Situació
Façana nord d’aquesta església, enfilada a la Solana de Serdinyà, a la riba esquerra de la Tet.
ECSA - A. Roura
Aquesta antiga església parroquial és a la solana de Serdinyà, a l’esquerra de la Tet, a una altitud de 995 m.
Mapa: IGN-2349. Situació: Lat. 42° 39’ 30” N - Long. 2° 18’ 50” E.
Hom arriba al veïnat de Flaçà, reduït avui a dos masos, després d’uns 4 km per una carretera que s’inicia a la N-116 a l’entrada de Joncet, a mà dreta.
Història
Bé que el lloc de Flaçà sigui esmentat des del segle X (Flaçano, 950; Flassianum, 956; Flazanum, 968), la primera menció de l’església i la parròquia de Flaçà és del segle XII. L’any 1163 consta que Sant Martí del Canigó posseïa alous a la parròquia de Sant Marcel de Flaçà, segons es consigna en la butlla que el papa Alexandre III concedí a aquest cenobi en l’esmentat any.
Planta de l’església, de tradició preromànica, bé que bastida al segle XI.
R. Mallol, segons informació de L. Bayrou
Amb el despoblament del lloc, perdé la categoria de parròquia i passà a dependre de Sant Cosme i Sant Damià de Serdinyà.
Església
És una construcció romànica del segle XI, de nau única capçada per un absis carrat. La nau té actualment una coberta de fustam de dos vessants, que substituí una volta de canó de perfil semicircular anterior. Aquesta volta, tal vegada, ja va substituir, al segle XII o XIII, la coberta primitiva. En construir-se la volta s’hagueren de reforçar els murs amb dos arcs torals, dels quals subsisteixen els pilars, que es corresponen amb quatre petits contraforts exteriors, cosa que no impedí finalment que la volta es fes malbé.
El principal interès d’aquesta església es troba en el fet que, tot i conservar la planta tradicional preromànica, amb capçalera rectangular, presenta, des de l’origen i sense cap traça de represa de l’aparell, unes arcuacions de tipus llombard, que discorren sota el ràfec dels murs laterals de l’absis i ressegueixen el seu frontó. És un cas, fins ara únic, de transició entre l’arquitectura local anterior al romànic i l’arribada de la influència llombarda, a partir del segon decenni del segle XI.
L’absis, il·luminat per dues finestres de doble esqueixada, una a l’est i l’altra al sud, ha conservat la seva volta de canó de mig punt.
Peculiar absis carrat d’aquest temple, que presenta un fris d’arcuacions cegues sota el ràfec.
ECSA - A. Roura
L’aparell de l’església és compost de filades d’esquists rústegues, amb les característiques juntes solcades del segle XI.
La porta, d’arc de mig punt, és excepcionalment oberta a la paret nord, en direcció a les antigues masades, mentre que al migdia la paret de la nau s’assenta sobre una roca escarpada.
A la unió de la nau i de l’absis s’aixeca un campanar d’espadanya, emplaçament normal d’aquest tipus de campanar en plena època romànica.
Bibliografia
- Monsalvatje, 1899, vol. 9, ap. XXXI, pàgs. 270-274
- Abadal, 1954-55, VIII, doc. 73, pàgs. 292-293 i doc. 94, pàgs. 313-315
- Cazes, 1974*, pàg. 22