Resultats de la cerca
Es mostren 1829 resultats
José Sacristán Turiégano

José Sacristán Turiégano
© Universidad Internacional Menéndez Pelayo
Cinematografia
Actor cinematogràfic castellà.
Abandonà la feina de mecànic cap a vint anys per dedicar-se a la interpretació S’inicià en el teatre d’aficionats i, a partir del 1962, es professionalitzà Debutà en el cinema el 1965 en La familia y uno más , de Fernando Palacios i, fins al darrer franquisme fou un dels principals intèrprets de comèdia espanyola, junt amb Alfredo Landa i d’altres, sota la direcció de realitzadors com Pedro Lazaga La ciudad no es para mí , 1967 Vente a Alemania Pepe , 1971 o Roberto Bodegas Vida conyugal sana , 1973, premi Sant Jordi 1974 Des de la segona meitat dels anys setanta abandonà aquest gènere en…
Joan Lluís Bozzo i Duran
Teatre
Actor i director teatral.
En una primera etapa, participà en diverses formes experimentals mentre estudiava a la universitat i feu teatre de carrer i itinerant, aquest darrer amb una comuna teatral fundada l’any 1971 El 1973 s’incorporà al teatre professional com a ajudant de direcció en la companyia de Pau Garsaball en l’obra Berenàveu a les fosques , de Josep M Benet i Jornet El 1975 obtingué un gran èxit amb Les Troianes , d’Eurípides-Sartre, amb un grup que ell mateix havia format a la universitat Fins el 1978 treballà en diverses companyies, i a partir d’aquest any s’integrà al grup Dagoll Dagom , en el qual…
paleosol
Geologia
Sòl antic, desenvolupat durant un moment qualsevol de la història geològica i que s’ha conservat fins avui, bé com a sòl relicte o no enterrat, o bé com a sòl fòssil sota sediments i sèries estratigràfiques.
Els paleosols poden ésser subaeris o subaquàtics Els paleosols estudiats per la paleopedologia assenyalen un moment històric d’installació de la vida, especialment la vegetal, sota condicions paleoclimàtiques i paleoambientals, les quals poden ésser deduïdes de llur estudi Les superfícies de discordances, de disconformitats i dels paleorelleus solen conservar els paleosols més o menys erosionats Se solen trobar també sepultats sota les laves volcàniques i els mantells de piroclasts sota els sediments eòlics dunes i loess i en els contactes que separen els ciclotemes, ritmes i seqüències…
micròtids
Mastologia
Família de mamífers de l’ordre dels rosegadors caracteritzats per una forta arcada zigomàtica, les molars formades per dues sèries alternes de prismes triangulars de creixement continuat i les incisives inferiors allotjades en uns alvèols molt profunds.
El canal infraorbitari és estret, i la cua és més curta que el cos Comprèn una vintena de gèneres i més de 100 espècies lemming , rata d’aigua, rata mesquera americana, etc
mosaic
Mosaic de la façana del Palau de la Música Catalana de Barcelona
© Fototeca.cat
Art
Decoració d’una superfície feta incrustant-hi trossets de pedra, de marbre o d’altres materials de diferents colors.
Història El mot prové del llatí musivum opus , terme creat a Roma vers la fi del segle I aC per indicar les decoracions fetes amb tècnica que adornaven les fonts i les coves, llocs que consagrats a les muses, rebien el nom de musae , i llur decoració, el de musivum opus Dins el treball del mosaic cal distingir dues grans categories el mosaic de paviment i el mural A Gòrdion hom ha descobert mosaics de paviment fets amb palets de riu de diferents colors, que daten del segle VIII aC Aquesta tècnica simple fou emprada a Grècia durant els segles VI-IV aC Pella, i més tard a Sicília La invenció…
arxius diocesans
Historiografia catalana
Dipòsits documentals de les vuit diòcesis catalanes (Barcelona, Girona, Lleida, Urgell, Solsona, Tarragona [vg. Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona], Tortosa i Vic), les tres valencianes (València [vg. Arxiu Diocesà de València], Sogorb-Castelló i Oriola-Alacant) i les insulars (Mallorca [vg. Arxiu Diocesà de Malloca], Menorca [vg. Arxiu Diocesà de Menorca] i Eivissa), que tenen un arxiu com a dependència de la seva cúria o organisme de govern.
Seria més correcte d’anomenar-los arxius episcopals En el cas de la diòcesi d’Elna-Perpinyà, els documents anteriors al 1790 es troben a l’Arxiu Departamental dels Pirineus Orientals, a la sèrie G Tot i la coincidència bàsica dels organismes que generaren els referits dipòsits documentals, la seva consistència és molt diversa Els bisbats d’origen tardà produïren sèries més breus Oriola fou creada el 1564, Solsona, el 1593, Eivissa, el 1782 i Menorca, el 1795 Les pèrdues per motius de guerra afectaren seriosament alguns centres Així, l’arxiu del bisbat de Lleida gairebé no guarda cap document…
Els estudis d’ecologia i distribució dels ocells marins
Exemplar de baldriga balear Puffinus mauretanicus incubant al niu Daniel Oro Els darrers trenta anys, els estudis d’ocells marins als Països Catalans han evolucionat molt L’esforç de seguiment ha anat en augment, tant pel que fa al nombre d’espècies com al territori estudiat Però potser el canvi més significatiu ha estat el tipus de seguiment en molts casos s’ha passat dels simples censos de població a estudis ecològics que permeten no solament estimar les poblacions actuals d’una manera més precisa, sinó també analitzar quins són els factors que més incideixen en la dinàmica…
Àngel Garcia i Vidal
Cinematografia
Director d’animació i dibuixant.
Vida Considerat el degà dels animadors catalans, també ha aplicat l’animació a l’ensenyament i ha treballat en disseny gràfic i illustració Admirador del mestre Joan Junceda, s’inicià en la professió en els estudis Balet y Blay com a intercalador i ajudant de l’animadora Conxita Siquier durant la fase final del llarg Alegres vacaciones 1945-48 El primer curt que rodà fou Laudate 1948, seguit de Croc-croc, la granota llesta 1953, amb Josep Serra i Estruch per a Ica Films La collaboració amb J Serra continuà amb Platero y la ranita 1956 Aventuras de Rat y Mau 1960, un dels primers curts en…
Carles Cases i Pujol
Cinematografia
Músic i compositor.
Vida Format en un ambient de tradició musical, de petit s’installà a Manresa i estudià al Conservatori de Manresa i al de Barcelona El 1976 marxà de gira a Noruega amb l’orquestra de Lluís Rovira i estudià a l’Acadèmia Harstad Feu de professor de l’escola de música L’Esclat, de Manresa A Barcelona formà part de l’equip de Lluís Llach, com a intèrpret de violoncel i com a arranjador i productor També formà part del grup Blaumarí, amb el qual tingué el seu primer contacte amb la composició cinematogràfica Josep Maria López i Llaví li encarregà la banda del curt Cap de Quers 1988 Llach l’…
Josep Maria Blay i Castillo
Cinematografia
Productor, distribuïdor i directiu.
Vida Fou director gerent d’Exclusivas Febrer y Blay Barcelona 1930, dedicada a la compravenda, lloguer i distribució de films de Filmófono de Madrid, Bavaria Film de Múnic, AAFA de Berlín, el noticiari francès Pathé Journal i les populars sèries de curts de dibuixos nord-americans També representà els aparells sonors de la Nacional Sono Films Installada a la rambla de Catalunya des del 1932, el 1935 l’empresa es convertí en Ediciones y Distribuciones Cinematográficas EDICI i el 1938 s’associà amb Ramon Balet i Raurich per fundar la productora Balet y Blay Producción y…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina