Resultats de la cerca
Es mostren 2522 resultats
Frederick Gowland Hopkins
Bioquímica
Bioquímic anglès.
El 1902 isolà per primera vegada el triptòfan i el 1921, el glutatió Fou un dels descobridors de l’existència de factors qualitativament mínims vitamines, l’absència dels quals en la dieta determinava malalties com el raquitisme o l’escorbut El 1929 rebé el premi Nobel de medicina i fisiologia conjuntament amb Christiann Eijkman
Emil Theodor Kocher

Emil Theodor Kocher
© Fototeca.cat
Metge i cirurgià suís.
Professor a la Universitat de Berna i operador eminent, fou l’iniciador de les tiroïdectomies i de nous mètodes per a tractar luxacions, hèrnies i hemorràgies internes Fisiopatòleg de primera fila, treballà també sobre alteracions endocrines i caquèxia estrumipriva És autor de Chirurgische Operationslehre ‘Tractat de cirurgia operatòria’, 1892 Premi Nobel de medicina el 1909
Wolfgang Laib
Art
Artista alemany.
Inicialment estudià medicina a la Universitat de Tübingen Des de l’any 1974 es dedicà només a l’art i aviat incorporà materials provinents de la natura, primer les pedres de llet i seguidament el pollen a partir del 1983 començà les obres amb arròs i des del 1988 incorporà la cera d’abelles
Edward Lawrie Tatum
Bioquímica
Bioquímic nord-americà.
Per les seves investigacions sobre l’acció química dels gens, l’any 1958 rebé el premi Nobel de medicina, compartit amb Beadle amb qui efectuà nombrosos experiments genètics en Neurospora crassa i amb Lederberg, coautor amb ell d’estudis sobre la transmissió i l’alteració de les característiques hereditàries en Escherichia coli i altres bacteris
Francesc Marià Servera i Jaume
Literatura catalana
Escriptor.
Es llicencià a Barcelona en medicina i cirurgia 1840 i exercí a Sineu Publicà nombroses novelles històriques La huérfana de Barcelona , 1850 El mundo tal cual es , 1863 El cardenal Alberoni o el hijo del jardinero , 1867 i drames del mateix estil Las intrigas de un privado , 1845 Doña Elvira de Belloch , 1851 etc
Monografies Mèdiques
Medicina
Col·lecció de publicació mensual que, dirigida per Jaume Aiguader i Miró, sortí del maig del 1926 al desembre del 1936.
Publicà nombrosos treballs sobre nous aspectes de la medicina El 1969 hom n'inicià una nova collecció, impulsada per JRamis, RBacardí, OCasassas, JColomines, JLlorens, JBurgués, AMirada i RCasares, que ha assolit una gran difusió per tots els Països Catalans Del 1976 ençà, la collecció és editada amb el patrocini de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques
Lleonard Jaques
Metge.
Ensenyà a Pisa i probablement a Florència Escriví, entre altres obres mèdiques, en llatí, un tractat contra Avicenna, ibn Māsawayh i, en general, la medicina aràbiga Adversus Avicennam, Mesuen et vulgares medicos omnes , 1533 i un comentari a la part patològica del Kitāb al-manṣūrī , d’al-Rāzī In nonum librum Rasis ad Almansorem , 1564
Marià Seguer
Historiografia catalana
Metge i erudit.
Vida i obra Membre del cercle intellectual de Gregori Maians, es doctorà en medicina l’any 1729 Fou metge de cambra del duc de Santisteban, i l’any 1740 ingressà en la Reial Societat de Medicina de Sevilla Obtingué la càtedra de teoria de la medicina el 1742, càrrec que ocupà fins a la seva mort El 1741, aspirà a la càtedra d’anatomia, que guanyà amb una gran polèmica Andrés Piquer Això comportà una llarga enemistat entre ambdós, que es traduí en controvèrsies públiques Per a les oposicions a la càtedra d’anatomia, Seguer preparà unes theses intitulades…
Francesc de Paula Folch i Amich
Metge.
Obtingué el títol de doctor metge cirurgià el 1823 a la Universitat de Granada Catedràtic de la Universitat de Cervera, passà a la Universitat de Barcelona, on ocupà la càtedra de patologia general i d’anatomia patològica Hi fou també degà de la Facultat de Medicina des del 1853 i també fou vicerector de la Universitat Literària de Barcelona des del 1862, càrrecs que mantingué fins a la jubilació 1880 Professor ajudant al Reial Collegi de Cirurgia de Barcelona, institució que li conferí el grau de doctor d’ambdues facultats 1829 El 1832 fou designat per la Reial Acadèmia de…
Júlia Coromines i Vigneaux
Psicologia
Psiquiatra i psicoanalista.
Filla de Pere Coromines i germana de Joan Coromines , es llicencià en cirurgia i medicina a Barcelona 1934 Del 1936 al 1938 la Generalitat de Catalunya l’anomenà metge de guarderies Després de la Guerra Civil de 1936-39 s’exilià, primer a París, on es diplomà com a puericultora per la Facultat de Medicina 1939 i després a l’Argentina fins que el 1944 tornà a Madrid, per realitzar el curs de doctorat, i l’any següent a Barcelona El 1947 aconseguí una beca del govern espanyol i estudià psiquiatria i psicoteràpia a la Clínica Tavistock de Londres Hi descobrí la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina