Resultats de la cerca
Es mostren 2022 resultats
belleraca
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de 80 a 100 cm d’alçada, de fulles grosses, palmatisectes, glabres i verdes pel revers, i grans umbel·les amb fruits arrodonits.
Es fa als prats dalladors de muntanya, sobretot al Pirineu
herba talpera
Herba talpera
Steven J. Baskauf (cc-by-4.0)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les solanàcies, robusta, de 40 a 150 cm d’alt, de fulles ovades i sinuades, de flors infundibuliformes generalment blanques i de fruits equinats.
Habita erms, camps, terraplens, i llocs ruderals Té propietats hipnòtiques i nervines pel fet de contenir hiosciamina i altres alcaloides
herba forrera
Herba forrera
Barry Breckling (cc-by-nc-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les rosàcies, de 20 a 80 cm d’alçària, de fulles pinnaticompostes, de flors verdoses o brunes, ajuntades en glomèruls, i de fruits aqueniformes.
És comuna en llocs incultes i herbosos
herba del pastell
Herba del pastell
Matt Lavin (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les crucíferes, de 50 a 120 cm d’alçària, de fulles lanceolades, les caulinars amb aurícules, de flors grogues i de fruits en silícula.
Creix en camps incultes i roquissars, en una gran part d’Europa Antigament era conreada per tal d’obtenir una matèria colorant blava
marxívol
marxívol
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia de la família de les ranunculàcies, perenne, glabra, fètida, de 20 a 80 cm d’alçària, de fulles pedatipartides o palmatipartides, coriàcies, de flors verdoses i de fruits fol·liculars.
Creix en boscs, barrancs, etc, a la muntanya mitjana
mandariner
Botànica
Agronomia
Arbre baix, de la família de les rutàcies, de fulles alternes, coriàcies i estretament el·líptiques, de flors blanques, solitàries o en petits ramells axil·lars, i de fruits (les mandarines) en hesperidi.
Originari de la Xina i de la Cotxinxina, és conreat en diverses regions temperades càlides, entre les quals els Països Catalans meridionals
dictam
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les rutàcies, proveïdes de pèls glandulosos, amb fulles imparipinnades, amb flors blanques o rosades, disposades en raïms terminals, i amb fruits capsulars.
història eclesiàstica
Cristianisme
Investigació i esposició del curs efectiu del cristianisme en la seva organització com a Església al llarg del temps.
Hom troba els primers elements historiogràfics sobre l’Església en les actes autèntiques dels martiris i en les notícies històriques intercalades pels apologistes com Hegesip i Ireneu en llur argumentació Les cròniques de Sext Juli Africà i d’Hipòlit de Roma aportaren ja elements sobre l’origen i el creixements de l’Església, inserits en el context de la història general però fou Eusebi de Cesarea el primer que publicà una Història eclesiàstica , que en una segona redacció allargà fins el 324 El s VI Evagri prorrogà l’obra fins el 594 Eusebi fou traduït al llatí per Rufí d’Aquileia, que hi…
Guerra Gran
Història
Conflicte bèl·lic (1793-95) sorgit entre el govern de Carles IV d’Espanya i el de la Républica Francesa creat per la Revolució.
Tot i que, de moment, Carles IV no havia volgut adherir-se a la coalició europea contra França —per manca de preparació militar i també amb l’esperança d’afavorir Lluís XVI—, quan el rei francès fou executat declarà la guerra a la República El tancament de fronteres i l’estricta censura ideològica permeteren de crear a Catalunya un clima d’hostilitat a la Revolució, presentada com a atea i regicida, fet que contrarestà la propaganda revolucionària de les autoritats franceses des del Rosselló, que intentaven d’apellar al sentiment català d’independència Alhora, el malestar causat per l’…
ànec
Ànec collverd i pollets
© Corel / Richard Jackson
Ornitologia
Avicultura
Nom donat a diversos ocells anseriformes de la família dels anàtids, migradors, de coll curt i bec aplanat, amb potes palmípedes i molt curtes.
Els ànecs es poden aplegar en quatre grups els ànecs del gènere Tadorna , grossos i semblants a les oques els ànecs de superfície o nedadors, que cerquen l’aliment sense cabussar-se els ànecs cabussadors, que s’afonen i neden per sota l’aigua per obtenir aliments en aquest grup es distingueixen els que freqüenten les aigües dolces, els morells, dels grans ànecs marins del gènere Melanitta i els becs de serra, del gènere Mergus Són ocells bastant grossos llur llargada pot variar, segons les espècies, entre uns 35 i 65 cm, de cos feixuc, protegit per un dens plomatge greixós i hidròfug,…