Resultats de la cerca

En aquest indret fou construït, a la costa, al segle XVII, una quarantena o llatzeret el 1777 hi fou construïda la possessió de can Vileta després, de son Catlaret i el 1784 ja hi havia la casa del cardenal Despuig dita el Terreno , a l’actual escola de Natzaret Eren terres del castell de Bellver, sotmeses a les necessitats militars, i per això el projecte d’urbanització fet el 1855 per la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País no pogué dur-se a terme sinó en una petita part Tanmateix, el 1887 era ja un important nucli d’estiueig, amb 343 cases la desmilitarització de la zona feu que…

És situada a la zona de contacte entre la Serralada Ibèrica i la Meseta, a les vores de l’alt Duero Centre administratiu i comercial, la principal activitat industrial és l’elaboració de productes alimentaris mantega Antic poblat celtiber, fou destruïda pels romans Repoblada per Alfons el Bataller 1120 amb aragonesos i navarresos, passà a la seva mort sota el domini d’Alfons VII de Castella-Lleó La seva situació fronterera i la seva importància ramadera la convertiren en un centre comercial i industrial manufactures llaneres i obtingué un fur d’Alfons X 1256 Al s XV, l’expulsió dels…

Comprèn les comarques de l’Alt Millars, l’Alt Palància, els Serrans i el Racó, amb una superfície de 3 581 km 2 Orogràficament coincideix amb l’àrea més ampla i trencada del Sistema Ibèric Valencià, que hi culmina a Penyagolosa, al límit amb la regió de Castelló de la Plana, i és repartida entre les conques mitjanes del Millars i del Túria i la mitjana i alta del Palància Els recursos econòmics hi són variats, però insuficients la ramaderia ovina transhumant i els conreus de secà són els tradicionals Les obres hidràuliques que s’hi han fet han negat pobles sencers i hi han afegit poca…

Situada al gran altiplà de llevant del terme de Sallent, entre el riu de Cornet i la Riera Gavarresa i solcat profundament pels torrents que davallen cap al Llobregat El Montcogul —el cim més alt del terme de Sallent i del sector central del Bages— presideix l’espaiós conjunt Tot aquest territori, situat dintre els límits del castell de Sallent, des del principi del segle XI, passà a ser propietat del monestir de Sant Benet de Bages principalment, i també dels de l’Estany, Serrateix i la Portella Sant Pere i Sant Martí formaren sengles quadres autònomes, en les quals exercien…

És un fragment de la zona d’ascensió de la Depressió Central Catalana vers la Serralada Interior En la seva part més característica és essencialment Depressió Interior, encara, i comprèn tant l’altiplà de Calaf i l’alta conca de l’Anoia i dels seus afluents de capçalera, aigua amunt de Jorba a la comarca d’Anoia, com la major part de la comarca actual de la Segarra excepte la ribera del Sió i les terres altes meridionals de la comarca d’Urgell i àdhuc el sector més pròxim de la veïna de les Garrigues A l’altiplà de Calaf, concretament als Prats de Rei, hom situa el municipi romà…

El terme, excepte la petita plana alluvial del sector septentrional, és accidentat pels contraforts septentrionals del massís del Canigó el puig de les Tres Estelles 2 099 m alt, al SW, i la cresta que uneix el coll de Jou i el puig de la Falguerosa i que culmina a 1 268 m, a la torre de Goà, a l’E La fruita 42 ha de pomeres, 9 de presseguers, 3 de pereres i també albercoquers i cirerers, les hortalisses 1 ha, la vinya 3 ha, i els cereals 1 ha són els productes agrícoles més importants, que aprofiten els regadius dels canals de Saorra i de Torèn la ramaderia 144 caps de bestiar…

És emissari del circ lacustre format entre el gran tuc de Colomers, el pic de Bergús, la serra de Crabes i el portarró d’Espot estanys de Bergús i Redó, del terme d’Espot, al Pallars Sobirà, que alimenta l’estany Llong el qual és alimentat també pels estanys de Cometes i des Gavatxos, aquest al vessant occidental dels pics de Subenuix, en part també dins el terme d’Espot A partir de l’estany Llong, s’inicia pròpiament la vall o ribera de Sant Nicolau , la qual, per la seva vegetació i la seva bellesa, ha esdevingut una de les més famoses del Pirineu català i ha estat inclosa, a la seva part…

Primitivament formà una única entitat amb el terme de l’Estany, i entre el 1780 i el 1851 formà una batllia pròpia, que s’integrà en el terme del castell d’Oló o de Santa Maria d’Oló, del qual ja depenia en les èpoques dels dominis senyorials L’església parroquial de Sant Feliu de Terrassola és documentada ja l’any 927 i va ser la parròquia de tot el sector de Sant Feliuet i l’Estany, fins que fou absorbida pel monestir el 1086 Des d’aleshores, el seu sacerdot, amb el títol de monjo, es va considerar sempre un comunitari de l’Estany Va recuperar la seva independència el 1816, tot…

Al s XIII ja pertanyia al llinatge dels Santapau Per raó d’uns béns dotats que li eren deguts, Joana d’Oms i de Ribelles interposà plet al seu germà Galceran I Ademar, i després al fill i successor d’aquest, Hug V Ademar de Santapau i Roís de Liori El 1445 recaigué sentència, confirmada el 1446 i el 1449, en favor de Joana, i el 1456 la cúria de Besalú vengué la baronia —aleshores en possessió de la filla d’Hug V— al marit de Joana, Berenguer V d’Oms, com a major oferent en encant públic fet amb motiu de l’execució de la sentència El baró Antoni I d’Oms de Santapau i de Sentmenat…

Àrea mixta d’habitatge i indústria, es formà a partir de l’últim terç del segle XIX, prop de l’antiga església romànica de Santa Eulàlia de Provençana reconstruïda al segle XIX i al costat de la qual ha estat bastida modernament una nova església i de la carretera de Barcelona a Santa Creu de Calafell —eix, avui, del nucli central urbanitzat del municipi—, en el moment que l’àrea d’influència del creixement industrial i demogràfic de Barcelona es començà a estendre pel pla de Barcelona Separat dels barris barcelonins de la Bordeta i de Sants pel carrer de la Riera Blanca, fou…