Resultats de la cerca
Es mostren 1831 resultats
Jane Fonda
Cinematografia
Actriu cinematogràfica nord-americana.
Filla d’ Henry Fonda , treballà a Broadway i estudià a l’Actor’s Studio Destacà com a protagonista de Tall Story 1960, de Joshua Logan, però la popularitat li arribà arran del matrimoni amb el director francès Roger Vadim 1965-73, del qual protagonitzà La ronde 1965 i Barbarella 1968 Aquests anys actuà també a les ordres de Sydney Pollack They Shoot Horses, don’t They , 1968 i de Jean-Luc Godard Tout va bien , 1972 El 1972 i el 1978 obtingué l’Oscar a la millor interpretació femenina per Klute 1971, d’Alan J Pakula, i Coming Home 1978, de Hal Ashby, respectivament Altres films seus són A…
Xavier Corberó i Olivella
Escultura
Escultor.
Començà a dibuixar i treballar amb metalls a l’obrador patern, on valorà Gargallo, i a l’Escola Massana a la Central School of Arts and Crafts de Londres conegué l’obra de Henry Moore en aquest període conreà també la pintura Prengué part en la Biennal Hispanoamericana del 1955 Exposà 1959 individualment a Lausana Suïssa, on visqué un període clau de la seva formació treballant a la foneria Medicci Es presentà a diverses collectives europees i als salons de Maig barcelonins, on obtingué els premis Manolo Hugué 1960 i Ramon Rogent 1961 Exposà a Munic 1963, on rebé la medalla d’or de l’estat de…
Benet Juncà i Bassols
Música
Organista i compositor.
En el període 1773-80 ocupà durant dos anys el càrrec d’organista de l’església de Sant Felip Neri i durant cinc del Reial Monestir de les Jerònimes Sant Maties, ambdós a Barcelona El 1778 oposità a la plaça d’organista de la catedral de Tarragona Finalment, el 1781 guanyà per oposició la plaça d’organista de l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona, que ocupà fins a la seva mort, el 1821 A la Ciutat Comtal gaudí d’una bona reputació i tingué cura de la formació de diversos alumnes distingits, entre els quals Pau Poch De les seves composicions —els manuscrits es conserven a la…
,
Jesús Alturo i Perucho

Jesús Alturo i Perucho
Historiografia
Escriptura i paleografia
Lingüística i sociolingüística
Paleògraf, filòleg i historiador.
Professor, des del 1976, de filologia llatina a la Universitat Autònoma de Barcelona, on el 1992 succeí el seu mestre Manuel Mundó a la càtedra de paleografia, codicologia i diplomàtica Membre del Comité International de Paléographie Latine 1994, de la Société Nationale des Antiquaires de France 2013, i director de la Series Hispanica dels Monumenta Palaeographica Medii Aevi , sota el patrocini de la Union Académique Internationale, de l’Institut de France, del Comité International de Paléographie Latine, de la Real Academia de la Historia de Madrid i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de…
mosaic
Mosaic de la façana del Palau de la Música Catalana de Barcelona
© Fototeca.cat
Art
Decoració d’una superfície feta incrustant-hi trossets de pedra, de marbre o d’altres materials de diferents colors.
Història El mot prové del llatí musivum opus , terme creat a Roma vers la fi del segle I aC per indicar les decoracions fetes amb tècnica que adornaven les fonts i les coves, llocs que consagrats a les muses, rebien el nom de musae , i llur decoració, el de musivum opus Dins el treball del mosaic cal distingir dues grans categories el mosaic de paviment i el mural A Gòrdion hom ha descobert mosaics de paviment fets amb palets de riu de diferents colors, que daten del segle VIII aC Aquesta tècnica simple fou emprada a Grècia durant els segles VI-IV aC Pella, i més tard a Sicília La invenció…
arxius diocesans
Historiografia catalana
Dipòsits documentals de les vuit diòcesis catalanes (Barcelona, Girona, Lleida, Urgell, Solsona, Tarragona [vg. Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona], Tortosa i Vic), les tres valencianes (València [vg. Arxiu Diocesà de València], Sogorb-Castelló i Oriola-Alacant) i les insulars (Mallorca [vg. Arxiu Diocesà de Malloca], Menorca [vg. Arxiu Diocesà de Menorca] i Eivissa), que tenen un arxiu com a dependència de la seva cúria o organisme de govern.
Seria més correcte d’anomenar-los arxius episcopals En el cas de la diòcesi d’Elna-Perpinyà, els documents anteriors al 1790 es troben a l’Arxiu Departamental dels Pirineus Orientals, a la sèrie G Tot i la coincidència bàsica dels organismes que generaren els referits dipòsits documentals, la seva consistència és molt diversa Els bisbats d’origen tardà produïren sèries més breus Oriola fou creada el 1564, Solsona, el 1593, Eivissa, el 1782 i Menorca, el 1795 Les pèrdues per motius de guerra afectaren seriosament alguns centres Així, l’arxiu del bisbat de Lleida gairebé no guarda cap document…
Els estudis d’ecologia i distribució dels ocells marins
Exemplar de baldriga balear Puffinus mauretanicus incubant al niu Daniel Oro Els darrers trenta anys, els estudis d’ocells marins als Països Catalans han evolucionat molt L’esforç de seguiment ha anat en augment, tant pel que fa al nombre d’espècies com al territori estudiat Però potser el canvi més significatiu ha estat el tipus de seguiment en molts casos s’ha passat dels simples censos de població a estudis ecològics que permeten no solament estimar les poblacions actuals d’una manera més precisa, sinó també analitzar quins són els factors que més incideixen en la dinàmica de les…
Clara Segura i Crespo

Clara Segura i Crespo, a l'obra La rosa tatuada (TNC, 2014)
© May/Zircus-TNC
Teatre
Actriu.
Formada a l’Institut del Teatre, ha interpretat obres dirigides per Oriol Broggi, entre les quals cal esmentar Jordi Dandin 1999, de Molière Refugi 2003, de Jessica Goldberg Antígona 2006, Electra 2010, de Sòfocles, Incendis 2012, de Wajdi Mouawad i Una jornada particular 2015, d’Ettore Scola, per la qual rebé el premi de la Crítica a la millor actriu 2016, atorgat també per la seva interpretació del monòleg Conillet 2015 de Marta Galán en adaptació i direcció de Marc Martínez Ha actuat també dirigida per Àngel Llàcer en El somni d’una nit d’estiu , de William Shakespeare 2002, i…
colobra
colobra escurçonera
© Fototeca.cat
Herpetologia
Nom que hom dóna a diversos rèptils ofidis, especialment als de la família dels colúbrids.
Les colobres tenen costums molt diversos i s’alimenten en general de mamífers petits, ocells, amfibis i rèptils Una gran majoria són tropicals, però en la fauna de la península Ibèrica són representades per unes 10 espècies, que viuen generalment en els llocs àrids Cal destacar-ne les següents colobra verda i groga Coluber viridiflavus , que pot arribar a fer 190 cm, però que normalment no sobrepassa els 120 cm té el dors de color verd groguenc, amb franges transversals negres, i les parts inferiors, de color groc blanquinós és diürna i resisteix bé les variacions de temperatura Habita el NE…
Giovanni Battista Martini
Historiografia
Música
Compositor, teòric i historiador de la música.
Vida El 1722 ingressà en l’orde franciscà i, després de dur a terme estudis de cant, violí, clavicèmbal i composició, el 1725 fou nomenat mestre de capella de l’església de Sant Francesc, a Bolonya, on fou ordenat capellà quatre anys més tard El 1753 assistí, a Roma, a l’èxit obtingut per la seva música, arran del qual li oferiren el càrrec de mestre de capella de Sant Pere, que rebutjà Fou el teòric musical més notable de l’Europa de la segona meitat del segle XVIII, encara que això limità la seva importància com a músic i documentalista tenia una biblioteca amb més de 17000 volums La seva…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
