren relació, sembla, durant la seva estada a Cervera mentre eren tramitats els capítols matrimonials amb Isabel de Castella 1469 L’any següent tingué un fill, Alfons d’Aragó , futur arquebisbe de Saragossa Era, sembla, de la família dels senyors del Portell Fou casada per la força amb el ciutadà de Lleida Bernat d’Olzinelles, però el matrimoni fou anullat i el 1479 ja era casada amb Francesc de Castre-Pinós de So, vescomte d’Évol mort el 1497