Resultats de la cerca
Es mostren 2027 resultats
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona

L’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona des de la plaça de la catedral
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
Dipòsit de diversos nuclis documentals relatius a la història de Barcelona, centrats per la part antiga de l’arxiu municipal.
Forma part de l’Institut Municipal d’Història de Barcelona, installat a la Casa de l’Ardiaca La separació de la documentació municipal, l’any 1917, en administrativa i històrica, permeté la creació, al costat d’aquesta darrera, de l’Arxiu Històric de la Ciutat, amb l’admissió de tota mena de documents referents a Barcelona, ingressats des del 1924 a la Casa de l’Ardiaca i distribuïts en diversos fons municipal, notarial inventaris, contractes, societats, etc, judicial antiga vegueria i escrivanies, corporatiu gremis i confraries, comercial empreses dels segles XVII-XIX, patrimonial, i dels…
Santa Maria de Camós
Art romànic
Situació Vista de l’extrem del mur de migdia de Santa Maria de Camós, amb una finestra de doble esqueixada, d’avançat el segle XII J Moner L’església parroquial de Santa Maria, situada dins el terme municipal de Camós, ocupa un turonet entre el Matamors i el Revardit, amb una excellent vista sobre Banyoles i el pla L’església, que té adossada la rectoria, figura al mapa Mapa L38-12295 Situació 31 TDG 805598 L’accés es produeix per la carretera que uneix Banyoles amb Palol de Revardit, coneguda per carretera de Camós En direcció a Palol, a prop del quilòmetre 5 hi ha un trencall a mà dreta,…
Les lemnàcies
Lemnàcies 1 Llentia d’aigua Lemna gibba a i a’ aspecte general x 4 b inflorescència, formada per dues flors masculines que consten d’un simple estam i una flor femenina un pistil unilocular únic, envoltades per una petita espata aquestes inflorescències es disposen en cavitats de la part superior de la làmina foliar x 4 c secció del fruit amb les llavors x 4 2 Llentia d’aigua petita Lemna minor a i a’ aspecte general x 4 b inflorescència x 4 c secció del fruit i placentació de la llavor x 4 Eugeni Sierra Les llenties d’aigua són herbes aquàtiques molt petites, d’estructura molt simple, en…
Ratolí espiguer
El ratolí espiguer Micromys minutus té, com a característiques més rellevants, el fet que la seva cua, llarga en relació al cos i clarament bicolor, és prènsil i els dits són funcionalment oposables Té els ulls petits i unes orelles que gairebé no sobresurten del pèl El cap i la part anterior de l’esquena són de tons ocres o marrons, o també grisosos, i la posterior pot tirar a vermellós, mentre que la regió ventral sempre és més clara Les mesures corporals són les següents 48-75 mm de cap i cos, 39-65 mm de cua, 12-15 mm de peu posterior i 5-9 mm d’orella Servei de Fotografia/Román Montull…
Gafarró
El gafarró Serinus serinus és un fringíllid vivaç i menut a penes 10-11 cm d’un color verd grogós tot tacat de vires fosques, especialment la femella, com és el cas de la recollida a la fotografia, feta a Mallorca el mascle, per contra, té el front, el pit i la gola llisos, de color groc viu així com el carpó Jesús R Jurado El gafarró és, als Països Catalans, una espècie sedentària i molt abundant, a excepció de Menorca, on només es presenta com a hivernant Cada any, una nombrosa població d’individus transpirinencs ve a juntar-se amb la nostra població sedentària El pas es comença a notar a…
Garsa
La garsa Pica pica és un ocell gros 44-46 cm, desvergonyit i renouer, molt comú als espais oberts i als conreus Astuta i impertinent, manté sempre les distàncies amb l’enemic, que intueix a temps i escridassa de lluny estant quan cria, sempre en bardisses, arbres alts o llocs d’accés difícil, roman, per contra, en un caut silenci Detestada pel pagès —a qui hom diria que ofèn tant o més que perjudica — és, tanmateix, un ocell bonic, d’un color negre lluent que es tornassola de verd i blau metàllics a la llarguíssima cua i a les vores de l’ala, i d’un color blanc puríssim a l’…
castell de Pop
Castell
Antic castell, d’origen islàmic, les restes del qual es conserven al tossal del Cavall Verd, contrafort meridional de la serra de Laguar, dins el municipi de Benigembla (Marina Alta), al NE del poble.
Amb el Repartiment fou atribuït a Pere d’Altafulla, però després fou recuperat per al-Azraq Des del 1329 fou posseït per Vidal de Vilanova i els seus successors Restes escassos vestigis Dóna nom a la vall de Pop , vall mitjana del riu de Gorgos, pintoresca i amb els típics conreus mediterranis de secà, oberta entre les serres de Laguar i del Carrascar de Parcent Comprèn els termes de Benigembla, Murla i Parcent
palmera reial
Botànica
Jardineria
Arbre de la família de les palmes de tronc llis, erecte, inflat a la part superior, gris, de fins a 21 m d’alt, amb una capçada de fulles pinades d’un verd brillant.
És aborígena de Cuba i també és conreada en jardineria
pitòspor

Branca de pitòspor florida
© MC
Botànica
Jardineria
Arbust perennifoli, de la família de les pitosporàcies, d’1 a 3 m d’alçària, de fulles ovades, coriàcies, d’un verd fosc llustrós, o d’inflorescències terminals de flors petites, blanquinoses, molt fragants.
Procedeix de l’Orient llunyà i és molt comú en els jardins dels països temperats
paraigüets

Paraigüets ( Cyperus alternifolius )
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les ciperàcies, de tiges dretes i nombroses, de fins a 120 cm d’alçada, les quals duen una corona radial de fulles estretes, de color verd brillant.
Prové de Madagascar i és molt conreada en jardineria
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 82
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina