Situació
Fragment de mur medieval amb opus spicatum que forma part d’un conjunt fortificat convertit posteriorment en una masia.
V. Buron
Les ruïnes de l’Obac Vell són situades en una obaga de la part occidental de la serra del Pou, a una altitud de 680 m que permet contemplar a ponent una àmplia extensió que travessa la riera de Rellinars, i al nord la Bauma Roja i el cingle del Paller de Tot l’Any.
Mapa: 36-15(392). Situació: 31TDG132090.
Per anar al mas de l’Obac Vell cal agafar la carretera que va de Terrassa a Rellinars i, pocs metres abans d’arribar dalt de la collada de l’Obac (km 9,8), trobarem un camí a mà dreta de la carretera que ens porta a la casa nova de l’Obac. Situats darrere la casa nova de l’Obac i seguint el camí de mà esquerra en direcció nord uns 800 m, arribarem a les restes de la casa vella de l’Obac. (ABB)
Història
Les referències documentals sobre aquest mas són escasses a l’època medieval. Només sabem que el seu senyor a començament del segle XII fou Arnau Berenguer, un fugitiu de les invasions almoràvits. Més tard, quan queda tipificat com a mas, abunden les referències, bé que no donen notícies de l’edificació material. (EPF)
Casa
Els orígens de la casa vella de l’Obac encara són desconeguts i les seves restes contribueixen a augmentar aquest desconeixement.
Hi trobem construccions de diferents èpoques, sobretot del segle XVIII. Alguns elements d’aquestes construccions han suscitat polèmiques: en una torre de planta quadrada s’hi ha volgut veure un colomer del segle XII, i una dubtosa torre de planta circular s’ha datat d’època alt-medieval. Aquestes datacions comporten un perill, ja que no es basen en una acurada investigació, que hauria d’incloure un informe arqueològic com a element principal.
Però, sobretot, les especulacions s’han centrat en l’estranya construcció trobada dins del recinte de les ruïnes. Es tracta d’un edifici de planta rectangular, que avui queda sota el nivell del terra, de més de dos metres de fondària, amb la particularitat que dos dels murs presenten un aparell molt regular en opus spicatum. A més, en el mur de ponent, on l’aparell en espiga està més ben fet, hi trobem un contrafort de molt bona factura, fet amb petits carreus rectangulars ben treballats i escairats, que ens recorda un tipus constructiu d’època romana.
Sigui com sigui, ens sembla agosarat intentar datar aquesta estructura només pel seu aparell, ja que l’opus spicatum té una cronologia molt àmplia. Creiem que una investigació arqueològica permetria aclarir molts dubtes, no tan sols en aquest jaciment sinó, per extensió, també en altres construccions i restes on trobem sovint aquest tipus d’aparell arreu del Vallès Occidental. (ABB)
Bibliografia
- Ferrando, 1983, pàgs. 201-211
- Gorina, 1924, pàgs. 57-62