Resultats de la cerca

Aquest gènere té unes característiques típiques, com la capacitat cranial superior a 750 cm 3 , el desenvolupament del neopalli, la dentició reducció de l’aparell mastegador i la postura bípeda en posició erecta Són molts els problemes per a assenyalar uns criteris que marquin el límit inferior del gènere Homo en les formes fòssils, sobretot a causa de la varietat de les restes trobades i del caràcter fragmentari de les dades, les quals coses donen lloc a nombroses divergències taxonòmiques Hom pot considerar actualment tres espècies Homo habilis, Homo erectus i Homo sapiens L’ Homo habilis…

Es publica des del 1915 en castellà, i en els seus orígens fou impulsada per Lluís Tramoyeres com a butlletí de la institució La seva gestació s’inicià el 1905, amb els acadèmics Teodor Llorente, Serrano i Morales, Martínez i Aloy, Roc Chabàs i Gonçal Salvà, el secretari Lluís Tramoyeres i Josep Maria Belda com a president, però en aquell moment les gestions no arribaren a bon port El 1910 es reprengué el tema i, per fi, el 9 de novembre de 1915 es repartí el primer número d’ Archivo de Arte Valenciano , amb Joan Dordà com a president Aleshores la revista era trimestral, però el 1917 passà a…

Desenvolupament enciclopèdic La seva creació fou possible perquè la Conselleria de Cultura del Consell Provincial de València, fundada el 1936 en substitució de la Diputació, es trobava sota control del Partit Valencianista d’Esquerra i, en concret, de Francesc Bosch i Morata, nomenat conseller Aquest prengué la iniciativa de plantejar a la susdita corporació provincial la necessitat de bastir un organisme superior d’estudis i investigació dedicat al conreu, la defensa i la revitalització de la cultura dels valencians Les raons allegades foren diverses corregir la precarietat del País…

Vida Fou una figura de primera magnitud de la música teatral i sacra francesa de la primera meitat del segle XVIII El 1674 ingressà a l’escolania de la catedral de Sant Salvador, a Ais de Provença, on al cap de tres anys inicià estudis eclesiàstics amb Guillaume Poitevin El 1681 es traslladà a Arle per a ocupar la plaça de mestre de capella de Sant Tròfim Allí romangué fins el 1683, any en què anà a Tolosa, on esdevingué mestre de música del cor de Sant Esteve Fou en aquesta ciutat que començà a ser reconegut com a compositor de música religiosa El 1694 guanyà la plaça de mestre de música de…

Música culta L’Església, de forta influència bizantina, fou el principal centre de producció musical fins ben bé al segle XIX Del segle XIV s’ha conservat una sèrie d’himnes compostos per Filoteu, monjo del monestir de Cozia Un període especialment fecund de la música sacra a Romania fou el comprès entre els segles XV i XVII, època al llarg de la qual sorgiren escoles de música religiosa als monestirs importants Al segle XVI destacà l’organista H Ostermayer 1500-1561, i ja al XVIII, el compositor J Sartorius 1712-1787 Durant aquest segle s’hi feren sentir les influències russa i occidental,…

Acaba l’1 d’abril de 1939, data en què la Guerra Civil iniciada el 18 de juliol de 1936 finalitzà amb la victòria de Franco i del govern de Burgos i la instauració, sobre la totalitat del territori de l’estat, d’un nou règim el franquisme Cal distingir, doncs, dos períodes ben diferenciats la pau 14 d’abril 1931 — 17/19 de juliol 1936 i la guerra 17/19 de juliol 1936 — 1 d’abril 1939 Guerra Civil Espanyola La Constitució, aprovada el 9 de desembre de 1931, configurà una república amb un president, cap de l’Estat, feble una cambra única, forta i un govern nomenat pel president, però que…

Joan Roca a la cuina del seu restaurant, sd Celler de Can Roca La cuina realitzada als Països Catalans ha assolit la seva maduresa conceptual i creativa entre els anys 1997 i 2007 L’avantguardisme radical s’ha consolidat i, al mateix temps, ha aparegut un moviment per salvar de l’extinció la cultura gastronòmica autòctona D’aquesta manera, combinant progrés i conservació es tanca un cercle que altres cultures gastronòmiques més avançades, com la francesa i la italiana, feia temps que havien tancat Les arrels d’aquesta maduresa les van plantar, a la dècada de 1970, intellectuals de la…

Nous computadors de l’Ajuntament de Barcelona, C Pérez de Rozas, 3-5-1971 AF/AHC Els especialistes en l’àmbit del canvi tècnic parlen de l’existència d’una tercera revolució tecnològica que hauria de tenir un impacte econòmic comparable a les dues anteriors Si la primera revolució industrial tingué com a protagonista la màquina de vapor i la segona s’articulà al voltant de l’electricitat i el motor d’explosió, es preveu una nova transformació radical centrada en el processament i la transmissió de la informació Les branques industrials estratègiques en aquesta nova revolució tecnològica…

Situació Un aspecte de l’exterior de l’església amb la capçalera, molt malmesa A la base de l’absis hom pot veure unes filades d’ opus spicatum , fetes amb unes pedres grosses F Tur Aquesta església es troba uns 2 km al nord-est de Valleta i a tramuntana de la vila de Llançà, en un replà enlairat de la roca, a ponent del coll del Terrer Mapa 220M781 Situació 31TEG102917 Per anar-hi, actualment el millor és seguir la pista de terra que hem indicat per a Sant Silvestre de Valleta, que s’agafa a Llançà Just abans de la baixada vers Sant Silvestre hom passa pel coll del Terrer, d’on surt un altre…

Les divisions administratives de Catalunya del 1716 al 1833 L’organització territorial de l’Estat espanyol al final del segle XVIII era un mosaic de jurisdiccions administratives molt desiguals, tant des del punt de vista geogràfic com fiscal o jurídic intendències, partits, corregiments, etc A Catalunya aquesta situació presentava algunes diferències, ja que amb la implantació de la divisió corregimental arran del decret de Nova Planta, s’havia procedit a una major racionalització d’una part de l’estructura administrativa L’existència de tota aquesta amalgama d’unitats territorials era vista…