El ratolí espiguer (Micromys minutus) té, com a característiques més rellevants, el fet que la seva cua, llarga en relació al cos i clarament bicolor, és prènsil i els dits són funcionalment oposables. Té els ulls petits i unes orelles que gairebé no sobresurten del pèl. El cap i la part anterior de l’esquena són de tons ocres o marrons, o també grisosos, i la posterior pot tirar a vermellós, mentre que la regió ventral sempre és més clara. Les mesures corporals són les següents: 48-75 mm de cap i cos, 39-65 mm de cua, 12-15 mm de peu posterior i 5-9 mm d’orella.
Servei de Fotografia/Román Montull.
És l’espècie més petita de la família. La coloració dorsal pot anar d’ocre fins a marró fosc; el cap i la part anterior de l’esquena poden ésser també gris marronós i la meitat posterior de color vermellós. La regió ventral té una coloració més clara.
Biologia
A la Catalunya Nord, és un habitant típic dels indrets embardissats. Es troba a llots d’egagròpiles recollits a regions humides: estanys costaners i fons de valls. Quan les maresmes s’assequen, colonitzen els camps de cereals. No puja gaire en altitud i això fa que no es localitzi a la part occidental del territori. Fins avui, no hi ha dades sobre estudis de continguts estomacals d’exemplars de l’espècie en llibertat. No obstant això, se sap que s’alimenta, fonamentalment, de llavors de gramínies, gemmes, pètals d’algunes flors de prat, fulles joves i baies. A l’hivern, completa la seva dieta amb invertebrats, sobretot insectes. El patró d’activitat presenta variacions individuals i tot indica que és, fonamentalment, diürn.
Pel que fa a les característiques de la reproducció, en llibertat arriba a la pubertat entre els quaranta i els cinquanta dies (als 38-40 dies segons alguns autors) i al mes de maig apareixen les primeres cries, que ja poden començar la reproducció a l’agost. El temps de gestació és de 21 dies i el nombre de cries per part oscil·la entre dues i sis, amb un límit màxim de set o vuit.
Corologia i variabilitat
Àrea de distribució als Països Catalans del ratolí espiguer (Micromys minutus, en ratllat blau) i del ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus), en les seves subespècies dichrurus (en verd), de distribució general als Països Catalans continentals, frumentariae (en taronja), de Formentera, i eivissensis (en marró) d’Eivissa.
Maber, original de l’autor.
El ratolí espiguer habita tota Europa menys la major part de la península Ibèrica, la meitat N d’Anglaterra, Noruega, Suècia, Finlàndia i el S d’Itàlia i Grècia. A la península Ibèrica, solament ha estat localitzada al País Basc i Cantàbria. Als Països Catalans, habita a la Catalunya Nord, on es comporta com una espècie de requeriments mediterranis. Ha estat detectada sempre en hàbitats de poca altitud: Vilafranca de Conflent (450 m), la Torre de França (84 m), el Bacarès (3 m) i Sureda (52 m), entre altres.
Actualment, s’accepten setze subespècies, una de les quals, Micromys minutus campestris, correspon a la península Ibèrica i al S de França.