Resultats de la cerca
Es mostren 3620 resultats
Sant Serni de Gavarret (Bonansa)
Art romànic
Situació Mur oest de l’església, del qual només romanen unes poques filades ECSA - MÀ Font Planta de l’església MÀ Font Les ruïnes d’aquesta capella són situades al N-E del despoblat de Gavarret Mapa 32-10213 Situació 31TCG118989 Des de Gavarret cal dirigir-se a peu vers el N-E per uns prats abandonats Després de quinze minuts s’arriba a les ruïnes, que són a mig camí entre el poble i la línia d’alta tensió que baixa fins al Pont de Suert Església D’aquesta església només resten uns minsos vestigis que permeten, però, reconstruir-ne la planta Era un edifici d’una sola nau capçada a llevant…
Miquel Cussó i Giralt
Cinematografia
Guionista.
Vida Rellotger de professió, escrivia novelles romàntiques i de l’Oest que publicava amb diversos pseudònims La seva activitat com a guionista s’inicià el 1958 associada a la productora dels germans Balcázar Perfectament adaptat a les tendències populars d’aquesta productora melodrames i comèdies, participà, ocasionalment amb el pseudònim de Sergio Duval, en La muralla 1958, Lluís Lucia, Las locuras de Bárbara 1958, Charlestón 1959 i El amor que yo te dí 1959, tots tres de Tulio Demicheli, i l’últim segons la seva novella homònima La encrucijada 1959, Sueños de mujer 1960, Al otro lado de la…
l’Oratori
Societat clerical de dret pontifici, sense vots, fundada a Roma el 1564 per sant Felip Neri.
Erigida en congregació per Gregori XIII 1575, les seves constitucions foren confirmades el 1612 per Pau V El fundador no volgué fundar cap congregació jeràrquica i centralitzada, de tipus clàssic, sinó una congregació de sacerdots seculars, units entorn del fundador sense cap altre vincle que la caritat i l’apostolat de cara al poble cristià, basat en obres de misericòrdia, predicació, confessió, música sagrada i el foment de la pietat popular Les fundacions posteriors no tenen cap dependència jurídica de la de Roma, sinó que són regides independentment per un prepòsit, sense…
Lluís Romero i Pérez
Literatura catalana
Escriptor.
Feu estudis, inacabats, de perit mercantil Participà en la campanya de Rússia amb la División Azul El 1951 guanyà el premi Eugenio Nadal amb La noria 1952, que inicià un cicle de temes realistes i lligats amb un món de baixos fons o popular Ha pasado una sombra 1953, Carta de ayer 1953, Las viejas voces 1955, La noche buena 1960, La corriente 1962 i El cacique 1963, premi Planeta Publicà també reportatges i guies Libro de las tabernas de España 1956, Barcelona 1954 i Costa Brava 1958 i obra històrica centrada en la Segona República i la Guerra Civil Espanyola Tres días de julio 1967, Desastre…
,
Guillem I d’Anglaterra
Història
Rei d’Anglaterra (1066-87) i duc de Normandia (Guillem II: 1035-87).
Fill natural del duc Robert I de Normandia Durant la seva minoritat les rebellions nobiliàries portaren l’anarquia al ducat, fins que Guillem mateix, des del 1047, reeixí a imposar la seva autoritat, amb l’ajut d’Enric I de França, el seu senyor feudal L’amistat amb aquest es trencà quan, pel casament de Guillem amb Margarida de Flandes, el rei temé una aliança entre Normandia i Flandes A la mort del rei anglès Eduard III de Wessex 1066, Guillem decidí d’envair Anglaterra Aconseguí la benedicció papal i la neutralitat de l’emperador, desembarcà a Pevensey, derrotà i occí, a Hastings, Harold,…
Antonio García Picazo

Antonio García Picazo
David Mengual
Escalada
Escalador.
Resident a Barcelona des dels vuit anys, s’inicià en l’escalada al Montseny i els Pirineus És un dels oberturistes més prolífics del país, amb més de 150 vies obertes, entre les quals cal destacar la Valentín-Casanovas 1976, amb José Rodríguez Rodri , a Montserrat la Zarathustra 1979, a Ordesa, amb Fredi Parera i José M Peralta, o la via oberta en solitari a la Paret de l’Aeri de Montserrat que porta el seu nom 1981 Explorà parets verges a Oliana, als ports de Beseit, a Sant Gervàs, a Mont-rebei on ha obert fins a catorze vies, a Riglos, a la Peña Montañesa i a Ordesa, a la cara…
Comanda del Masdéu (Trullars)
Art romànic
Situació Vista aèria del conjunt de la comanda templera, molt malmesa arran de la Segona Guerra Mundial, amb l’església de Santa Maria del Masdéu a l’esquerra de la fotografia ECSA - Jamin L’antiga comanda del Masdéu és a llevant del poble de Trullars, a l’interfluvi entre la Canta-rana i el Rard, al bell mig d’un bosc que en dificulta la visió Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 36’ 33,6” N - Long 2° 50’ 7,2” E Venint de Perpinyà per la carretera N-9, cal prendre a l’altura del mas Sabole la carretera D-612 en direcció a Trullars Uns 2 km abans d’arribar al poble, a mà esquerra, cal agafar un…
Castell de Baborers (les Llosses)
Art romànic
Situació Vista de l’indret on s’erigia, al cim del turó i vora el cingle, el castell J Bolòs Al capdamunt del Roquer o Roca de Baborers resten testimonis d’una fortificació Des d’aquest cim, difícilment expugnable, hom pot albirar una bona part de la vall de les Llosses El penyal del Roquer, orientat de llevant a ponent, cau, cap a tramuntana, damunt la riera de les Llosses a migjorn del cingle s’estenen els camps del mas del Roquer Mapa 293M781 Situació 31TDG 298687 Per pujar-hi, venint per la carretera que va de Ripoll a les Llosses, cal abandonar aquesta via poc després del quilòmetre 15,…
Castell de la Figuera de l’Aguda (Vilanova de l’Aguda)
Art romànic
Situació Nivell inferior d’una torre del castell, actualment incorporada a la masia de la Figuera ECSA - J Bolòs Castell situat a la part més alta d’una serra que s’estén al nord de Ribelles, a l’extrem oriental de la Vall d’Ariga o Valldàries Mapa 34-13329 Situació 31TCG563399 Per a arribar-hi cal anar fins a Vilanova de l’Aguda, des d’on s’agafa la pista que passa pel costat de Can Botines i va cap a Can Valls Passada la font de Roquers i abans d’arribar a la tanca de Can Valls, surt a mà dreta una pista que porta a una casa i a uns camps, des d’on es pot pujar fins a la carena de la serra…
Castell de Sallent (Pinell de Solsonès)
Art romànic
Situació Un aspecte de la torre pel costat més ben conservat L Prat Castell compost bàsicament per una torre de planta circular i situat en una de les valls laterals del riu Llobregós, al cim d’un pujol, que és a l’extrem d’un serrat, damunt l’església de Sant Jaume Per anar-hi, cal passar pel poble de Sanaüja En sortint del poble, pel nord-est, hem d’agafar una pista de terra Després de passar pel costat d’una casa feta amb tàpia, en el proper trencall cal anar cap a l’esquerra una segona bifurcació ja és ben senyalitzada, finalment, quan ja podem veure el castell, cal trencar a l’esquerra i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina