Resultats de la cerca
Es mostren 3320 resultats
Mare de Déu de Solers (Tiurana)
Art romànic
Es tracta d’un santuari marià de la parròquia de Tiurana situat al nord-est del terme, al límit amb el municipi de Bassella La primera referència documental d’aquesta església és del segle XI L’any 1088 Bernat, la seva muller Trinlo, Guillem i Mir van vendre als esposos Arnau i Adelaida un sagrer que havien heretat del seus pares al comtat d’Urgell, al terme de la Clua, al lloc dit Santa Maria de Solers, pel preu de tres sous Segons que es dedueix d’aquest instrument, el lloc de Solers era terme del castell de la Clua, i al voltant de l’església de Santa Maria s’havia constituït una sagrera o…
Sant Pere del Coll (Artesa de Segre)
Art romànic
Aquesta església, de la qual es desconeix l’emplaçament, es trobava situada dins l’antic terme del castell de Montmagastre Potser s’hi refereix per primera vegada el document de dotació primitiva de Sant Miquel de Montmagastre de 1010 1019 En les afrontacions del castell de Montmagastre es menciona el campo de Sancti Petri , a ponent del terme L’any 1057 Arnau Mir de Tost, la seva muller Arsenda i el seu fill Guillem atorgaren a l’abadia d’Àger una sèrie de terres dins el terme de Montmagastre, juntament amb les cases i l’església de Sant Pere allí constructa D’aquesta manera, l’església de…
Sant Bartomeu de l’Hospital (Igualada)
Art romànic
Aquesta església es trobava situada dins de la vila d’Igualada No passà de capella vinculada a l’hospital de la vila L’hospital d’Igualada es documenta a partir de l’any 1282, que Elisenda, muller de Pere Vidal, en el seu testament donà dos sous a l’hospital d’Igualada L’any següent es feu una deixa testamentària a l’obra de la capella d’Igualada de dotze sous, i ja de manera més clara l’any 1288 en un altre testament es deixaven cinc sous a Sant Bartomeu L’església, com l’hospital, era a càrrec dels consellers de la vila, els quals l’any 1448 demanaren permís al bisbe de Vic per a reparar-la…
Castell de Miralles (Castellví de Rosanes)
Art romànic
La torre o castell de Miralles centrava una quadra dins el terme de Castellví de Rosanes El 1210 pertanyia a Guerau Alemany de Cervelló El 1215 Guilleuma de Castellví comprà per 60 sous barcelonins els honors que en el terme del castell posseïen Guillem de Miralles i la seva muller Ermessenda A la fi de la centúria la quadra era de Bernat de Miralles, mort el 1311, la tomba gòtica del qual és al Museu Vicenç Ros de Martorell La torre o castell de Miralles va ser reformada al segle XIV en estil gòtic El 1414, gràcies al llegat del mercader barceloní Bertran Nicolau, s’hi fundà el convent…
Nikolaus Hasse
Música
Compositor i organista alemany.
Rebé les primeres classes de música del seu pare El 1642 fou nomenat organista de l’església de Santa Maria, a Rostock Hasse fou més conegut a la seva època per la música de cambra i les cançons sacres que no pas per la música d’orgue Les seves Delitiae musicae 1656 contenen vint-i-una suites amb la successió de danses allemande-courante-sarabande Les seves cinquanta melodies per a la collecció de música religiosa Geistliche Seelen-Musik , editada per H Müller el 1659, mostren un ús de les ornamentacions semblant al de les àries italianes i, en conseqüència, una mica allunyat de…
Quartet Joachim
Música
Nom de diversos quartets de corda fundats per Joseph Joachim: el primer a Weimar (1851-52), el segon a Hannover (1852-66) i els altres a Londres (1859-97) i Berlín (1869-1907).
La principal formació fou, però, la berlinesa, en la qual Joseph Joachim 1869-1907 fou el primer violí Ernst Schiever 1869-70, Heinrich de Ahna 1871-92, Johann Kruse 1892-97 i Karol Halir 1897-1907 ocuparen successivament el lloc de segon violí Heinrich de Ahna 1869-70, Eduard Rappoldi 1871-77, Emmanuel Wirth 1877-1906 i Karl Klinger 1906-07, el de viola, i Wilhelm Müller 1869-79 i Robert Hausmann 1879-1907, el de violoncel Amb totes quatre formacions, Joachim interpretà, en diverses ocasions, la integral dels quartets de L van Beethoven Així mateix, estrenà obres de J Brahms, L…
Galceran de Rosanes
Història
Cavaller, senyor del castell de Rosanes (la Garriga) i de Sant Boi i conseller i algutzir del rei Martí I de Catalunya-Aragó.
Mort Joan I 1396, la reina Maria de Luna, muller de Martí I, absent a Sicília, li encomanà una ambaixada prop del comte de Foix per fer-lo desistir de sostenir les seves pretensions successòries amb les armes Amb Francesc de Montbui i Jaume Cabanyals dirigí l’ocupació de Martorell i Castellví de Rosanes, feus del comte de Foix, abans que es produís la invasió i fou nomenat capità de Martorell Durant l’interregne 1410-12 fou un dels capdavanters del partit urgellista al Parlament català Protestà contra la illegalitat del nomenament dels compromissaris de Casp i fou la persona designada pel…
Unifred II de Ribagorça
Història
Comte de Ribagorça (~960-980/81).
Fill primogènit de Ramon III i de Garsenda de Fesenzac Governà conjuntament amb els seus germans Arnau I, Isarn I i Toda I, i amb l’ajuda de la seva mare Garsenda, si bé ell exercí una mena de primacia en el grup Sembla que en el moment de la successió hi hagué un intent de rebellió, en el qual potser participaren el vicari de Sant Esteve del Mall, Ramió, i un tal Ezó, després castigats Unifred edificà l’església de Sant Esteve del Mall i la féu consagrar el 972 El 975, en unió dels seus germans, atorgà un precepte a Alaó, cenobi al qual dotà 973, 977, 979, féu restaurar i consagrar de nou,…
Arnau de Tost
Història
Fundador de la dinastia vescomtal d’Àger.
Fill de Miró, senyor de Tost, conquerí als sarraïns la vall d’Àger, les terres pròximes del Montsec i la Conca de Tremp entre el 1030 i el 1040, i les defensà ardidament contra noves escomeses dels musulmans, que en dues ocasions 1041 i 1048 reprengueren Àger Portà la frontera de les seves terres fins prop de Balaguer i ajudà el seu senyor Ermengol III d’Urgell en la croada de Barbastre 1064 Exercí després, juntament amb el vescomte de Castellbò, el govern del comtat urgellenc durant la minoria d’Ermengol IV Morí vers el 1071 sense fills mascles, i el vescomtat del Baix Urgell o d’Àger passà…
Castell de Racots (Verdú)
Art romànic
L’antic lloc de Racots, del qual només resta memòria en el topònim que dóna nom a una partida situada a migdia del terme de Verdú, és esmentat l’any 1080 com a afrontació territorial termino de Rechod del castell de Valerna, quan Arnau Company i Guisla cediren l’esmentada fortalesa a Ponç Duran i la seva muller Ermengarda i a altres particulars Del seu antic castell tan sols hi ha notícia que l’any 1289 Ramon de Peramola, castlà de la fortalesa, el vengué amb tots els seus termes a l’abat de Poblet, Guillem d’Estanyol, conjuntament amb el castell de Llentisclell, pel preu de 140 sous Durant…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina