Situació
Escasses restes d'aquesta fortalesa islàmica situada en un rocall espadat sobre el marge esquerre del Segre.
ECSA - J. Giralt
L’anomenat castell d’en Txelis és en un rocall espadat localitzat al vessant de ponent de la serra de Monteró, dominant el marge esquerre del Segre a l’altura de Llorenç de Montgai.
Mapa: 33-13(328). Situació: 31TCG215378.
És difícil i llarg l’accés si es fa a través de la serra de Montero. Des del pont d’Escaleta, situat a uns 2 km de Llorenç seguint la carretera cap a Camarasa, surt un camí de cabres a mà dreta que després de vorejar el riu s’enfila en fort pendent, en direcció sud sud-oest, fins als esperons de la serra de Montero. Un cop guanyada la part alta, s’envolta el rocall del castell per la cara est.
Història
En aquest indret s’ha documentat una ocupació prehistòrica del bronze mitjà. La reocupació del lloc es produí en època andalusina. Aquesta nova ocupació del període islàmic creiem que respon al plantejament global de distribució dels assentaments seguint unes directrius estratègico-productives que des del primer moment de la conquesta, però sobretot a partir del segle X, s’estableixen dins l’organigrama de la Marca Superior d’al-Andalus. Considerem aquest establiment com un as-sakhra, és a dir, un petit reducte fortificat situat en una roca o penya i utilitzat com a assentament d’una guarnició encarregada de vigilar un punt determinat. El rocall és situat a força altura, controlant el pas important del Segre des de Camarasa cap als plans de Llorenç.
Castell
L’assentament s’adapta perfectament a la topografia del rocall. L’únic accés al castell d’en Txelis és a la cara est, aprofitant una falla on se situà una estreta entrada formant un corredor allargat i estret, amb dues zones barrades a manera de porta d’uns 70-90 cm d’amplada màxima a la part baixa, que encara conserva restes d’aquests murs de tancament, el segon dels quals amb arc rebaixat. Conserva part de les construccions defensives a les cares nord i est, contràriament a les que hi havia a les altres cares, perdudes a causa dels processos d’erosió. Aprofitant un canvi de nivell de la roca, s’ha excavat una mena de cisterna d’uns 1, 70 × 1 m.
Les restes d’emmurallament recolzen directament sobre el rocall, que fa de fonamentació. L’aparell constructiu és de maçoneria irregular lligada amb morter de tàpia amb calç.
A partir del material ceràmic aparegut en superfície es pot dir que fou ocupat durant el segle XI, probablement entre la caiguda de Camarasa (1050) i la conquesta definitiva de Llorenç (1115-16). No es pot precisar, però, l’establiment inicial d’aquest assentament.
Bibliografia
- Giralt-Benseny, 1987, pàgs. 5-21
- Giralt, 1991, pàg. 73