Resultats de la cerca
Es mostren 90649 resultats
music-hall
Música
Nom que rebien alguns centres de diversió a la Gran Bretanya del final del segle XIX i principi del segle XX, on la beguda i el menjar s’acompanyaven d’una gran varietat d’espectacles populars, la majoria de tipus musical.
Per extensió també s’aplica als tipus d’actuacions que allí es representaven Pels volts de l’any 1830 anà arrelant entre les classes populars de la ciutat de Londres el costum de trobar-se a les tavernes, on es divertien escoltant i cantant cançons populars, sovint d’un to groller i plenes de dobles sentits El propietari del local era el principal encarregat d’engrescar la clientela Aquest costum s’anà estenent per tota la Gran Bretanya i també sintonitzà amb fenòmens similars que es produïen en altres països a l’Amèrica del Nord, el vodevil i a França, el cabaret A la difusió de l’…
rondeau
Música
Forma literària i musical medieval.
Els seus orígens són coreogràfics i possiblement nasqué en un medi eclesiàstic Sembla que les primeres manifestacions d’aquesta forma eren danses en cercle en les quals es cantava alternativament uns versos amb les seves tornades Començà a ser utilitzat amb una estructura molt similar a la definitiva pels trouvères , tot i que sobretot se n’han conservat exemples exclusivament literaris Alguns teòrics del segle XIII, com Jean de Grouchy, ja s’hi refereixen, i en destaquen el caràcter circular cantilena rotundellus , ja que comença i acaba de la mateixa manera Adam de la Halle fou el primer…
Costa-Gavras

Costa-Gavras
© Festival de Cine de San Sebastián
Cinematografia
Nom amb què és conegut Konstantinos Gavrás, realitzador cinematogràfic francès d’origen grec.
A causa de la persecució política a què era sotmès el seu pare, als 19 anys anà a París, on estudià mentre treballava per mantenir-se Inscrit a l’Institut des Hautes Études Cinématographiques IDHEC, fou ajudant de Jacques Demy i René Clément Es convertí aviat en el màxim exponent del cinema polític dels anys seixanta amb Z 1968, sobre la dictadura grega, film que fou seguit per L’aveu 1970, una denúncia de l’estalinisme, État de siège 1972, sobre la situació uruguaiana, i Section spéciale 1975, sobre els tribunals de Vichy, pel qual rebé el premi al millor director a Canes…
Miguel Ángel Coria
Música
Compositor castellà.
Es formà al Conservatori de Música de Madrid i posteriorment amb G Gombau, A Arias, W Marchetti i J Hidalgo Un dels compositors que el marcà més fou el músic Iannis Xenakis, fonamental en la seva trajectòria compositiva Becat, el 1966, per la Fundació Joan March, es formà en la disciplina de música electrònica a la Universitat d’Utrecht, on fou deixeble, entre d’altres, de Gottfried Michael Koenig De retorn a l’Estat espanyol, combinà la composició amb l’ocupació de diferents càrrecs públics, com ara el de delegat de l’Orquestra Simfònica de Radiotelevisió Espanyola 1981-86 i el…
Josep Coll i Vehí
Josep Coll i Vehí
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Lingüística i sociolingüística
Escriptor, crític literari i traductor.
Vida i obra Llicenciat en dret a Barcelona 1846 i en filosofia i lletres a Madrid 1857, fou professor de retòrica i poètica a Madrid 1848-61 i a Barcelona 1861-76, i el 1875 fou nomenat director de l’Institut de Barcelona Publicà poemes satírics a El Guardia Nacional 1840 i El Constitucional 1843, i crítiques a El Genio 1844-45 i El Ángel Exterminador 1845, amb els pseudònims Garibay o Serafinito Garibay i Yo Faringhea Primer es mogué en el cercle liberal i progressista de Víctor Balaguer, però, amic de Joan Mañé i Flaquer, de Manuel Duran i Bas i d’Estanislau Reynals i Rabassa, passà a…
,
Rosalía de Castro
Portada de Follas Novas , de Rosalía de Castro
©
Literatura
Escriptora en llengua gallega i castellana.
Descendent per línia materna d’una família de la vella noblesa, el seu naixement illegítim, agreujat per la condició sacerdotal del seu pare, la marcà profundament El 1857 publicà el seu primer llibre, La flor , poemes en castellà influïts per Espronceda El 1859 es casà amb Manuel Murguía, el qual la decantà a escriure en gallec De tota manera, a causa dels condicionaments de l’època, gairebé tota la seva obra és en castellà Les novelles La hija del mar 1859 i Flavio 1861 són, encara, obres de joventut i, fins al recull de poemes A mi madre 1863, no començà la seva obra important i personal…
Alfonso Rodríguez Castelao
Alfonso Rodríguez Castelao en un dibuix fet per ell mateix
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Història
Literatura
Polític, escriptor i dibuixant gallec.
Estudià medicina a Santiago Des del 1909 treballà com a caricaturista a la premsa gallega i excellí pel contingut crític i social dels dibuixos, recollits parcialment a Cincoenta homes por dez reás 1931 i a Cousas da vida 1961, 1962 En contacte amb Vicente Risco, Otero Pedrayo i altres intellectuals, fundà la revista “Nos”, que orientà la vida política i cultural de Galícia entre el 1920 i el 1936 Des del dibuix, evolucionà cap a la literatura A Cousas 1926, 1929 els dibuixos són acompanyats amb proses humorístiques sobre els problemes de la Galícia camperola Ja abans, amb la…
Gaspar Cassadó i Moreu
Gaspar Cassadó i Moreu a la dreta, amb Y. Menuhin i L. Kenter
© Fototeca.cat
Música
Violoncel·lista i compositor, fill de Joaquim Cassadó i Valls.
Vida Començà els estudis de violoncel a Barcelona, de la mà del seu pare, i el 1910 anà a París per estudiar amb Pau Casals A partir del 1919 inicià una carrera concertística amb la qual assolí un renom internacional i que el portà a actuar arreu del món juntament amb pianistes com A Rubinstein, J Iturbi o H Bauer, i formà un trio amb el pianista anglès L Kentner i el violinista Yehudi Menuhin Fou considerat un dels virtuosos contemporanis més destacats Molt obert a tots els corrents de la música, facilità amb les seves digitacions la interpretació d’obres contemporànies per a…
,
Enric Casanovas i Roy
Nu femení , obra d' Enric Casanovas i Roy
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor.
Després d’un quant temps d’aprenentatge al taller de Josep Llimona 1896 i d’estudis a l’Escola de Llotja de Barcelona 1900, féu el primer viatge a París 1900 De tornada exposà a Els Quatre Gats 1903 Féu diverses excursions a través de Catalunya i noves estades a París 1904 Participà en la primera exposició a Les Arts i els Artistes 1910 exposà al Faianç Català 1910 féu viatges a Londres i a Bèlgica 1912 Installat al Guinardó, a Barcelona 1913, s’integrà a l’equip de l’Escola de Decoració que dirigia Joaquim Torres-Garcia 1914 i treballà intensament Monument a Monturiol , a Figueres, 1916-18…
Manuel Jorba i Jorba
Historiografia catalana
Literatura catalana
Historiador i erudit de la literatura catalana.
Vida i obra Seguí diversos cursos dels Estudis Universitaris Catalans, es llicencià en filologia hispànica a la Universitat de Barcelona 1968 i es doctorà en filologia catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona 1981, de la qual fou professor Ha estat director de la Biblioteca de Catalunya 1990-99 i com a tal ha publicat, entre altres treballs, The National Library of Catalonia A New Organization in a Renovated Building An Assessment 2001 Ha publicat estudis sobre la introducció i l’evolució del romanticisme literari a Catalunya — Els romanticismes de Catalunya 1997, Els…
,