Resultats de la cerca

Vida i obra Ciutadà barceloní, fill de Ramon Savall, que fou tresorer de la reina Elionor de Portugal Ja pertanyia al Consell de Cent el 1366 fou conseller de Barcelona en 1378-79, 1381-82, 1394-95 i conseller en cap en 1397-98, 1404-05 i 1407-08 Aquest mateix any 1408 hagué de deixar el càrrec perquè fou nomenat mestre racional pel rei Martí l’Humà, càrrec que ocupà fins el 1415 Anteriorment, del 1389 al 1390 ja havia tingut un altre càrrec reial, el de batlle general de Catalunya Pel març del 1396 fou enviat pel consell de Barcelona a la cort de Joan I a Perpinyà per denunciar els abusos…

Vida i obra De família francesa, entrà a la Companyia de Jesús el 1759 i es formà en centres jesuïtes d’Alacant, València, Tarragona i Girona Partí exiliat cap a Itàlia el 1767, sense haver rebut ordes majors, i se secularitzà el 1769 Residí a Ferrara, Venècia, on es casà, i —després d’un fugaç retorn a Espanya— Nàpols Durant els seus primers decennis a Itàlia publicà Odas de Filópatro Ferrara 1778-79, volums de poesia illuminista, i compongué quatre obres dramàtiques en prosa, inèdites A partir del 1800, traduí al castellà poemes del Pseudo-Ossian com  Fingal y Temora  i algunes…

Almirall i procurador reial Fill petit d’Ot I de Montcada i de Pinós, baró d’Aitona, de qui heretà els béns radicats al Gironès i a la Selva El 1340, nomenat almirall declarat vitalici el 1342, anà amb Galceran Marquet a la zona de Gibraltar per auxiliar Alfons XI de Castella contra els merinites fou amonestat pel rei pel fet de negligir la vigilància de l’estret A Barcelona preparà la invasió a Mallorca contra el rei Jaume III desembarcà —amb el càrrec d’almirall de Mallorca i comtats— el 1343 a Santa Ponça, amb èxit, i de retorn a Barcelona ajudà amb les seves naus l’exèrcit…

Després de la caiguda de la regència d’Espartero 23 de juliol de 1843 i havent estat establerta, anticonstitucionalment, la majoria d’edat d’Isabel II 8 de novembre de 1843, el 4 de juliol de 1844 havia estat aprovada per les corts convocades per Narváez, amb la facultat de reformar la Constitució del 1837 Recollint els principis fonamentals del “liberalisme doctrinari”, la constitució responia a un concert entre les voluntats del monarca i les corts, les dues institucions històriques bàsiques de l’estat Eliminà els articles radicals de la constitució del 1837 restabliment de la…

La primitiva cúria règia es transformà, durant la baixa edat mitjana, en el Consell Reial de Castella, assessor del rei en el govern Ferran IV, Alfons XI i Enric II l’ampliaren i l’obriren a la burgesia i als municipis Joan I el reorganitzà el 1385 i hi admeté quatre representants del poble, quatre de la noblesa i quatre més de la clerecia Les corts de Briviesca 1387, Enric III 1406 i Enric IV 1459 el reformaren, n'augmentaren el nombre de funcionaris, afavoriren la inclusió de juristes i lletrats i afebliren la influència de la noblesa i del clericat El progressiu afebliment de les corts, el…

Amb seu a Varsòvia, harmonitza i coordina els controls dels estats membres, als quals assessora i proporciona suport tècnic La logística i el personal de les operacions corresponen als estats Coordina les operacions marítimes conjuntes i els controls terrestres dels estats membres amb fronteres exteriors, i dirigeix la resposta ràpida en situacions d’emergència, així com el retorn d’immigrants declarats illegals bé que la determinació dels retorns és competència de cada estat, i també centralitza i facilita l’intercanvi d’informació i vetlla pel compliment de les normes…

Fill d’un funcionari de l’administració colonial britànica, es graduà al Sudan Military College 1952 Després de la independència del Sudan 1956 fou el cap d’un grup de joves militars partidaris del panarabisme de Nasser , el Moviment d’Oficials Lliures El 1969 liderà un cop d’estat que enderrocà el govern civil d’Ismail al-Azhari i instaurà una junta militar Consell Revolucionari de Comandament que presidí Emprengué una política de nacionalitzacions i intentà, mitjançant algunes mesures de conciliació, de posar fi a la rebellió cristiana i animista del sud enfrontada a l’estat controlat pels…

Llicenciat en ciències econòmiques i dret per la Universitat de Barcelona 1976, el 1980 inicià la carrera diplomàtica incorporant-se a l’ambaixada d’Espanya a Bolívia 1980-82 posteriorment estigué a les Filipines 1982-84, al Ministeri d’Afers Estrangers a Madrid 1984-87 i a la Missió Permanent d’Espanya a les Nacions Unides a Nova York 1987-91 com a delegat de drets humans Ha estat també cap de gabinet del secretari general de política exterior del Ministeri d’Afers Estrangers 1991-96, ambaixador a Malàisia 1996-2001, al Vietnam 1997-98 i a Brunei 1996-2001, representant permanent d’Espanya…

Es llicencià en filologia hispànica, amb especialitat català, i ha estat professora de català Ha collaborat de manera habitual a la premsa i formà part del collectiu d’escriptors Ofèlia Dracs i de l’equip fundador d’ El Punt Diari Com a narradora, inicià la seva obra amb Escubidú 1982, Sauló 1984 i La ciutat 1990, a les quals seguiren La visita de Truda 1993 i Les campanes de Sant Serní 1996 A partir de La pluja d’estels 2002, finalista del premi Carlemany 2001, una novella que juga amb un doble temps històric, el present i un passat que se situa als anys trenta, en l’etapa de la República i…

Afiliat, des de l’any 1970, al Partit Liberal d’Hondures, n'esdevingué coordinador d’organització El 1985 fou escollit diputat per primer cop, càrrec que ocupà fins al 2005, que es presentà a les eleccions presidencials Victoriós en els comicis, substituí Ricardo Maduro, del Partit Nacional Al llarg del seu mandat, gràcies a un acord amb el president veneçolà Hugo Chávez, des del 2005 aconseguí comprar petroli en condicions favorables, cosa que repercutí en una baixada generalitzada dels preus dels carburants i permeté millorar els resultats econòmics Al gener de l’any següent aconseguí que…