Resultats de la cerca

La capella de Sant Salvador de la Roca de Baborers, de la qual tan sols queden petites restes, deu el seu nom a la fortalesa de la Roca de Baborers, que depenia del castell de la Guàrdia de Ripoll que assegurava la defensa de la vall de les Llosses No passà de capella castellera i la seva història va estretament vinculada a la del castell

Poblada de grecs, romans i tracis, formà part de la Moesia inferior en temps de Septimi Sever, i més tard adquirí el rang de capital Fou assetjada pels gots el 248, i durant el segle V Teodoric l’escollí per a residir-hi Seu espiscopal, caigué sota les invasions dels búlgars, que l’arruïnaren Se'n conserven les restes de les muralles i un aqüeducte

Situació i presentació S'estén pel sector meridional de la comarca, pròxim ja a les Garrigues, comarca amb la qual comparteix les característiques morfològiques Limita amb els termes de Torres de Segre N i W, Aitona W, Llardecans SW, Torrebesses SE, Alcanó E, Alfés NE i Sunyer N Els seus altiplans són retallats per barrancs que davallen de la serra de la Llena vers el Segre, com són ara la Vall Major que procedeix de les Garrigues i desguassa al pantà d’Utxesa –una molt petita part del qual es troba dins el terme, espai classificat dins el PEIN–, al municipi de Torres de Segre o la capçalera…

Situació Fragment de mur medieval amb opus spicatum que forma part d’un conjunt fortificat convertit posteriorment en una masia V Buron Les ruïnes de l’Obac Vell són situades en una obaga de la part occidental de la serra del Pou, a una altitud de 680 m que permet contemplar a ponent una àmplia extensió que travessa la riera de Rellinars, i al nord la Bauma Roja i el cingle del Paller de Tot l’Any Mapa 36-15392 Situació 31TDG132090 Per anar al mas de l’Obac Vell cal agafar la carretera que va de Terrassa a Rellinars i, pocs metres abans d’arribar dalt de la collada de l’Obac km 9,8, trobarem…

Situació Restes de l’absis de l’església amb un acurat aparell, propi dels darrers temps de l’art romànic ECSA - J Giralt Les ruïnes de l’església de Santa Maria, coneguda com l’església rònega, se situen vora el cim de l’esperó de la serra on hi ha les restes del despoblat de Bensa Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent CAT-CCA-JGB Mapa 33-14360 Situació 31TCG265326 Història Aquest temple, dedicat a santa Maria, fou l’església del poble de Bensa, de la qual han arribat als nostres dies escasses referències documentals La primera notícia la…

Situació Escasses restes d'aquesta fortalesa islàmica situada en un rocall espadat sobre el marge esquerre del Segre ECSA - J Giralt L’anomenat castell d’en Txelis és en un rocall espadat localitzat al vessant de ponent de la serra de Monteró, dominant el marge esquerre del Segre a l’altura de Llorenç de Montgai Mapa 33-13328 Situació 31TCG215378 És difícil i llarg l’accés si es fa a través de la serra de Montero Des del pont d’Escaleta, situat a uns 2 km de Llorenç seguint la carretera cap a Camarasa, surt un camí de cabres a mà dreta que després de vorejar el riu s’enfila en…

Situació Aspecte dels murs de l’antiga església, actualment consolidats, situats al costat de l’actual capella ECSA - M Raurich Les ruïnes d’aquesta església són situades a llevant de la població, prop de les restes del castell, a la pagesia de Can Balard Mapa 35-14362 Situació 31TCG759181 L’itinerari per arribar al lloc és la drecera que mena al castell de Vilallonga FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Vilallonga Inicialment, tingué funcions parroquials, les quals perdé posteriorment en favor de l’antiga capella o sufragània de Sant…

Situació Vista de les escasses ruïnes d’aquest castell, destruïdes en bona part el 1945 en fer-s’hi un niu de metralladores ECSA - A Villaró Els vestigis del castell són en una petita elevació del terreny, damunt les cases de la Farrera dels Llops, a la solana de la vall de Sant Joan Fumat Mapa 34-10215 Situació 31TCG720977 Per pujar a la Farrera cal prendre la primera pista a l’esquerra, que es troba just quan comença la carretera de la Farga de Moles a Civís, i passar per sota la casa dita de les Cabanelles Tanmateix, hom pot trobar una carretera en molt millor estat fent marrada fins a…

Situació Sector oriental de la fortificació, molt malmesa i coberta de runes ECSA – A Villaró Les restes d’aquestes construccions són situades al capdamunt del poble dels Castells Mapa 34–11253 Situació 31TGC499848 La carretera Noves-Gerri passa per Taús i pels Castells, abans de davallar cap al Pallars Les restes de les fortificacions dels Castells són a la part alta del poble, partides per una construcció moderna Història El castrum de Castels apareix en un document de donació de castells d’Ermengol VII al bisbe d’Urgell Bernat Sanç, el 1159 Formava part de la…

Situació Vista d’aquesta fortalesa, bastida sobre una roca a la part alta del poble de Castellar ECSA - A Villaró Aquesta fortalesa és al vessant sud de la vall de Tost, en una roca penjada sobre el torrent, a la part alta del poble de Castellar Mapa 34-11253 Situació 31TCG665813 Si per a anar a Tost calia prendre des de la C-1313, a l’altura dels Hostalets de Tost, la pista nord, la que mena a Castellar surt del mateix indret, però en direcció sud, passat el pont Les restes del castell es troben al cap del poble, voltant la roca Història Tot i que pertany al mateix sistema…