El poble de les Piles de Gaià és a la banda nord de la comarca, a tocar de la carretera C-241 de Montblanc a Manresa, al costat dret. Cal situar l’origen d’aquesta població a l’alta edat mitjana, a partir de la construcció d’un castell, l’erecció del qual s’ha d’entendre com una fita més dins el procés de colonització que realitzà la família dels Gurb-Queralt a l’extrem occidental del comtat d’Osona-Manresa. Una de les primeres mencions del castell de les Piles data de l’any 1057, quan és esmentat entre les afrontacions territorials en la infeudació que feren Oliver Bernat, fill de Bernat Sendred de Gurb, i la seva esposa Agnès dels castells de Biure i Montclar a Ramon Arnau.
Cal esperar a la darreria del segle XII per a trobar una primera menció de l’església parroquial de les Piles, dedicada a sant Martí. Aquesta església, organitzada pel bisbe de Vic, fou cedida per aquest a l’arquebisbe de Tarragona Bernat Tort entre els anys 1146 i 1154, amb motiu de l’organització definitiva dels límits de l’arxidiòcesi tarragonina portada a terme pel mencionat arquebisbe. Així, en la butlla que el papa Celestí III concedí al prelat tarragoní Ramon de Castellterçol, al prepòsit Joan i al capítol l’any 1194, en què els confirmava els privilegis i les possessions de l’església de Tarragona, consta, entre moltes d’altres, l’“ecclesiam de Piles”.
Vers el final del segle XIII, en la relació de parròquies i capelles que satisferen la dècima papal els anys 1279 i 1280, hi figura que el rector de Cespiles pagà cadascun dels anys esmentats la quantitat de 45 sous.
La parròquia de les Piles a la darreria del segle XV era de col·lació de l’arquebisbe de Tarragona, i a mitjan segle XVIII era sufragània seva l’església de Santa Llúcia de Torlanda.
De l’antic edifici romànic no resta cap vestigi. Molt probablement, al solar que ocupava s’alçà al segle XVIII l’actual temple parroquial, dedicat també a sant Martí, d’estil barroc amb elements neoclàssics.