Resultats de la cerca
Es mostren 2610 resultats
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
Associació de municipis creada al juliol del 1997 pels 118 municipis signants de la Declaració de Manresa.
Vuit anys més tard, en l’assemblea celebrada el 12 de maig de 2005, els socis renovaren els compromisos de sostenibilitat de la Xarxa amb l’anomenada Declaració de Vilafranca En l’actualitat hi ha associades més de 220 entitats locals, que representen el 80% de la població total de Catalunya Entre els objectius principals dels municipis associats hi ha impulsar polítiques locals encaminades cap a un model de desenvolupament sostenible, potenciar el desenvolupament de les Agendes 21 Locals i definir metodologies per a implantar-les
Sepultures de Sant Genís (Sant Fruitós de Bages)
Art romànic
Situació Tombes excavades a la roca situades vora Sant Genís de la Vall dels Horts Com hom pot observar, els blocs que les contenen s’han desprès J Galobart Es troben vora Sant Fruitós de Bages, cap el nord, al vessant de migdia, en un turonet, a poca distància del qual hi ha les ruïnes de l’església romànica de Sant Genís de la Vall dels Horts, que nom als enterraments Long 1°53’10’ - Lat Hom hi pot anar prenent el camí que porta al mas Oliveres Aquest surt a mà esquerra de la carretera de Vic, tot just passat Sant Fruitós de Bages Cal seguir-lo més o menys 1…
Sant Martí de les Piles de Gaià
Art romànic
El poble de les Piles de Gaià és a la banda nord de la comarca, a tocar de la carretera C-241 de Montblanc a Manresa, al costat dret Cal situar l’origen d’aquesta població a l’alta edat mitjana, a partir de la construcció d’un castell, l’erecció del qual s’ha d’entendre com una fita més dins el procés de colonització que realitzà la família dels Gurb-Queralt a l’extrem occidental del comtat d’Osona-Manresa Una de les primeres mencions del castell de les Piles data de l’any 1057, quan és esmentat entre les afrontacions territorials en la infeudació que feren Oliver…
Santa Eugènia del Gomar

Aspecte de les restes de la capella de Santa Eugènia del Gomar (Moià)
© C.I.C. - Moià
Capella
Capella del municipi de Moià (Moianès).
La capella de Santa Eugènia del Gomar és documentada des de l’any 951, igual que el propietari rural Gomar, que va donar el nom al mas, que és situat a ponent i proper a la carretera de Manresa a Vic, gairebé a tocar del límit amb Collsuspina Als segles XI i XII funcionà també com a parròquia dins el terme de Moià Des del segle XIII fou una simple capella de la parròquia de Santa Coloma Sasserra Fou agregada a la parròquia de Collsuspina el 1878 De la capella de Santa Eugènia del Gomar en resta sencera la capçalera rectangular i murs de la nau que indiquen que era una capella preromànica,…
Centre Nacional Català
Política
Entitat catalanista fundada a Barcelona el 1899 per elements dissidents de la Unió Catalanista, partidaris d’una acció política.
La integraren figures del catalanisme tradicional, com Ramon d’Abadal, Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, Lluís Duran i Ventosa, Francesc Cambó, Enric Prat de la Riba o Narcís Verdaguer i Callís, i elements possibilistes, més liberals, com Jaume Carner, Ildefons Sunyol o Joaquim Casas i Carbó Acceptà com a programa polític el de les bases de Manresa del 1892, definint el catalanisme no pas com un partit polític, sinó com una causa patriòtica oberta a tots els catalans El presidí Narcís Verdaguer i Callís, amb Jaume Carner de vicepresident i Enric Prat de la Riba…
Angle Editorial
Editorial
Editorial dedicada al llibre en català amb seu a Barcelona.
Fundada el 1992 a Manresa per Eudald Tomasa, que n'és el propietari i director, publica colleccions d’assaig, narrativa, llibre illustrat, i també poesia i altres llibres de gènere divers, així com versions en castellà d’alguns dels seus llibres Al novembre del 2008 fundà, amb Cossetània i Edicions Bromera , la xarxa d’editors independents Edicat per a la promoció conjunta dels catàlegs i l’impuls de projectes d’innovació editorial, especialment de llibres digitals en català dels quals és pioner i de lectors digitals, i el 2009, amb Cossetània i altres editorials, impulsà la…
Jordi Vila i Soler
Futbol
Futbolista.
Davanter centre, començà a jugar com a professional amb el CF Manresa 1948-49 i el CF Badalona 1949-51 abans de fitxar pel Futbol Club Barcelona l’any 1951, equip amb el qual jugà quatre temporades des d’aquest any fins el 1954, disputà 45 partits i marcà 31 gols Fou titular en l’equip anomenat “de les cinc copes” de la temporada 1951-52 liderat per László Kubala Amb el Barça guanyà dues Lligues 1952, 1953, tres Copes del Generalísimo 1952, 1953, 1954, una Copa Llatina 1952 i dues Copes Eva Duarte 1952, 1953 Posteriorment jugà al València 1954-57, el Betis 1957-60 i el Còrdova…
,
Caixa d’Estalvis de Tarragona
Economia
Entitat financera domiciliada a Tarragona i creada per la Diputació l’any 1952.
En l’estructura del passiu destaca el major pes del sector públic, i en la de l’actiu, la forta inversió creditícia, amb un especial augment també de la dedicada al sector públic Disposa d’una xarxa d’unes 200 oficines El gener del 2010 els actius de l’entitat sumaven 11334 milions d’euros Aquest mateix any, en el marc del procés de concentració de les caixes d’estalvi impulsat pel Fons de Reestructuració Ordenada Bancària , aprovà la fusió amb la Caixa d’Estalvis de Catalunya i la Caixa d’Estalvis de Manresa La nova entitat, que adoptà el nom de Catalunya Caixa , començà a…
Josep Bussons
Història
Dirigent absolutista.
Durant la Guerra del Francès desertà de l’exèrcit regular i formà una partida amb la qual atacà els francesos pel seu compte Durant el Trienni Constitucional fou dels primers a revoltar-se contra el règim liberal, ja a la fi del 1821, i actuà al Solsonès i al Berguedà Restablert el règim absolutista, li fou conferit el grau de coronel, però aviat fou marginat Es revoltà amb els “malcontents” 1827 i fou el segon cap de la Junta Superior de Govern del Principat de Catalunya que es formà a Manresa i comandant general dels reialistes del Principat S’escapà a França, però fou capturat…
Santa Maria de Pinós de Solsonès
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Pinós Inicialment degué ésser una simple capella, fins que es convertí en un important santuari marià Les primeres notícies de l’església són de l’any 1285, quan Berenguer de Pinós, resident a Manresa, féu testament, en el qual consta que féu deixes a totes les esglésies del terme de Pinós, entre les quals es trobava la de Santa Maria de Pinós Posteriorment, la capella es transformà en un santuari marià de molta devoció a tota la comarca, cosa que motivà que es fessin moltes reformes al temple, les quals feren que en l’actualitat no es…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina