Resultats de la cerca

Membre de la Unió Velocipèdica Espanyola des del principi del segle XX, l’any 1911 en fou escollit delegat Combinà aquest càrrec amb el de directiu de la Societat Aeronàutica Espanyola L’any 1912 fundà l’Sport Ciclista Català, que presidí fins el 1914 i al qual conferí un esperit no competitiu i de ciclisme de lleure Un cop deixà la presidència, continuà vinculat a l’entitat com a directiu Posteriorment també fou president de la Unió Velocipèdica Espanyola

Fou professor a Torí 1890 S'especialitzà en lògica matemàtica i creà la lògica simbòlica Contribuí també a la geometria no euclidiana, al càlcul geomètric, i féu una exposició rigorosa de l’aritmètica, de la geometria projectiva, del càlcul infinitesimal i del vectorial Publicà Calcolo geometrico 1888, I principi de geometria logicamenti esposti 1889, etc Fundà també la Rivista di Matematica Inventà un llenguatge artificial internacional, la interlingua , amb vocabulari del francès, llatí, anglès i alemany

Atret en un principi pel sindicalisme, ingressà al partit comunista i en 1931-33 fou empresonat Posteriorment, la lectura de Nietzsche i Kierkegaard determinà un canvi de les seves inquietuds, així com el contingut de la seva obra literària, de caire existencialista De la seva obra cal esmentar les novelles Kaigō ‘Trobada causal’, 1952, Jiyū no kanata de ‘A l’altra banda de la llibertat’, 1954 i Kamen no shita ni ‘Sota la màscara’, 1971, autobiogràfica

Autor del retaule d’Altura Alt Palància, d’un decorativisme refinat, li són atribuïdes dues taules al Museu de Belles Arts de València Degollament de Santa Caterina i Santa Caterina , ~ 1450 El retaule de la Iessa Serrans pot ésser considerat obra del seu cercle Com els seus contemporanis Jacomart i Reixac, acusa una forta influència flamenca, i la seva obra, encara dins de la tradició gòtica, presenta un principi de millorament tècnic, una certa perspectiva i lleugers escorços

Professà al convent d’agustins de Barcelona 1658 Fou qualificador del Sant Ofici i examinador del bisbat de Barcelona i fou provincial del seu orde 1687 Bisbe de Solsona 1699-1708, fou l’únic bisbe del Principat que simpatitzà de bon principi amb la causa del rei arxiduc Carles III, al qual reté homenatge Fou membre de la junta d’eclesiàstics de Carles III fins a la cort de 1705-06, en què actuà d’habilitador del braç eclesiàstic

Professor a Aberdeen, Heidelberg, Colònia i Leipzig, defensà l’existència d’una entelèquia o principi vital diferent de la simple organització de la matèria i susceptible d’explicar el món i la seva evolució Són obres seves Geschichte des Vitalismus ‘Història del vitalisme’, 1905, Philosophie des Organischen ‘Filosofia de l’orgànic’, 1909, Leib und Seele ‘Cos i ànima’, 1916, Parapsychologie 1932, Die Maschine und der Organismus 1935 i Der Mensch und die Welt ‘L’home i el món’, 1945

S’obtenen comparant les taxes de fecunditat de cadascun dels grups d’edat femenins de cada país amb les d’una població que es pren com a referència Foren creats per A Coale l’any 1967 a la Universitat de Princeton per aprofundir en l’estudi dels censos i les estadístiques vitals europees del final del segle XIX i principi del segle XX Com a població de referència, Coale utilitzà la fecunditat dels hutterites , la més alta mai observada

Membre del Gimnàs Blume, començà a destacar al principi de la dècada de 1960 i es proclamà campiona de Catalunya 1968 Fou medalla de bronze en la classificació general del Campionat d’Espanya 1965, 1966 i subcampiona d’Espanya tres anys consecutius 1967, 1968, 1969 Fou diverses vegades campiona d’Espanya per equips amb el Gimnàs Blume Un cop retirada fou entrenadora de gimnàstica esportiva i, entre d’altres, es feu càrrec de la selecció catalana de gimnàstica

Destacà en les competicions estatals del final de la dècada de 1970 i el principi del 1980 i guanyà dos Campionats de Catalunya 1978, 1979 Disputà dos Campionats d’Europa 1984, 1986, en el primer dels quals aconseguí la medalla de bronze en 150 m salvament amb embarcació Llicenciat en Medicina i Cirurgia, està especialitzat en medicina de l’educació física i l’esport, i fou cap del comitè mèdic de l’Escola Espanyola de Salvament i Socorrisme

Ala i pivot del Marfil Santa Coloma des del 1999, debutà a la divisió d’honor amb Marc Carmona al principi de la dècada de 2000 Formà part del primer equip fins el 2004 Posteriorment jugà en divisions inferiors, normalment a la divisió de plata, amb el FS Olesa, el FS Vall del Tenes, l’AE Bellsport, el FS Montsant i el FS Montcada, aquest últim des del 2012 Al mateix temps, entrenà diversos equips de categories inferiors