Resultats de la cerca
Es mostren 2737 resultats
Mercè Vallès Corominas
Waterpolo
Jugadora de waterpolo.
Membre del Club Natació Sabadell, amb el qual guanyà quatre Lligues 2000, 2001, 2002, 2004, tres Copes de la Reina 2001, 2002, 2004 i disputà tres edicions de la Champions 2001, 2002, 2003 En el període 1997-2004 fou vuitanta-vuit vegades internacional amb la selecció d’Espanya, amb la qual participà en tres Campionats d’Europa 1999, 2001, 2003 i en el Campionat del Món de Barcelona 2003 Té la medalla de serveis distingits de la federació espanyola de bronze 2000, d’argent 2001 i d’or 2002, i la del mèrit esportiu de la federació catalana 2002 Es retirà…
Belén Martín Lozano
Waterpolo
Jugadora de waterpolo.
Es formà al Club Natació Atlètic-Barceloneta i el 1994 passà al Club Esportiu Mediterrani Fou dos cops guanyadora de la Copa Catalana 1995, 1996, tres cops del Campionat de Catalunya 1996, 1997, 1998, quatre cops de la Lliga 1995-98 i dos cops de la Copa de la Reina 1997, 1998 Participà en quatre Copes d’Europa de clubs 1995-98 En el període 1992-98 fou seixanta-sis vegades internacional, i disputà tres Campionats d’Europa 1993, 1995, 1997 i un Campionat del Món 1998 Rebé la medalla al mèrit esportiu de la federació catalana 1998 i la de serveis distingits de la federació espanyola de bronze…
Sílvia Bonastre Peremateu

Sílvia Bonastre Peremateu (a l’esquerra)
Arxiu S. Bonastre
Hoquei sobre herba
Jugadora d’hoquei sobre herba.
Es formà al Club Deportiu Terrassa i jugà en el primer equip 1999-2002 Després fitxà pel Reial Club de Polo de Barcelona 2002-06 i per l’Atlètic Terrassa Hockey Club Participà amb el combinat espanyol en els Jocs Olímpics d’Atenes 2004 i de Pequín 2008 Fou campiona de Catalunya 1999, 2000-04, 2006 i de la Copa de la Reina 2000, 2001, 2003, 2004, 2005, i guanyà sis Lligues espanyoles 2000-03, 2005, 2006, una Recopa d’Europa B 2005 i una Copa d’Europa B 2007 Rebé la medalla de la ciutat de Terrassa al mèrit esportiu per la seva participació en els Jocs Olímpics d’Atenes Entrenà la selecció…
Ana Alcázar Carrillo
Tennis
Tennista.
El 1994 guanyà el seu primer torneig de la WTA Múrcia i començà a entrenar-se al Club de Tennis Barcino a les ordres de Joan Aguilera Guanyà l’Orange Bowl sub-16 1995 i l’Orange Bowl sub-18 1996 El 1996 també fou campiona d’Espanya per equips amb el Barcino 1996, guanyadora de la Continental Cup 1996 i subcampiona de la Reina Soisbault Cup per a menors de divuit anys D’altra banda, guanyà el Campionat de Catalunya absolut dos anys consecutius 1996, 1997 Fou campiona d’Europa de seleccions femenines amb Espanya 1997 juntament amb Virginia Ruano i Gala León El 1998 participà en el Roland Garros…
Bernat Metge
Autògraf de Bernat Metge, on figura com a notari i escrivà dels delmes concedits pel papa Benet XIII al rei Joan I (1396)
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Història
Funcionari i escriptor.
Vida i obra Fill de Guillem Metge, especier que assortia de medicines el palau reial, i d’Agnès, la qual, en restar vídua, contragué noves noces amb Ferrer Sayol, escrivà, protonotari de la reina Elionor i traductor del llatí En aquests aspectes, el padrastre influí en la seva formació i en la seva carrera de funcionari reial i home de lletres el 1371, molt jove, ja era notari i funcionari de la cancelleria de la dita reina —enregistrava lletres i documents expedits per la reina i li escrivia també algunes missives— En morir aquesta, el 1375, passà al servei del duc de Girona, el futur Joan I…
, ,
La diplomàcia: una ambaixada a París durant la guerra dels Segadors
El 1648 l’aliança de Catalunya amb França passava per dures proves L’exèrcit francès a Catalunya, abandonat i sense soldada a causa de la rebellió de la Fronda contra el primer ministre Giulio Mazzarino, provocava conflictes greus amb els pagesos Igualment, el lloctinent Charles de Schömberg pretenia controlar les bosses d’insaculacíó de Barcelona per expurgar sospitosos de desafectes a França Tot plegat va fer decidir la Generalitat i Barcelona d’enviar una ambaixada a la cort de París L’ambaixador Joan Baptista Montfar-Sorts i Cellers, doctor en dret i germà de l’historiador Dídac Montfar,…
Francesc de Borja i d’Aragó

Francesc de Borja en un oli d’Alonso Cano (1624)
(CC0)
Cristianisme
Escriptor religiós.
Vida i obra Fill de Joan de Borja i Enríquez i de Joana d’Aragó filla d’Alfons d’Aragó, bastard de Ferran II Educat a Saragossa prop del seu oncle l’arquebisbe Joan d’Aragó, fou després patge de Caterina d’Àustria, germana de Carles V Quan Caterina esdevingué reina de Portugal, passà al servei de Carles V, el 1528, des d’on desplegà una brillant activitat cortesana i militar El 1529 es casà amb Elionor de Castro, portuguesa, dama de l’emperadriu Isabel de Portugal El 1530 nasqué llur hereu i successor Carles, i fou nomenat primer marquès de Llombai El 1536 prengué part en la guerra de…
,
Gonzalo Suárez Morilla
Cinematografia
Literatura
Escriptor i director cinematogràfic.
Vida i obra Cursà estudis de filologia francesa a Madrid i el 1953 debutà com a actor al Teatre Espanyol Universitari El 1956 viatjà a París i el 1959 s’installà a Barcelona El contacte amb l’entrenador de futbol Helenio Herrera, el seu padrastre, li facilità l’accés a la premsa esportiva, on publicà amb el pseudònim de Martin Girard Com a escriptor feu el relat Bailando para Parker , adaptat per Vicente Aranda a Las crueles El cadáver exquisito 1968 i les novelles De cuerpo presente 1963, traslladada a la pantalla per Antton Eceiza 1965, Los once y uno 1964, Trece veces trece 1964 i El…
,
Major I de Ribagorça
Història
Comtessa de Ribagorça (1017-35) i de Castella (1029-35), reina de Pamplona i comtessa d’Aragó.
Filla del comte Sanç I de Castella i d’Urraca Salvadórez, succeí en el comtat de Castella el seu germà Garcia II i en el de Ribagorça el comte Guillem II, cosí germà del seu pare Fou casada vers el 1010 amb el rei Sanç III de Pamplona, comte d’Aragó mort el 1035, que governà efectivament els seus estats Sembla que es tornà a casar, amb el comte Ponç II de Tolosa mort el 1060, de qui fou la primera muller, si aquesta, que es deia Major, no era la mateixa filla de Sanç III i d’ella
Joana II de Navarra
Història
Reina de Navarra (1328-49), filla del rei Lluís X de França i de Margarida de Borgonya.
Perdé els comtats de Xampanya i de Brié, que passaren a Felip VI de França Es casà 1317 amb el comte d’Évreux rei Felip III de Navarra La succeí el seu fill Carles II
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina