Sant Valentí de Vilallonga (Sant Martí Sesgueioles)

Situació

Aspecte dels murs de l’antiga església, actualment consolidats, situats al costat de l’actual capella.

ECSA - M. Raurich

Les ruïnes d’aquesta església són situades a llevant de la població, prop de les restes del castell, a la pagesia de Can Balard.

Mapa: 35-14(362). Situació: 31TCG759181.

L’itinerari per arribar al lloc és la drecera que mena al castell de Vilallonga. (FJM-AMB)

Història

Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Vilallonga. Inicialment, tingué funcions parroquials, les quals perdé posteriorment en favor de l’antiga capella o sufragània de Sant Martí Sesgueioles.

El lloc de Vilallonga apareix documentat a partir de l’any 1022, quan el senyor de Castellar anomenat Seguí deixà al seu fill Company, entre altres coses, la torre de Vilallonga. L’existència de l’església es constata a partir de l’any 1043, quan arran d’un judici uns testimonis juraren sobre l’altar de Sant Valentí que havien vist a Guiscafred apassionar un alou situat en els termes de Vilallonga, per la qual cosa l’església on es feu el jurament havia de ser la de Sant Valentí de Vilallonga.

Vers l’any 1062 l’edifici es degué refer de nou, ja que aquest any Goltret en el seu testament deixà un mancús a Sant Valentí de Vilallonga per la seva dedicació.

Les funcions parroquials es comproven per l’aparició de Vila Longa en una llista de parròquies del bisbat de Vic, datable entre els anys 1025 i 1050. Aquestes funcions encara apareixen en una altra llista de parròquies de mitjan segle XII. Segurament el creixement que tingué la vila de Sant Martí Sesgueioles promoguda pel rei Pere el Catòlic i els seus successors motivà que dins del segle XIII es procedís a un intercanvi de funcions. Així, l’església de Sant Martí Sesgueioles passà a exercir les funcions parroquials, i la de Sant Valentí de Vilallonga restà com a sufragània, si bé mantingué algun privilegi especial com el de celebrar-hi missa matinal, cosa que encara podia fer l’any 1740.

L’antic edifici fou substituït per un de nou l’any 1699, el qual en l’actualitat només té caràcter de capella. De l’edifici antic encara se’n veuen algunes restes prop de la capella nova. (ABC)

A tocar la moderna capella o santuari de Sant Valentí, resten dos fragments de mur separats l’un de l’altre per 2,30 m i disposats en el sentit E-W, que s’han considerat tradicionalment les restes de la capella primitiva.

L’any 1991 es va restaurar la capella de Sant Valentí, es van netejar i consolidar aquests murs i es va restituir la planta de la primitiva capella, de la qual donem testimoni fotogràfic. (FJM-AMB)

Bibliografia

  • Pladevall, 1969-79, núm. 3191
  • Miserachs, 1972, pàg. 5
  • Pladevall, 1982, pàgs. 446-449