Resultats de la cerca

Es formà a Llotja Barcelona Començà a pintar al costat de Joaquim Vayreda, a Olot, on formà part de la famosa escola pictòrica Exposà a Barcelona des del 1885, així com a Madrid, Berlín, Düsseldorf, París, Londres, Venècia i Buenos Aires El 1915 obtingué primera medalla a l’Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid per un Paisatge Amb Modest Urgell i Lluís Graner fundà la Societat Artística i Literària de Catalunya Influït per l’escola de Barbizon, hom destaca els seus paisatges ombrívols o crepusculars, però mai decadentistes, que amb el temps s’acostaven a un…

Obrer torner, format a l’Escola del Treball de Barcelona, ingressà a la Unió Socialista de Catalunya i fou diputat al Parlament de Catalunya 1932 Durant la guerra civil de 1936-39 milità en el PSUC i formà part del secretariat general de la UGT de Catalunya i del Consell d’Economia de la Generalitat de Catalunya Exiliat el 1939, passà a França i s’establí a Mèxic, on retornà al seu ofici Es traslladà a Veneçuela i fou cap de l’Escuela Técnica Oficial de Caracas, on publicà diversos manuals en castellà En català escriví La missió dels treballadors i la dels sindicats en la nova organització…

De molt jove anà a l’Argentina, a Buenos Aires, cridat per l’oncle Marull, apotecari en aquesta ciutat Estudià a la Universitat de Chuquisaca, on obtingué el batxillerat en dret canònic i es doctorà en teologia Tornà a Buenos Aires, on probablement exercí com a advocat Partidari dels interessos polítics anglesos a l’Argentina, aprofità l’avinentesa de les invasions britàniques 1806-07 en aquest país Més tard, perseguit, el 1808 fugí al Brasil Sota la protecció de l’almirall de l’esquadra britànica s’introduí en l’ambient de la cort imperial de Rio de Janeiro, i aviat…

Pertanyia a una família basca d’artistes vinculada a Madrid des del s XVIII A Madrid, el 1886, ja féu còpies de Velázquez i d’El Greco al Museo del Prado Treballà a Roma 1889 i a París 1890, on visqué amb Santiago Rusiñol, Josep MJordà i Pablo Uranga, i intervingué en l’adquisició dels quadres d’El Greco que foren installats al Cau Ferrat També amb Rusiñol, viatjà a Itàlia el 1893 Treballà a Andalusia 1895-98 —on practicà a més la tauromàquia— i a Segòvia 1898 Des del 1899 portà a terme una gran carrera pictòrica internacional presentà obres a París, Venècia, Alemanya, Viena, Buenos…

Sovint depenen d’una parròquia, especialment en les petites poblacions Alguns s’han destacat per les seves activitats culturals, com el Casal de Montserrat de Barcelona, que aplegà les activitats montserratines entre el 1940 i el 1965, o el Casal del Toro, creat el 1972, dependent del bisbat de Menorca Les comunitats de catalans radicades en països estrangers, especialment a Amèrica i Europa, s’han aplegat sovint en casals Casals catalans arreu del món Alemanya Casa Nostra Frankfurt, 1969 Casal Català Hannover, 1977 Casa Nostra Mögglingen, 1963 Argentina Casal de Catalunya Buenos…

Vida Net dels catalans Josep Alsina i Adelaida Suárez, que emigraren a Montevideo, es formà en un ambient teatral i cinematogràfic El seu pare Eugenio 1890 - 1970 fou crític i traductor de teatre, director del suplement dominical d’"El Día", responsable municipal d’espectacles públics i membre del Casal Català de Montevideo El 1936, Homero que sempre signà amb el nom de HAT s’inicià en la ràdio com a comentarista de cinema, i collaborà en la revista de l’emissora "Cine Radio Actualidad" A la dècada del 1940 dirigí la pàgina de cinema de "Marcha" i inicià la publicació de la prestigiosa…

Felip Vallmitjana , teixidor, tingué dos fills escultors, Venanci i Agapit Vallmitjana i Barbany Fill de Venanci fou l’escultor Agapit Vallmitjana i Abarca Barcelona, 20 de febrer de 1860-1915 —cosí dels pintors Pere i Agapit Casas i Abarca—, que fou collaborador constant del seu pare professor de Llotja des del 1902, fou premiat a diverses exposicions nacionals de Madrid entre el 1884 i el 1908 essencialment animalista, és l’autor del Caçador de lleons 1884 del parc de la Ciutadella i dels Lleons del monument a Colom, a Barcelona El seu germà, August Vallmitjana i Abarca , enginyer químic,…

Viatjà per Amèrica i Europa i visqué a París on estigué en contacte amb parnassians i simbolistes, El Salvador, Buenos Aires on fundà la “Revista de América” amb Ricardo James Freyre i Madrid on fou corresponsal de “La Nación” de Buenos Aires A Barcelona, es relacionà amb Rubió i Lluch, Santiago Rusiñol i Eugeni d’Ors En 1906-07 passà una temporada a Mallorca, féu estreta amistat amb Joan Sureda i Bimet i escriví l’obra en prosa La isla de Oro i una sèrie de poemes, inclosos en Canto Errante 1907, i Poema del Otoño, y otros poemas 1910 Diplomàtic, periodista i…

El 1874 cursa els estudis de farmàcia a Barcelona Atret per la vida religiosa, ingressà, ja adult, a la Companyia de Jesús a França Fou ordenat de sacerdot el 1890 Dedicat a la docència, fou professor a diversos collegis de la Companyia El 1915 fou destinat a Amèrica, a Buenos Aires Hi regentà la càtedra de teologia moral al seminari metropolità d’aquesta ciutat Villa Devoto El 1931 tingué la mateixa càtedra al collegi màxim de San José, a San Miguel Dins del treball pastoral, destacà com a remarcable predicador i escriptor Dins del camp de la traducció, féu la traducció al…

Cursà estudis de medicina a la Universitat de Barcelona Arran de la guerra civil, el 1939 s’exilià a Xile En aquest país es llicencià 1947 en medicina amb la tesi La miocarditis crónica chagásica en la zona central de Chile Més tard, fou ajudant de la càtedra de parasitologia i de la càtedra de semiologia a la Universitat de Santiago També collaborà en la secció de chagas de l’escola de medicina i treballà en la segona secció de medicina de l’Hospital San Borja Remarcable promotor de la medicina, fou fundador i metge de la Mutual Catalana de Santiago de Xile El seu germà Josep M Valls i…