Resultats de la cerca
Es mostren 2830 resultats
Institució Catalana d’Història Natural
Botànica
Entitat fundada el 1899 a Barcelona per un grup d’estudiants.
El seu propòsit explícit era “relligar la ciència amb el catalanisme com altres ho han fet amb la història, l’art, la literatura i fins l’excursionisme” L’aprovació oficial dels estatuts tingué lloc el 14 d’abril de 1900, però la declaració de l’estat de guerra del maig posposà l’inici de les activitats al març del 1901 Molt vinculat al Centre Excursionista de Catalunya , hi instituïa el català com a llengua de comunicació, i entre els fundadors hi havia Josep Maluquer i Nicolau i el seu germà Salvador, Joan Baptista d’Aguilar-Amat i Banús, Joan Alzina i Melis, Josep Maria Mas de Xaxars i…
corts de Cadis
Història
Assemblea de diputats reunida del 24 de setembre de 1810 al 14 de maig de 1814 a Isla de León (actual San Fernando, prop de Cadis), Cadis i Madrid.
Fou reunida durant el govern de Josep I, en plena revolta antinapoleònica, sota la pressió dels grups cultes illustrats i liberals minoritaris, que proposaven la promulgació d’una constitució política per a la monarquia espanyola, de liquidar l’Antic Règim i de transformar la monarquia en un estat liberal liberalisme Les juntes de govern regional contribuïren decisivament a la seva celebració a la mateixa Junta Central es donaren tres tendències la conservadora, representada per Floridablanca, la reformista i moderada, de patró anglès, representada per Jovellanos, i la…
convivència d’ajuda mútua
Dret civil català
Qualsevol situació de convivència de dues o més persones majors d’edat que, sense constituir una familia nuclear, comparteixen un mateix habitatge, unides per vincles de parentiu sense límit de grau en la línia col·lateral, de simple amistat o de companyia.
Les persones que conviuen posen en comú elements patrimonials i el treball domèstic, amb una voluntat d’ajuda mútua i de permanència Com que aquestes situacions són molt heterogènies i diferents de les relacions de parella, els seus components no cal que es limitin a dues persones i tampoc no se n'han d’excloure els germans, que constitueixen el seu nucli principal Aquest tipus de convivència pot donar solucions a les persones grans, les quals resolen així els seus problemes econòmics i socials, i també evita l’aïllament en institucions geriàtriques No poden tenir relacions de convivència…
comunió
Cristianisme
Comunitat que tendeix a la màxima participació d’aquells que en són membres.
El sentit originari, més que participació en el sagrament de l’eucaristia, indica el conjunt de formes de participació en les realitats pròpies de la comunitat cristiana, o comunió eclesial , la qual, però, té en aquella el seu signe més evident El Nou Testament vincula a l’expressió grega κοινωνία el sentit de participació comuna dels cristians amb el Déu trinitari i el de la participació dels cristians els uns amb els altres Idealitzant segurament la realitat, però també indicant-ne un tret característic, els Actes dels Apòstols diuen de la comunitat primitiva que “els fidels tenien un sol…
Juràssic
Geologia
Segon sistema (i període) de l’era secundària o Mesozoic, situat damunt el Triàsic i sota el Cretaci.
El terme Juràssic fou començat a emprar per Avon Humboldt el 1795, bé que fou Lvon Buch que li donà el contingut actual És situat entre -213 i -144 milions d’anys Aquest període, eminentment transgressiu, en el qual la mar envaí en tres ocasions els continents, es caracteritza per la calma tectònica Durant el Juràssic l’Amèrica del Nord estigué unida a Euràsia, l’Amèrica del Sud completament aïllada, Austràlia restà unida a l’Antàrtida, i l’Àfrica i l’Índia també estigueren aïllades L’oceà Atlàntic era en plena expansió i la mar de Tetis formava un enorme geosinclinal, el qual s’…
Sant Pere de Castellbò (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
Situació Restes de la capella, situades en un tossal al nord de la vila de Castellbò ECSA – M Anglada Les restes de la capella de Sant Pere són situades en un tossal al nord de la vila de Castellbò, al peu del Serrat de Calderot i prop del torrent de Sendés en una cota de 1 100 m Són difícils de trobar perquè són en un lloc emboscat Mapa 34–10215 Situació 31TCG646943 Per anar-hi cal agafar la pista que du a Solanell des del poble de Castellbò fins a trobar una bifurcació a la dreta, al cap d’1,8 km, indret on es troba el Mas d’en Pere hom continua fins a arribar a un prat per on passa una…
Sant Cristòfol de Nevà (Toses)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereixen les ruïnes de l’església, amb l’interior de la nau i la capçalera al fons M Anglada Les restes de l’antiga església parroquial de Sant Cristòfol es troben a la part més alta del poble de Nevà, l’únic del municipi que es troba a la banda oposada a la vall És a 1 207 m d’altitud, i al vessant de tramuntana de la vall de Toses Mapa 255M781 Situació 31TDG242858 S’hi va per una pista asfaltada de 4 km que surt de Planoles i també des de Planés per la part baixa, i que travessa la línia fèrria i el riu Rigard, amb 2 km de recorregut MAB Història El poble de Nevà, que…
Sant Pau de Seguries
Art romànic
El lloc de Seguries apareix des d’un començament vinculat al monestir de Sant Joan de les Abadesses El primer esment data de l’any 898 i es tracta d’una venda d’una “ pecia de terra sita in loco apellato Seguries ” L’any 926, Guinedella, vídua de Teudemon, lliurà un gran alou situat a la vall de Seguries com a dot de la seva filla Elo, que entrà com a monja al monestir de les Abadesses els béns de Teudemon procedien d’un precepte del rei dels francs, i aquest fou, per tant, un dels primers repobladors de la vall, que fou aprisiada i organitzada entorn de l’any 880 La venda d’una peça de terra…
Sant Marcel de Flaçà (Serdinyà)
Art romànic
Situació Façana nord d’aquesta església, enfilada a la Solana de Serdinyà, a la riba esquerra de la Tet ECSA - A Roura Aquesta antiga església parroquial és a la solana de Serdinyà, a l’esquerra de la Tet, a una altitud de 995 m Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 39’ 30” N - Long 2° 18’ 50” E Hom arriba al veïnat de Flaçà, reduït avui a dos masos, després d’uns 4 km per una carretera que s’inicia a la N-116 a l’entrada de Joncet, a mà dreta Història Bé que el lloc de Flaçà sigui esmentat des del segle X Flaçano , 950 Flassianum , 956 Flazanum , 968, la primera menció de l’església i la parròquia…
Sant Esteve de la Doma (la Garriga)
Art romànic
Situació Primitiva parroquial del terme, ara dins l'àmbit d'un cementiri, molt transformada i fortificada en època gòtica M Anglada L’antiga església parroquial és dins el cementiri de la Garriga, al costat esquerre vers ponent de la carretera N-152, davant del quilòmetre 37 que correspon al tram de l’autovia de l’Ametlla Mapa L37-14364 Situació 31TDG399154 Per entrar al cementiri cal agafar l’autovia en sentit contrari, és a dir des de la sortida nord de la Garriga cap a Barcelona al cap de poc menys de 2 km es troba el trencall, a mà dreta cap a ponent MAB Història La primera notícia de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina